Goirigolzarri assegura que "la ressaca" de Catalunya al sector financer és "zero"

MadridTot i l'alarmisme, l'impacte de la crisi política després de l'1-O al sector financer ja s'ha normalitzat del tot. Així ho ha assegurat el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, que aquest dimarts ha assegurat que "la ressaca" per al sector financer i per a Bankia en particular ha sigut "zero" i que l'impacte només es va notar els primers set dies.

Goirigolzarri ha esquivat fer referència a l'impacte que hagi pogut tenir la crisi catalana sobre els dipòsits en l'entitat, ja que es va especular que n'havia rebut de fugats d'entitats catalanes. El que sí que ha valorat és l'impacte econòmic de la crisi. Tot i que ha reiterat que és difícil mesurar-lo perquè es tracta d'un escenari d'incertesa, ha pronosticat que si la situació d'inestabilitat es prorroga més temps, algunes de les conseqüències podrien ser irreversibles.

Cinc anys "sense ingerències polítiques"

Descarta fusions amb altres entitats

Bankia s'acosta al final del procés de reestructuració que va començar el 2012 i espera amb impaciència el final d'aquest 2017, quan es podrà treure la cotilla que ara li impedeix invertir en sectors com ara l'immobiliari. Per això aquest dimarts Goirigolzarri ha celebrat l'evolució que el banc ha tingut durant aquests cinc anys i ha donat les gràcies al ministre d'Economia, Luis de Guindos, per haver donat suport sempre a l'entitat, "sense ingerències polítiques", com va prometre.

Goirigolzarri ha reiterat el seu agraïment al ministre, i ha admès que sense els ajuts públics Bankia no hauria pogut tirar endavant. "Els ajuts públics ens han fet solvents, però hem demostrat que podíem fer de Bankia una entitat rendible", ha reconegut. Goirigolzarri ha tornat a treure ferro del pes de les ajudes a la banca quan ha insistit que haurien evitat un mal major. El president del banc també ha recordat que Bankia és l'entitat que més diners públics ha retornat del rescat –encara és parcialment propietat de l'Estat–, alhora que ha assegurat que el que es pugui retornar en un futur dependrà de com el mercat valori el sector.

De fet, part del que es pugui retornar depèn no només de com es consolidi la fusió amb BMN, sinó de la privatització. En aquest sentit, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que ha introduït l'acte, ha posat de manifest la pressa del govern per vendre els paquets públics de l'entitat, i ha assegurat que la seva intenció és "privatitzar-la com més aviat millor".

Pel que fa al creixement de l'entitat, sobre la possibilitat de fusions amb altres bancs mitjans com Unicaja, Goirigolzarri ha sigut sec en afirmar que en cap cas es plantejava aquesta possibilitat.