La plataforma de repartiment instantani Glovo capta dos milions dels fundadors de Tuenti i Wallapop

BarcelonaLa 'start-up' barcelonina de missatgeria Glovo ha tancat la seva segona ronda de finançament en menys d'un any de vida. Aquesta vegada, l'import ascendeix a 2,02 milions d'euros, 500.000 euros dels quals corresponen a capital públic, i la resta, a inversors privats. Segons han explicat aquest dimarts els fundadors de la companyia, Óscar Pierre i Sacha Michaud, aquesta quantitat de diners, que se suma als 140.000 euros que ja van aconseguir al febrer, anirà destinada principalment a l'expansió del projecte cap a Europa, on tenen la intenció d'establir-se a dues principals capitals al llarg de la primera meitat del 2016, a més de consolidar la seva presència a altres ciutats de l'Estat. Actualment, Glovo opera a Barcelona, Madrid i València.

Els inversors que han acudit a aquesta segona ampliació de capital i que a partir d'ara formen part de l'accionariat de la companyia són els cofundadors de Tuenti Zaryn Dentzel i Félix Ruiz; l'exdirectiu de Google Bernardo Hernández; el fons Antai Ventures, que és el braç inversor dels fundadors de Lets Bonus i Wallapop, i també el fons Cube Investments. Aquesta plataforma arribarà aquest mes als 5.000 enviaments mensuals i té previst superar els 200.000 euros de facturació en el seu primer any de vida. Segons explica Óscar Pierre, creixien a un ritme del 50% cada mes, tot i que encara no han entrat en beneficis i els seus fundadors tampoc detallen quan tenen previst fer-ho. En el cas del mig milió de finançament públic es tracta de fons de l'Institut Català de Finances i dels fons espanyols destinats a l'emprenedoria.

Glovo és una 'start-up' fundada a Barcelona fa menys d'un any i que es dedica a l'anomenat 'same-day-delibery' o repartiment a demanda el mateix dia, un sector en auge sobretot als Estats Units, on companyies com Uber, però també Amazon o Google, hi han entrat recentment amb força amb serveis que competeixen per l'entrega immediata als seus usuaris en terminis de menys de 60 minuts. En aquest sentit, els fundadors de Glovo expliquen que la seva mitjana d'entrega es troba actualment per sota dels 40 minuts.

Glovo anomena els seus repartidors 'glovers', i actualment compta amb una xarxa d'uns 90 'glovers', que s'emporten un 80% dels 5,50 euros que la plataforma cobra per cada entrega. El seu mitjà de transport són bicicletes o motos, i el seu perfil varia entre estudiants, jubilats o persones que treballen a mitja jornada o tenen feines de caps de setmana.

Acords amb comerços i expansió internacional

Tal com ha aclarit Sacha Michaud, l'entrada com a accionistes dels fundadors de Wallapop, Miguel Vicente i Gerard Olivé, a més d'aquests inversors que han acudit a la segona ronda, serveix principalment per llançar el negoci a l'exterior. Tot i que no ho ha volgut concretar, les ciutats que més es perfilen com a candidates són ciutats on iniciatives similars ja funcionen amb èxit, com París, Londres o Amsterdam.

D'altra banda, els fundadors d'aquesta 'start-up' també han confessat que cada vegada estan més a prop d'establir aliances amb comerços locals que poden utilitzar la seva plataforma com a servei de repartiment a domicili. Actualment, els 'glovers' fan tot tipus d'encàrrecs, des de portar bombons i pastissos, fins a menús de restaurants o rams de flors. Compten amb 250 comerços llistats a la plataforma, però l'objectiu és establir acords encara més estrets amb comerços i restaurants de les ciutats.

L'equip d'aquesta companyia està format per un total de 18 persones, la majoria de les quals són a Barcelona. L'auge d'aquest tipus d'empreses i d'aquest model de negoci, que creix amb força als Estats Units però també a Europa, tampoc està exempt de controvèrsies. En el cas de Glovo, tots els seus repartidors són autònoms, i la companyia té permís de missatgeria, però aquest model de negoci ha tingut especial polèmica amb el cas d'Uber i les condicions de treball dels seus conductors, de la mateixa manera que es posa en dubte fins a quin punt aquestes petites feines per encàrrec suposen més flexibilitat i uns ingressos extres per als seus treballadors o són una manera més de precaritzar el treball i que plataformes tecnològiques cobrin una comissió sense assumir responsabilitats sobre les condicions laborals dels seus treballadors.