Girona es planteja decréixer en plena tensió sobre el model turístic
L'Ajuntament ha signat un conveni pioner a l'Estat amb dos centres d'investigació per explorar polítiques alternatives a la lògica del creixement
GironaLa majoria d'empreses i governs, preocupats per mantenir a l'alça la corba ascendent de les seves finances, assumeixen de manera natural que el creixement econòmic és l'únic camí possible per aconseguir riquesa, prosperitat i benestar. Ara bé, també existeixen veus crítiques que, contràries a aquesta equivalència de base entre creixement i benestar, consideren que, com que els recursos del planeta són finits, és urgent començar a reduir el consum i la producció per garantir unes bones condicions de vida.
Aquest debat ha aterrat de ple a l'Ajuntament de Girona, que recentment ha signat un conveni amb dos centres d'investigació per tal d'explorar polítiques públiques de decreixement (o postcreixement, segons el terme oficial del projecte) a la ciutat. L'acord és pioner a l'Estat i té com a objectiu desenvolupar a curt i llarg termini un seguit de propostes que situïn la capital gironina a l'avantguarda municipal de la "transició ecosocial" i la "resiliència al canvi climàtic". Es tracta d'una iniciativa de la regidoria d'Acció Climàtica, que recau en Guanyem Girona, un partit en confluència amb la CUP, que encapçala el tripartit que governa Girona juntament amb Esquerra i Junts. L'acord ha coincidit en el temps amb les protestes d'un sector de veïns contraris a l'arribada massiva de cicloturistes a la ciutat, que han desembocat en pintades, sabotatges en botigues de bicicletes i algunes tensions entre els diferents colors polítics de l'Ajuntament. Aquesta setmana, a més, a la capital gironina també s'ha constituït una plataforma ciutadana pel decreixement turístic, que suma centenars d'adhesions.
"La teoria del decreixement, que ha causat molt de rebombori acadèmic i ideològic des dels anys 70, defensa que, per tal que les generacions futures puguin viure, no podem continuar creixent indefinidament, sinó que cal adaptar-nos als límits planetaris; els països rics han de disminuir el seu creixement i hem de gastar menys energia i materials", sosté Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament. El conveni, signat amb Research and Degrowth International Dark Matter Labs (DML) i un grup de recerca de la Universitat de Girona (UdG), vol traslladar els plantejaments teòrics dels acadèmics a la realitat d'un pressupost municipal compartint dades, banc proves, assessories, formacions o tallers. "Ens permetrà engegar un procés participatiu amb una administració per tal de veure com és possible aterrar les nostres propostes a la societat i, alhora, posar de manifest com un ajuntament com el de Girona, amb el model actual, es troba totalment atrapat en la dependència del creixement i la massificació turística", defensa Marta Conde, investigadora del laboratori Research and Degrowth.
Ha de decréixer qui no arriba a final de mes?
Els partits de l'oposició critiquen que, en un context en què molta població té dificultats per arribar a finals de mes, la solució no és el decreixement sinó un desenvolupament econòmic sostenible: "Les classes mitjanes i treballadores entenen el valor de la prudència financera i coneixen el significat de viure de manera austera, però la ciutat continua patint una escletxa social massa gran i la meitat dels gironins tenen dificultats per estalviar –defensa Sílvia Paneque, portaveu del PSC gironí–. Per tant, és imperatiu que el govern de l’Ajuntament de Girona adopti una visió més ambiciosa i prengui la iniciativa per al creixement, hi ha alternatives verdes i sostenibles per continuar tant en termes quantitats com qualitatius", afegeix.
Davant d'aquestes crítiques, Sergi Cot rebat que l'ideari del decreixement no significa tancar l'aixeta a tothom per igual ni obligar les classes més desfavorides a estalviar, sinó que té com a objectiu redistribuir la riquesa: "El decreixement o postcreixement no es fa a cop de tisora, com Javier Milei a l'Argentina, sinó que defensa que les rendes riques redueixin el consum perquè puguin augmentar-lo les classes treballadores, o que cal estancar-nos com a país i reduir les emissions perquè puguin créixer altres països al Sud Global més necessitats", matisa el regidor. "Desenvolupament sostenible o creixement verd són un contrasentit, amb aquests termes empreses i governs només fan green washing", afegeix Conde.
La investigadora també qüestiona la necessitat d'obeir a indicadors econòmics creixentistes com el producte interior brut (PIB): "Estem arribant a un punt en què ens estem carregant el planeta, les bones dades del PIB no volen dir que la societat funcioni bé, ja que el creixement té impactes molt negatius per al medi ambient, explota els recursos de països poc desenvolupats i retalla despeses en salut i educació", sosté. I certifica: "El Japó, per exemple, ja fa temps que no creix, i les empreses estan veient que els costa trobar rendibilitat exponencialment, per això es dediquen a l'especulació amb l'habitatge i troben maneres de reinventar-se amb fons d'inversió com BlackRock".
A l'espera de les primeres mesures
Un cop avancin els primers mesos de treball dels acadèmics a Girona, quines seran les mesures clares i concretes que podrà dur a terme l'Ajuntament? Tenint en compte que les competències en l'àmbit municipal són restringides, els experts no prometen cap "solució màgica" i el consistori confia poder desenvolupar polítiques públiques relacionades amb la preservació del medi ambient. Més enllà de la gestió estrictament municipal, segons Conde, altres mesures en consonància amb el decreixement serien, per exemple, "un pacte verd d'inversió en renovables, la prohibició de certes indústries contaminants, regular la publicitat que fomenta el consum, la renda bàsica universal o la reducció de la jornada laboral".
A l'espera de poder traduir i aplicar d'alguna manera tots aquests escenaris a la realitat gironina, l'Ajuntament confia que altres governs locals liderats per partits progressistes se sumin al projecte i es consolidi una xarxa de municipis pel decreixement. De moment, ja hi ha hagut els primers contactes i fins i tot s'hi ha interessat el president de Colòmbia, Gustavo Petro.