González-Bueno: "Que el Banc Sabadell existeixi és molt bo"

MADRIDLes concentracions bancàries no s'escapen de cap debat sobre el futur del sector financer a Espanya, i menys després que fa poc més d'un any CaixaBank i Bankia anunciessin la seva. Aquest dilluns, en dos fòrums simultanis, les cares més visibles de les entitats bancàries han pogut tornar a dir-hi la seva. Malgrat cert consens en el fet que aquestes operacions es repetiran el 2022 ("és un camí per aconseguir més eficiència", ha dit el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar), altres veus s'han mostrat obertament més partidàries a seguir en solitari. En concret, César González-Bueno, conseller delegar del Banc Sabadell, que no només ha reiterat que el fet que segueixi existint el Sabadell de manera independent "és molt bo", sinó que també ha considerat "elevada" l'actual concentració bancària a Espanya.

El financer madrileny ha apuntat que avui dia les fusions bancàries són "menys urgents" perquè les entitats "estan en una situació molt raonable i de sostenibilitat". Precisament fa pocs dies el BBVA, a través del seu president Carlos Torres, va tornar a temptejar l'entitat catalana presidida per Josep Oliu. "Qui sap, què oferirà el futur", reflexionava Torres sobre una operació que ja va fallar la tardor de l'any passat. Un plantejament, però, que el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, refredava aquest dilluns: "Observem totes les opcions, i sobre el Sabadell no hi ha res a dir", ha apuntat.

De bracet d'aquest camí, a priori, solitari, Gónzalez-Bueno ha reiterat que cal buscar un "equilibri" entre els avantatges econòmics de la concentració bancària i els contres de tenir menys competència. "Els jugadors que hi ha ara tenen quotes rellevants en determinats segments i zones geogràfiques", ha defensat. Per contra, Gortázar ha insistit en "operacions [concentracions bancàries] que permetin reestructurar la base dels costos", i ha assenyalat fins i tot Europa: "No necessàriament a Espanya, també a la zona euro", ha dit. Una idea que també ha rebut el vistiplau del vicepresident del Banc Central Europeu, Luís de Guindos.

A més, el conseller delegat del Sabadell també s'ha mostrat optimista amb la situació del sector a curt termini i el context econòmic: "És més favorable tenint en compte les previsibles pujades dels tipus d'interès i l'escalada moderada de la inflació". Aquí sí que l'han acompanyat la resta d'executius bancaris que, malgrat la prudència actual del Banc Central Europeu, han anticipat un augment dels tipus d'interès a Europa. De fet, el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, que també ha participat en els dos fòrums, ha insistit en un "enfocament pacient" i ha defensat que "és millor pecar de prudència" a l'hora d'ajustar la política monetària i "no precipitar-se" a l'hora de revisar les provisions de les entitats.

Mirada fora d'Espanya

L'últim moviment del sector ha sigut el del BBVA ara fa dues setmanes, amb l'oferta pública d'adquisició (opa) per al 50,15% que encara no controla de la seva filial turca Garanti. De moment, els accionistes del banc turc encara no l'han acceptat, però si tirés endavant el BBVA pagaria 25.697 milions de lires turques (2.249 milions d'euros). El conseller delegat, Onur Genç, ha reiterat que l'operació "mostra números molt positius en comparació amb qualsevol altra alternativa", traslladant un missatge de confiança cap als accionistes.

Amb tot, el conseller delegat ha reiterat que si bé Espanya és el centre de creixement per a l'entitat biscaïna, "el focus també està a la resta de mercats, on més de 20 persones busquen oportunitats inorgàniques [fusions] de creixement", ha dit.