Google passa a ser una tecla més d’Alphabet

Barcelona“Posar en ordre tota la informació de la xarxa”. Aquest va ser l’humil propòsit de dos estudiants de la Universitat de Stanford quan tenien poc més de 20 anys. Ara, 17 anys després d’aquella declaració d’intencions que primer es va dir BlackRub i després Google, Larry Page i Sergey Brin han creat tanta informació i tan diversa i han mogut tants diners que s’han vist obligats a reorganitzar la que és la segona companyia més capitalitzada de S&P després d’Apple.

Google es va registrar com a domini el 15 de desembre del 1997, un joc de paraules amb el terme matemàtic googol, que fa referència al número 1 seguit de 100 zeros, el llenguatge binari que codifica la informació a internet. Des d’aleshores el que va començar com un projecte en un garatge va créixer paral·lelament a la bombolla de les puntcom. Pocs haurien imaginat, però, que els seus negocis abastarien un ventall tan ampli de sectors. Google va inaugurar l’any passat amb una inversió de 2.353 milions d’euros per comprar Nest Labs, una empresa tecnològica que reinventa termòstats i alarmes de fum.

“Google no és una companyia convencional i no pretén ser-ho”, afirma Larry Page a la carta que signa a la nova adreça web, www.abc.xyz, símbol d’Alphabet Inc., el nom que prendrà el hòlding, que servirà per aglutinar set empreses independents: Google, que inclourà tot el negoci d’internet amb YouTube, el servei de mapes i Android; Calico, dedicada a la biotecnologia i amb la gran fita d’aconseguir allargar al màxim la vida humana; Nest, una aposta per la creació de nous gadgets intel·ligents; Fiber, una xarxa que ofereix internet d’alta velocitat i de la qual penja Fi, una operadora mòbil virtual; Xlab, el laboratori que va crear les Google Glass i els cotxes sense conductor, i Venture i Capital, a partir de les quals s’invertirà en start-ups. Alphabet cotitzarà al Nasdaq a partir de finals d’any, però conservarà el símbol GOOG.

Aquest catàleg deixa clara l’aposta i la funció d’Alphabet: facilitar la gestió d’aquestes companyies i ser més clars i transparents a l’hora de presentar els resultats d’una empresa que va facturar 17.700 milions de dòlars el 2014, un 90% dels quals provinents del negoci d’internet. Calia posar al mateix sac tot el que dóna clara rendibilitat als inversors i deixar a part la resta de projectes.

L’aposta d’Alphabet té una altra lectura si es recorda el propòsit d’aquells dos estudiants. La nova corporació, que copia l’organització de Berkshire Hathaway -la firma que dirigeix el multimilionari Warren Buffet-, ataca els mercats de futur: des de l’internet de les coses fins a les energies renovables o la genètica. Ja passem per les mans de Google cada vegada que mirem el mòbil, l’ordinador o el GPS del cotxe. Però Alphabet posa les bases de l’abecedari de la innovació, garantint que totes aquestes empreses es desenvolupin en el seu propi nínxol. “Vam fer moltes coses que en el seu moment semblaven bogeries i que ara tenen milers de milions d’usuaris”, recorda Page en la seva carta.