Giró vol que la Generalitat torni a emetre deute

BarcelonaEl conseller d'Economia, Jaume Giró, ha assegurat aquest dimarts que un dels objectius principals del seu departament aquesta legislatura és que la Generalitat retorni als mercats de deute amb l'emissió de bons propis.

Giró ha defensat que en els pròxims anys gradualment es vagi "recuperant la sobirania financera de la Generalitat", que es traduiria en la capacitat de col·locar de manera autònoma títols de deute propis als mercats. Amb això, el conseller vol reduir la dependència de les finances del Govern dels fons de finançament autonòmic de l'Estat, que actualment són l'única font de finançament del dèficit de l'administració catalana.

A més, Giró ha explicat que l'executiu català treballa amb el Banc Europeu d'Inversió per trobar finançament a projectes d'infraestructures, com la llançadora a l'aeroport del Prat i l'ampliació de la Fira de Barcelona.

La Generalitat va abandonar els mercats de deute i va passar a finançar-se a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) des del 2012, sota el mandat del conseller Andreu Mas-Colell, en plena crisi financera i de deute a Europa. El 2015, a més, el govern espanyol, aleshores en mans del PP, va incrementar encara més la intervenció de les finances de la Generalitat amb el pretext que les actuacions de l'executiu català amb el Procés suposaven "un risc per a l'interès general".

A un mes del referèndum del 2017, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va augmentar encara més el control sobre les finances catalanes, fins al punt que no es podien acceptar pagaments de la Generalitat si no anaven acompanyats d'una autorització del ministeri d'Hisenda. Aquest control, però, va caure amb el final de l'aplicació de l'article 155, a principis del 2018.

El 2019, la Generalitat va abandonar el FLA en complir l'objectiu de dèficit marcat per l'Estat, tot i que hi va tornar el 2020 en incomplir-lo de nou, tot i que amb el nivell de control que s'aplica a la resta de comunitats que s'hi acullen.

Tal com va fer en un discurs al Cercle d'Economia de fa unes setmanes, Giró ha tornat a denunciar el dèficit fiscal i el dèficit d'inversions que pateix Catalunya per part de l'Estat. Segons un càlcul "realista", ha dit, actualment cal situar entre els 18.000 i els 20.000 milions el dèficit fiscal de Catalunya. "No és una cantarella, és una injustícia. Ens falten els recursos que justament ens corresponen", ha declarat. Segons la Generalitat, amb les xifres del 2017, el dèficit fiscal se situava vora els 16.000 milions.

Pressupost per al 2022

El conseller, que sobre el paper tenia un perfil tecnocràtic pel seu passat professional com a directiu de La Caixa, ha tornat a marcar perfil polític i ha atacat l'Estat. En resposta a una pregunta del grup socialista, ha recordat que més del 90% dels impostos que es paguen a Catalunya els recapta l'Estat. A més, ha reclamat al govern de Pedro Sánchez que mantingui a l'1,1% l'objectiu de dèficit per a les autonomies i que no el rebaixi al 0,6%, com té previst fer el 2022. Segons Giró, aquesta reducció suposarà "1.000 milions menys per al 2022, tot i que l'emergència econòmica persistirà".

En aquest sentit, ha anunciat que ja ha emès l'ordre per iniciar el tràmit per elaborar el pressupost del 2022. El titular d'Economia ha descartat, com ja havia fet repetidament, que calguin uns comptes per al 2021. El conseller creu que seria "ineficient" intentar aprovar un pressupost per a l'any en curs, ja que els comptes prorrogats del 2020 ja són "prou flexibles" i "no han impedit gestionar" els recursos addicionals que han arribat per fer front a la pandèmia.

ICF, banc públic

A més, Giró també ha anunciat la voluntat del Govern de convertir l'Institut Català de Finances (ICF) en "una banca pública del país". El màxim responsable de les finances de la Generalitat vol anar "obrint el perímetre d'actuació" de l'ICF i canalitzar les ajudes de fons europeus, com els Next Generation, i donar crèdit a companyies per a projectes d'innovació.