El Govern ampliarà l’autovia C-15 amb recursos propis

BarcelonaSis anys i mig després d’entrar enfuncionament, el Govern es planteja ampliar la C-15 o Eix Diagonal, una via finançada pel sistema de peatge a l’ombra de la qual té la concessió Iridium, la filial de concessions d’ACS, companyia que presideix Florentino Pérez. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar ahir que aquesta setmana es presentarà públicament el projecte de construir un tercer carril -una fórmula anomenada 2+1- per al tram entre Igualada i Vilafranca del Penedès, perquè es puguin presentar al·legacions i amb la intenció de licitar-lo a la tardor.

Calvet va afirmar que aquest tram de carretera “necessita més capacitat” i que es desdoblarà el sentit de la marxa en aquells punts on es fan més colls d’ampolla. El nou conseller va anunciar en una entrevista publicada a l’ACN que l’ampliació de la C-15 era un projecte prioritari i que farien “mans i mànigues” per trobar el pressupost necessari. En la mateixa entrevista, el conseller va assegurar que el projecte necessita trobar l’“encaix pressupostari” i que la idea del Govern era executar-lo “com més aviat millor”.

Aquesta via, finançada amb la fórmula del peatge a l’ombra (la Generalitat paga a la concessionària en funció del trànsit que té la via), va comportar una inversió d’Iridium de gairebé 398 milions i la concessió és fins al 2042. La via es va fer com a autovia entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca, però des d’aquest municipi fins a Igualada és una carretera.

Paga la Generalitat

La concessionària, en la seva memòria del 2016, recollia la intenció del Govern d’ampliar el tram entre Vilafranca i Igualada i deia que, si es feia, s’hauria de tractar des del punt de vista comptable com una nova concessió. Fonts del departament de Territori van deixar clar ahir que la intenció es fer l’ampliació amb fons del pressupost de la Generalitat.

La concessionària va obtenir l’any 2016 -els últims comptes que estan disponibles a la web de l’empresa- uns ingressos de 27,6 milions d’euros, un 7,5% més que l’any anterior. No obstant això, va registrar unes pèrdues de 4,5 milions el mateix exercici.

D’altra banda, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i l’Associació Catalana d’Empreses Constructores d’Obra Pública van presentar al febrer dos recursos contenciosos contra Infraestructures.cat -empresa pública de la Generalitat-, ja que van considerar que en els plecs dels concursos públics hi figuren clàusules que en “restringeixen l’accés i discriminen empreses”. “Estan apareixent en els plecs clàusules ambientals, socials i d’innovació a les quals falta objectivitat”, va dir ahir Joaquim Llansó, president de la CCOC. La Cambra de Contractistes forma part del Consell Assessor d’Infraestructures, que ahir va demanar al nou ministre de Foment, José Luis Ábalos, que acabi totes les obres que estan adjudicades i licitades però que estan aturades a Catalunya, i al nou vicepresident, Pere Aragonès, que inclogui obres noves en els pressupostos.