El Govern apartarà Cedinsa de l'Eix Transversal per estalviar-se 810 M€
La Generalitat notifica a la concessionària la fi aquest any del contracte del peatge a l'ombra que acabava el 2040
BarcelonaL'operació financera més important de la Generalitat dels últims 10 anys. Així la defineixen fonts de Govern. L'executiu català vol recuperar l'Eix Transversal –la C-25, entre Cervera i Caldes de Malavella—, en una operació que, segons càlculs de la conselleria d'Economia i Hisenda, permetrà l'estalvi de 810 milions d'euros. L'autovia que travessa Catalunya l'explota ara la concessionària Cedinsa, una empresa que van constituir constructores catalanes però que ara controla el fons francès Vauban Infrastructure Partners, i que a més de l'Eix Transversal també té la concessió de l'Eix d'Aro, l'Eix del Llobregat i l'Eix del Ter.
El Govern creu que és el moment de fer l'operació, que ja havia intentat abans. I té diversos motius. El principal és que el contracte amb la concessionària preveu la possibilitat d'acabar-lo als 10, 15 i 20 anys de l'inici de la concessió. El contracte es va signar l'octubre del 2010 i, per tant, ara entra en una de les finestres de resolució, la dels 15 anys. No obstant això, no es preveu un camí fàcil. La concessionària ja ha anunciat que s'oposa a la resolució del contracte i tot fa pensar que el trencament acabarà amb recursos, que es poden acabar resolent als jutjats. Malgrat tot, fonts d'Economia indiquen que els serveis jurídics interns i l'Airef (l'Autoritat Fiscal Independent), a més de dos dictàmens demanats als bufets Garrigues i Roca i Junyent, avalen l'operació, que per arribar a bon port també necessitarà el suport de la Comissió Jurídica de la Generalitat.
Però trencar el contracte de la concessió no és gratuït. La Generalitat haurà de pagar a l'empresa concessionària el denominat fons de reversió, previst en el contracte de la concessió. Una xifra de 221 milions d'euros, actualitzada a un 5% anual fins a la fi prevista de la concessió, el 2040, que suposa un cost total de 482,6 milions d'euros, segons fonts de la Conselleria d'Economia. Una xifra que inclou tant la reversió com les despeses d'operació, manteniment i reinversió a la via, que a partir del gener del 2023 hauria d'assumir el Govern a través de la conselleria de Polítiques Digitals i Territori.
Un dels altres motius pels quals el Govern considera que ara és el moment de fer l'operació és perquè les regles de dèficit estan suspeses per part de la Unió Europea, arran de les mesures adoptades per fer front a la pandèmia del covid-19. Els càlculs del Govern estimen que l'operació tindrà un impacte màxim de 128,4 milions en el dèficit de la Generalitat de l'exercici actual. Però a la llarga el dèficit es reduirà en quasi 481 milions d'euros sobre el que es generaria arribant a la fi de la concessió. De totes maneres, encara hi ha un factor més que pot rebaixar la factura per recuperar aquesta via. L'any 2010, en una espècie de rescat, la Generalitat va concedir un crèdit de 50 milions d'euros a la concessionària. Per tant, si al cost de 486,6 milions d'euros de la resolució de la concessió s'hi descompta el saldo encara viu d'aquest crèdit, que puja a 32 milions d'euros, la factura per a la Generalitat podria rebaixar-se fins a 454,6 milions.
Opcions de finançament
Fonts de la conselleria d'Economia estimen que l'estalvi total per a la Generalitat amb l'operació de resolució del contracte superarà els 810 milions d'euros. Per fer-se una idea, des dels 2008 fins al 2021 la Generalitat ha pagat a la concessionària per aquesta infraestructura 819 milions d'euros, 305 en subvencions i uns altres 514 en peatges a l'ombra. Però l'operació cal finançar-la. La Generalitat preveu pagar en un primer moment amb tresoreria, però després buscar un sistema de finançament del pagament que haurà de fer a la concessionària.
L'opció més barata que treballa la conselleria d'Economia i Hisenda és fer-ho amb els fons sobrants del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) de l'any passat. Uns diners que només generarien un interès del 0,1%. Els diners del FLA del 2021 no gastats s'hauran de tornar a l'Estat i, per tant, per al departament d'Economia són la millor opció per finançar l'operació. En aquest sentit, fonts del departament asseguren que tenen la conformitat "verbal" del govern espanyol, però no un acord per escrit, que hauria d'autoritzar el consell de ministres. A més, s'han buscat altres opcions, com el finançament bancari, per si falla l'opció del FLA. De fet, el Govern ja disposa de dues propostes d'entitats bancàries i espera que encara en puguin arribar més.