Cap d’economiaEl relleu de Josep Lluís Bonet com a president de Fira de Barcelona està sent un culebró tan llarg com difícil d’entendre per al comú dels mortals. Fa dos anys, dos, que el mandat de Bonet ha expirat, però segueix sent president de Fira de Barcelona perquè aquest càrrec s’escull per consens a tres bandes: la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona s’han de posar d’acord. Si no ho aconsegueixen, com ha passat en els últims dos anys, el president sortint es manté de moment al càrrec.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
En aquest temps, evidentment, ningú s’ha estat quiet. Els noms de candidats de la Cambra o d’una o altra administració han anat apareixent i desapareixent tan aviat com s’ha vist que no hi havia consens. Per exemple, el nom de Miquel Martí, president de Moventia, agradava a la Generalitat, però va ser vetat per l’Ajuntament de Barcelona. L’equip d’Ada Colau considerava que els negocis de Martí amb les administracions barcelonines podien comportar incompatibilitats. Un altre nom: Kim Faura, director de Telefónica a Catalunya. Va estar durant mesos a la pole position per ser escollit... o això creia Miquel Valls, que com a president de la Cambra l’havia proposat per al càrrec. L’Ajuntament no ho veia clar i la Generalitat, així que es va aixecar l’article 155 i es va recuperar l’autonomia, va dir que tampoc. Kim Faura va quedar descartat.
El candidat de Valls
Des de llavors, el candidat de Valls és Pedro Fontana, amb una llarga trajectòria al sector bancari i conseller delegat d’Elior (propietària d’Áreas) fins fa pocs mesos. La proposta és més que sorprenent. No per la idoneïtat del candidat (tot i que la Generalitat no el veu idoni per al càrrec), sinó perquè Pedro Fontana fa anys que és al consell de Fira de Barcelona i haurà d’abandonar-lo l’estiu vinent forçosament (ja que haurà complert el màxim de temps permès per ocupar una cadira en aquesta institució, dotze anys). Això vol dir que, si Fontana fos escollit president, d’aquí poc més de mig any hauria de plegar.
Quin sentit té aquesta aposta, doncs? Els més crítics amb Valls creuen que la tria de Fontana és un intent per mantenir la presidència en mans de l’establishment menys afí amb el Procés. D’aquí a l’estiu, quan hauria de plegar Fontana, poden canviar moltes coses: qui sap qui serà l’alcalde de Barcelona a partir de la primavera, i l’estabilitat del govern català és de tot menys sòlida. A banda, com s’ha vist amb Josep Lluís Bonet, un cop ja tens president és tan difícil trobar-li substitut que el mandat de Fontana podria acabar sent molt més llarg que el mig any que teòricament li falta per plegar.
Davant d’aquest bloqueig, però, la Generalitat està disposada a esperar. “Si Valls no canvia d’opinió, seguirem bloquejats fins que se celebrin les eleccions a la Cambra i llavors farem un 2x1”, explica un alt càrrec de l’executiu català. Efectivament, en paral·lel a les negociacions per a la Fira s’estan gestant unes eleccions a la Cambra de Barcelona que se celebraran a principis del 2019.
A la Generalitat creuen que simplement esperant que plegui Miquel Valls (que no pot repetir al capdavant de la Cambra) podran desbloquejar l’elecció del nou president. Els noms que més convencen al Palau de la Generalitat com a president de la Fira són els de Mar Alarcón (fundadora de SocialCar) i el de Pau Relat (conseller delegat de MatHolding). L’avantatge d’Alarcón és que és una dona, cosa que l’Ajuntament persegueix, i que prové d’una empresa tecnològica, fet que agrada al Govern. A la Generalitat, però, creuen que Alarcón encara està massa verda (ja que no té experiència a la Fira) i que Relat és un candidat amb més experiència i, per tant, més sòlid. Amb tot, “Alarcón li dona mil voltes a Bonet”, rematen al Govern.
La Fira del 2030
En una trobada recent amb empresaris organitzada per Esade, el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga (que és el màxim executiu de la institució) recordava el delicat moment que vivia l’organisme ara fa 15 anys: Madrid li passava la mà per la cara i la institució tenia de tot menys un rumb clar. En aquell moment es va trobar un model de governança que ha demostrat ser molt efectiu, amb la participació de l’Ajuntament i la Generalitat i la Cambra al mig, fent d’àrbitre. Però el model està donant senyals d’esgotament. “L’èxit actual de la Fira és resultat del que es va fer fa 15 anys i, per tant, la Fira del 2030 dependrà del que es decideixi avui”, va concloure Serrallonga. No està gaire clar que això ho tingui tothom clar.
El discurs de Casado no satisfà els empresaris catalans... ni tampoc els madrileys
El president del Partit Popular, Pablo Casado, es va reunir aquest dijous amb el lobi Pont Aeri, fundat el 2011 sota el lideratge de l’incombustible Enrique Lacalle. Pel que expliquen els que saben què s’hi va dir, el nou líder del PP no va deixar bon regust de boca als assistents. Casado va anar a la reunió un dia després de dir-li “colpista” a Pedro Sánchez (i el mateix dia que Rodrigo Rato, molt habitual en les trobades del lobi fins al 2014, entrava a la presó) i sembla que les catifes de la seu d’Atresmedia a Madrid, on es va celebrar el dinar, no el van estovar. “Està molt bel·ligerant, i a l’empresariat això no li agrada gens”, diuen fonts coneixedores del contingut de la trobada. “Els empresaris catalans li van demanar que abaixés una mica el ritme... i els madrilenys també! Però no ens en sortirem. Casado va ser franc: no va deixar ni una porta oberta a negociar res amb Catalunya”, conclouen aquestes fonts.
Pere Aragonès es promociona a Instagram per guanyar ‘followers’
Si teniu Instagram és possible que els últims dies hàgiu vist imatges de Pere Aragonès al vostre 'timeline' amb eslògans com “Volem governar per a tothom” o “Segueix el vicepresident de la Generalitat a Instagram”. Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia, encara no és gaire conegut pel gran públic, i una estratègia per revertir-ho és la promoció en aquesta xarxa social per guanyar seguidors.
“Una enquesta que vam fer deia que [Aragonès] té bona imatge, però que és poc conegut”, expliquen des del Govern. Escuder durant anys d’Oriol Junqueras, l’empresonament del líder d’Esquerra va obligar Aragonès a ocupar la cadira del cap. Si del que es tracta és de guanyar 'followers', li queda feina per fer. Divendres tenia 6.200 seguidors; Junqueras, 111.000. Amb tot, l’equip d’Aragonès explica que l’objectiu era promocionar el compte de Vicepresidència, en lloc del personal d’Aragonès, i que va ser una campanya puntual que ja no està activa.
