El llenguatge inclusiu de Goldman Sachs: «Em dic Jason i el meu pronom és ‘ze’»
El gran banc d’inversió de Wall Street proposa dirigir-se a les persones en funció de la identitat de gènere amb la qual s'identifiquin
WashingtonSón temps estranys als Estats Units. Amb Donald Trump a la Casa Blanca, la presidència ha perdut la correcció que se li suposa. Bast i en ocasions groller, el discurs de Trump és l’antítesi de la correcció política que s’espera d’aquesta institució. Com si es tractés d’un mitjó, el president és l’anvers del seu antecessor, Barack Obama. Els seus votants, encantats. En els seus mítings se celebren atacs i grolleries, potser perquè el seu mandat va néixer en part de l’afartament d’un sector de la societat cap al que és políticament correcte, com a reacció a un món cada vegada més complex, que qüestiona gairebé tot allò que es donava per fixat: com el gènere de les persones.
Goldman Sachs, un dels grans bancs d’inversió de Wall Street, ha desenvolupat una guia interna de llenguatge inclusiu en la qual proposa dirigir-se a les persones en funció de la identitat de gènere amb la qual se sentin més a gust. Apunta, en concret, a la importància d’utilitzar correctament els pronoms. “És una manera de mostrar respecte i assegurar un entorn més inclusiu”, es llegeix en el document.
L’objectiu de Goldman Sachs és que els seus treballadors “puguin assolir tot el seu potencial i desenvolupar-se com els seus autèntics jos”. Per a això, el banc ofereix una breu guia de pronoms, tant masculins i femenins com de “gènere neutre”. “Les persones hauran de seleccionar aquell(s) pronom(s) que reflecteixen la seva identitat de gènere amb més precisió”, s’explica. Així, els pronoms femenins ( she / her / hers / herself ) i masculins ( he / him / his / himself ) poden substituir-se per uns de neutres. Atès que l’anglès no en té de neutres en singular (sí en plural: they / them / their / themselves ), Goldman Sachs proposa adoptar la fórmula per al singular i plural ze o zir ( zem ), zirs ( zes ), zirself ( zemself ), o simplement citar la persona pel nom.
La guia inclou una sèrie de “consells per ser un aliat inclusiu”. Per exemple, adverteix que “no s’haurien d’assumir els pronoms en funció del nom o expressió de gènere d’algú. És a dir, de la seva aparença física”. També anima a “no fer d’una equivocació un gran problema”. Només cal una “ràpida disculpa” i adoptar immediatament el pronom adequat. Igualment encoratja els seus treballadors a practicar els neutres “en el seu temps de lleure”.
Compartir els pronoms
La companyia nord-americana reconeix que “sentir-se còmode” utilitzant-los “no serà immediat”. Per rematar, a més d’apuntar que hi ha qui simplement prefereix que se li digui pel nom, la guia suggereix que, al presentar-se davant dels altres, els seus empleats “comparteixin” quins pronoms els corresponen. Per exemple, algú que es digui Jason podria saludar així: “Em dic Jason. El meu pronom és ze ”. Wall Street ha estat històricament un territori gairebé exclusiu d’homes. A poc a poc, com passa en altres àmbits de la societat, ha començat a incorporar diversitat al seu paisatge. Goldman Sachs, que no s’ha deslliurat de denúncies per discriminació, presumeix de ser una de les empreses més actives a l’hora d’integrar i reconèixer gais, lesbianes, bisexuals i transgèneres.
Aquest últim és el cas de Maeve DuVally, directora gerent de comunicació, que a l’abril d’aquest any va fer el pas d’anunciar que ja no seria mai més Michael; o el de Nat Kilsby, cap d’operacions a Europa, Orient Mitjà i Àfrica, anteriorment coneguda com a Matt. Totes dues han compartit la seva experiència personal al blog del banc. En el cas de Kilsby, en forma d’una carta en què ofereix diversos consells “al meu jove jo”.
Fa uns mesos, l’exdirector executiu de Goldman Sachs, Lloyd Blankfein, va rebre el premi Ally (aliat) de mans d’una de les principals institucions de defensa dels drets de la comunitat LGTB de Nova York. A més d’incorporar 2.000 prestacions de salut per a parelles del mateix sexe, el 2007 va ampliar la cobertura mèdica dels treballadors de manera que inclogués la cirurgia de canvi de sexe i la teràpia hormonal.
El seu cost va ser precisament un dels arguments esgrimits per l’administració de Trump per vetar les persones transgènere a l’exèrcit. La seva presència, va dir el president, suposa un “trastorn” per a la institució.