BarcelonaLa decisió de la Inspecció de Treball de començar a donar d’alta a la Seguretat Social els repartidors de Glovo que treballen a Barcelona ha deixat l’empresa i el seu model de negoci completament cap per avall. La companyia de repartiment va assegurar ahir que la Inspecció de Treball de Barcelona ha actuat sense “notificar-ho prèviament”. Això va fer, segons la versió de l’empresa, que diversos treballadors es posessin en contacte amb Glovo per mostrar la seva “disconformitat”, ja que tenir un contracte els impedeix compaginar aquesta feina amb altres. En aquest sentit, Glovo va assegurar que va enviar ahir un correu electrònic als treballadors explicant com havien anat els fets i va avançar que quan se li notifiqui recorrerà per la via judicial la mesura de la Inspecció de Treball, que anteriorment també ha actuat d’ofici amb els treballadors de Deliveroo, una plataforma similar.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
La companyia -que no va voler concretar quants treballadors té a la ciutat de Barcelona i, per tant, quants deixaran de ser falsos autònoms- va tornar a defensar la “legalitat” del seu model de negoci. “Les dues primeres sentències que havien sortit avalaven el nostre negoci”, van insistir ahir fonts de la start-up catalana. Ara bé, aquesta mateixa setmana s’ha fet pública una tercera sentència que dona la raó per primer cop a un dels seus repartidors i que reconeix que és un fals autònom. El treballador, de Madrid, va posar una demanda després de ser acomiadat per haver participat en una vaga espontània en què els riders de Glovo demanaven millores en les condicions de treball.
El que està passant a Barcelona, però, no és el primer cop que passa. La Inspecció de Treball de Saragossa va decidir al juliol que 326 missatgers de Glovo eren falsos autònoms, i va reclamar una sanció de 379.963 euros a l’empresa per les cotitzacions no pagades a la Seguretat Social i, alhora, va obligar a donar d’alta els missatgers. Glovo també va recorre-ho als tribunals.
El model, en perill
Diverses fonts del sector asseguren que, en cas que la justícia doni la raó a la Inspecció de Treball, la multa a la qual es podria enfrontar Glovo seria milionària i, alhora, podria posar en perill el model de negoci de l’aplicació. De fet, els mateixos auditors de l’empresa van avisar del “risc” que tenia el model laboral que s’estava aplicant i els responsables de Glovo van admetre el novembre passat que contractar els repartidors la “perjudicaria enormement”.
Alhora els responsables de la start-up van reclamar a finals de l’any passat “claredat” legislativa, perquè la incertesa que constantment sobrevola el seu model de negoci perjudica l’empresa i frena les inversions. “Tenim un entorn legislatiu que no és clar, és incert”, va dir el conseller delegat, Oscar Pierre. Aquesta situació, va afegir, “té un impacte” negatiu davant els possibles inversors. Pierre va insistir en defensar el seu model empresarial, amb repartidors autònoms que tenen “un alt nivell de flexibilitat” laboral. “No ens agradaria arribar a aquest punt [d’haver de contractar els repartidors]. No és el model de negoci en què creiem”, va mantenir.
Satisfacció sindical
Oriol Alfambra, portaveu del sindicat que agrupa els riders, va aplaudir la decisió de la Inspecció de Treball. “El que fa és donar-nos la raó en el que fa anys que estem denunciant, que és que treballem com a falsos autònoms”, va dir. Tot i així, va assegurar que la resolució final del conflicte, que ara entra per la via judicial, “va per llarg”.
LES CLAUS
1. Per què és important la decisió de la Inspecció de Treball?
Perquè qüestiona seriosament el model sobre el qual la start-up catalana Glovo ha erigit la seva història, fins ara exitosa. La companyia no contracta els glovers (que és com l’empresa denomina els seus repartidors), sinó que són autònoms pels quals l’empresa no paga cap cotització. La Inspecció de Treball, però, considera que en realitat sí que són treballadors de l’empresa i que, per tant, el que està fent Glovo és utilitzar falsos autònoms.
2. ¿Hi ha precedents d’un cas com aquest?
Sí. Un rival de Glovo (Deliveroo) ja es va veure obligat a admetre els seus repartidors com a treballadors de l’empresa. Deliveroo, però, no té tant èxit com Glovo a casa nostra. Un altre exemple és el d’Uber. En la seva primera entrada a Europa, Uber funcionava com als EUA: qualsevol persona amb un cotxe podia oferir el servei de transport. En aquest cas, els conductors tampoc tenien contracte amb Uber, i la companyia ho justificava dient que simplement era una plataforma tecnològica. El Tribunal de Justícia de la UE, però, va establir que això no era així i que els conductors eren treballadors d’Uber. La companyia va esquivar aquesta situació quan va apostar pel model de VTC (que ha portat altres conflictes amb el sector del taxi, però no pel tipus de contracte laboral).
3. Per a la companyia, què suposa contractar els glovers?
Els auditors de Glovo van considerar que el màxim risc que tindria l’empresa seria que es modifiqués el model contractual que tenia. Canviar-lo “perjudicaria enormement el balanç de la companyia”. Així que la decisió de la inspecció, sí, és un problema.