Consens català per canviar els peatges per una 'tarifa plana'
El sistema, que ha d'aprovar el govern central, preveu que es pagui en funció de l'ús
BarcelonaEl Govern ho té tot preparat per activar el sistema de vinyeta. En l'últim grup de treball organitzat per estudiar la gestió i finançament del sistema de vies d'altes prestacions n'han definit els eixos. Ara, ha explicat aquest vespre Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, el següent pas és traslladar els consensos als quals s'ha arribat al Parlament, al govern de l'Estat i a Europa.
La vinyeta és una proposta "que emana d'una directiva europea que el que diu és que qui usa, paga, i qui contamina, paga", ha resumit Calvet. És a dir, una mena de tarifa plana que pagarien els propietaris de vehicles en funció de l'ús que facin de les autopistes i autovies. De moment, no ha volgut especificar com es duria a terme, però sí que ha citat l'exemple d'altres països europeus on qui hi viu paga la vinyeta de manera anual i els que hi transiten paguen en referència al temps d'ús.
Això, ha explicat aquest dimecres el mateix conseller, és compatible amb el que seria l'objectiu final, un model de pagament per quilòmetre recorregut. És a dir, que mitjançant sistemes telemàtics pugui haver-hi portals on s'iniciï el còmput de la distància i portals on es finalitzin. Això, ha explicat, requereix de tecnologia.
De moment, el que s'ha acordat són els principis inspiradors i el resum, ha afirmat Calvet, és que hi ha hagut consens. Hi han treballat conjuntament usuaris, transportistes, transport públic, empreses i grups parlamentaris i "per primera vegada" hi ha hagut "participació institucional de manera directa", ha explicat el conseller. "S'hi han incorporat l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, departaments de la Generalitat com Economia i Hisenda o Interior i el ministeri de Foment, i això últim no ho havíem aconseguit mai".
Un dels punts que han acordat, per exemple, és que el que es recapti amb la vinyeta (que està calculat al voltant dels 1.000 milions d'euros en deu anys) es destini al manteniment i millora de la xarxa viària, al transport públic i a descarbonitzar les flotes. O que el model és "perfectament compatible" amb els peatges urbans.
Aquesta és, de fet, l'altra qüestió sobre la taula: posar un peatge a l'entrada de Barcelona, de l'estil del que han emplaçat altres ciutats europees. El tenen Londres, Estocolm i Milà i, segons explica un estudi elaborat per la consultora Idencity, això ha aconseguit reduir la congestió viària, que s'utilitzin transports alternatius i, fins i tot, menys pressió a l'assistència sanitària per la disminució dels accidents de trànsit.
Els objectius són pràcticament els mateixos en el cas de Barcelona, prioritzant la reducció de la contaminació a la ciutat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, però, no hi està del tot d'acord. Representants dels interessos d'aquesta zona geogràfica diuen que no troben sentit que s'impulsi tot un pla per eliminar peatges i, mentrestant, es treballi per construir-ne un de nou. Un, a més, que afectaria molt els treballadors que viuen a la rodalia de la capital catalana però que hi van a treballar.
Malgrat aquest consens de les administracions implicades en el projecte, l'aplicació definitiva d'aquest model és una atribució de l'Estat.