TECNOLOGIA

El Govern aplanarà el camí a Uber i Airbnb

La Generalitat fa un informe sobre economia col·laborativa: canviarà lleis i crearà un consell assessor

Les reformes posaran èmfasi a fer possible que els particulars puguin operar, i no tant a legalitzar aplis com Uber.
Dani Sánchez Ugart
27/04/2015
5 min

BarcelonaConvertir un problema en una oportunitat. Aquesta ha sigut la màxima que la Generalitat ha volgut aplicar al fenomen de l’economia col·laborativa. En un primer moment, la reacció de l’executiu va ser prohibir i multar fenomens com Uber -l’aplicació de taxistes amateurs- i Airbnb -d’allotjament turístic entre particulars-, aplicant les lleis vigents. Però ara el Govern ha canviat de parer. El departament d’Empresa i Ocupació ha enllestit un informe que defensa que cal virar l’aproximació a aquest fenomen per aplanar el camí als usuaris d’aquestes plataformes, i que això comportarà un canvi de lleis i la creació d’un consell assessor per a l’economia col·laborativa, segons van explicar a l’ARA fonts pròximes al procés, i va confirmar després una portaveu del departament.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest informe, que es marca com a prioritat fer possible que els particulars puguin exercir aquest tipus d’activitat (i no tant legalitzar les plataformes concretes), ja té el vistiplau dels dirigents de primer nivell de diversos departaments del Govern. Van celebrar una reunió fa pocs dies que va servir per aprovar l’informe, que serà presentat al Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), segons les mateixes fonts. El text serà damunt la taula del consell executiu d’aquí un mes, aproximadament, segons la portaveu. Això vol dir que aleshores es podrien prendre les primeres decisions en matèria legislativa.

A la pràctica, això significarà fer possible que Uber -actualment prohibida per decisió judicial- i Airbnb -que ha rebut multes de la Generalitat a la seva activitat com a plataforma, i també a través dels seus usuaris- puguin actuar sense problema. L’objectiu del Govern és incorporar aquestes activitats al sistema, i treure rèdit del potencial que tenen per generar riquesa i aprofitar els recursos infrautilitzats (com habitacions buides i cotxes aturats). De fet, el Govern encomanarà a la secretaria de Turisme i la de Transport els canvis legals en els dos camps amb més conflictes: la mobilitat i el turisme.

Però, segons expliquen fonts coneixedores de l’informe, no serà un vestit a mida per a aquestes dues empreses. Moltes altres companyies catalanes de l’economia col·laborativa, com Trip4real -de guies turístics particulars- i SocialCar -de lloguer de vehicles-, també actuen en aquests camps i, tot i que no tenen una problemàtica legal, es podrien veure beneficiades del canvi de rumb del Govern, i de la creació dels nous organismes d’anàlisi de l’economia col·laborativa, com el consell assessor. Tampoc es farà una llei genèrica d’economia col·laborativa, perquè “no tindria sentit”, aclareixen les fonts, sinó que s’atacarà cada problemàtica de manera sectorial, canviant normatives concretes i començant pels dos sectors que ja han presentat friccions. El que es regularà serà la capacitat dels particulars d’exercir en l’activitat econòmica, i no tant el rol de les empreses, que el Govern prefereix deixar per a una legislació d’escala europea que ja està en preparació a Brussel·les.

“Incorporar l’activitat al sistema”

“No és que hi hagués voluntat de prohibir, és que s’havia d’aplicar la llei. La primera reacció era l’única possible”, justifiquen les mateixes fonts per explicar l’aparent canvi d’opinió. De fet, en els últims mesos, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ja havia deixat anar que calia trobar un encaix a aquest model, una voluntat que ara es materialitzarà. Amb la nova aproximació, el Govern vol “incorporar l’activitat al sistema”.

En la redacció de l’informe hi han col·laborat fins a 27 empreses i organitzacions del sector. L’objectiu de fons és abraçar una realitat, la de l’economia col·laborativa, en lloc de posar-s’hi d’esquena perquè el Govern ha arribat a la conclusió que, si no es regula per trobar-li l’encaix, aquesta activitat s’acabarà fent igualment però engreixant l’economia submergida.

A més de reformar les lleis sectorials per eliminar barreres d’entrada (actualment la llei d’allotjament no permet el lloguer de pisos per habitacions i a Barcelona hi ha una moratòria en els lloguers de pisos turístics, mentre que la llei del taxi prohibeix operar sense llicència), el Govern establirà mecanismes per actuar davant de futures problemàtiques derivades del sorgiment de noves aplicacions de l’economia col·laborativa. Les canalitzarà el nou consell assessor, que se sumarà a altres que ja existeixen com el Carec i el de la Transició Nacional. Estarà format per tècnics de la Generalitat i es vol que permeti donar una resposta àgil a les noves situacions.

Però, tot i que no es faran regulacions a mida per a les empreses, sí que se’ls demanarà que facin tot el possible per adaptar-se. En concret, la proposta també preveu que es redacti un codi de bones pràctiques, similar al que s’ha aprovat al Regne Unit, al qual s’adheriran les companyies. L’objectiu d’aquest codi és crear un clima de confiança i seguretat jurídica cap a aquestes plataformes, que ara no existeix, segons fonts pròximes a l’executiu.

També es treballarà en matèria fiscal per facilitar l’entrada del consumidor al sistema com a productor a petita escala, tot i que, en gran part, la regulació laboral i d’IRPF depèn del govern espanyol.

Pel que fa al lloguer de pisos turístics entre particulars, la Generalitat s’inclina per un model semblant al d’Amsterdam. A finals de l’any passat, l’Ajuntament de la ciutat va arribar a un acord amb Airbnb pel qual la plataforma recaptaria la taxa turística dels seus amfitrions i la pagaria al consistori. La col·laboració entre l’Ajuntament i l’empresa nord-americana, inèdita a Europa, incloïa també campanyes de sensibilització a través de la web de la plataforma, perquè els amfitrions i els usuaris es comprometessin a respectar les normes d’aquest tipus d’activitat. Aquestes normes consisteixen que els particulars poden llogar el seu pis o habitacions, sempre que siguin propietaris del pis -o titulars del contracte de lloguer, amb el permís del propietari-, i en el benentès que es comprometin a recaptar la taxa turística, pagar impostos per l’activitat i no generar molèsties als veïns.

A més, els particulars tenen una limitació de dos mesos a l’any per llogar els seus pisos a través d’aquesta plataforma, abans de ser considerats professionals. Si els amfitrions se salten aquestes regles, estan subjectes a un règim de sancions estricte.

Eliminar barreres d’entrada

Amb Uber i altres serveis de transport amb conductor entre particulars, els canvis legals aniran destinats a fer possible que els particulars que vulguin fer de conductors ho puguin fer sense necessitat de comprar una llicència de taxi, però també amb un seguit de limitacions de caràcter temporal i d’ingressos. “Si continuem intentant prohibir aquesta activitat, acabarà sortint una plataforma similar a Uber però descentralitzada, sense una seu fixa on enviar cartes de reclamació, i el Govern no hi podrà fer res”, expliquen les fonts coneixedores del text. De moment, Uber no opera el seu servei de taxi a Barcelona, perquè un jutge de Madrid ho va prohibir a tot Espanya. La plataforma sí que té actiu el seu servei de repartiment de menjar UberEATS.

stats