Giró exigeix al govern espanyol la gestió dels Next Generation i anuncia la creació d'una secretaria de fons europeus

"El dèficit fiscal és de 2.200 euros per català. Qui no està sent solidari no és Catalunya", diu el conseller

El conseller d'Economia, Jaume Giró, en l'acte d'aquest divendres al Cercle d'Economia.
4 min

BarcelonaEl conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, ha reclamat la "cogovernança" i la "cogestió" dels fons NextGen de la Unió Europea que rebrà l'Estat. "Catalunya ha fet els deures pel que fa als fons europeus", ha dit, per la qual cosa ha reclamat suport a patronals i sindicats per evitar que el Govern sigui "una simple gestoria" dels fons. Amb aquesta finalitat, ha anunciat la creació d'una "secretaria d'afers econòmics i de fons europeus".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"El Govern ha col·laborat amb el teixit productiu per aixecar més de 1.000 projectes, dels quals se n’han identificat 27 d’estratègics", ha comentat el responsable de les finances de la Generalitat. "Aquests projectes es podrien finançar demà mateix si tinguéssim la capacitat de decidir sobre els fons", ha afegit, per la qual cosa cal posar "fil a l'agulla" un cop Brussel·les ja ha donat llum verda al govern espanyol. "Des del govern de la Generalitat estem preparats per gestionar aquests fons", ha declarat.

Atac a l'Estat pel dèficit fiscal i d'inversions

Giró ha recordat en la reunió del Cercle d'Economia que el dèficit fiscal de Catalunya era el 2016 de 2.200 euros per ciutadà. "Si al dèficit d’inversions i al dèficit fiscal hi sumem l’emergència social, podríem dir que qui no està essent solidari no és precisament Catalunya", ha dit. "Pensem que a Catalunya hi ha 42.000 llars amb una renda de 7.670 euros" anuals, ha afirmat.

Giró ha afegit que les inversions de l'Estat a Catalunya van ser l'any passat de 957 milions, és a dir, de 125 euros per habitant, quan altres comunitats han rebut més de 300 euros per càpita. "Imaginin com seria Catalunya amb un Corredor Mediterrani a ple rendiment o un servei de Rodalies com els ciutadans es mereixen", ha dit, una situació que qualificat de "vassallatge" de Catalunya respecte Madrid.

Davant d'aquesta situació, Giró ha apel·lat a la necessitat que Catalunya assoleixi la independència: "Potser ja és del tot innecessari dir-ho, jo soc dels molts que pensem que la millor manera de ser econòmicament eficients és que Catalunya esdevingui, democràticament, un nou Estat de la Unió Europea".

El conseller ha recordat que en els anys de més intensitat del Procés "va instal·lar-se el mantra que deia que aquestes mobilitzacions i la manera de governar el país estaven repercutint directament en la fortalesa de la nostra economia". "La fuita d’empreses es va presentar, si ho recorden, com una hemorràgia espontània i incontenible, que havia de deixar el nostre país pràcticament en coma", ha afegit, per una fuita de recursos que marxaven "cap a Madrid". Segons Giró, les dades desmenteixen aquest "mantra", ja que el període entre el 2014 i el 2019 van ser un anys "vibrants" per a l'economia catalana.

"En temps de postveritat, sovint la realitat va per un cantó i la narrativa per un altre", ha reblat, quan ha explicat que Catalunya va créixer un 2,8% anual de mitjana, un punt més que la mitjana europea, a més d'incrementar les exportacions fins al 25% del total espanyol.

El Govern ha descartat presentar uns pressupostos nous per al 2021, després d'aprovar amb retard els del 2020, i opta per centrar-se en l'aprovació d'uns comptes per a l'any que ve. "El més eficient des del punt de vista pressupostari és començar ara a treballar els pressupostos de 2022 per aconseguir el màxim consens" a fi d'aprovar-los "com més aviat millor", ha avançat el conseller.

Aquests comptes se centraran, d'acord amb el que ha anunciat Giró, a gestionar i implementar els fons que arribin des de la UE, la reactivació empresarial, amb especial èmfasi en la indústria i polítiques mediambientals i de reconversió verda de l'economia. No obstant, l'executiu català donarà "prioritat a les polítiques socials, d’habitatge i de salut, així com també a les d’estímul de l’economia productiva i de generació d’ocupació" per pal·liar els efectes de la pandèmia sobre la població i el teixit productiu.

Defensa dels "represaliats"

Davant d'un públic majoritàriament hostil a l'independentisme, Giró ha tingut un record per als "ciutadans represaliats i perseguits a causa del Procés, començant pel president Carles Puigdemont", de qui ha dit que pateix "un duríssim exili massa sovint silenciat". A més, també ha mencionat "la resta de consellers exiliats i presos polítics", entre els quals ha destacat dos antecessors seus al capdavant del departament d'Economia: el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'economista Andreu Mas-Colell.

"Si les coses continuen així, preguntem-nos qui voldrà fer política, en aquestes condicions. ¿Quina mena de democràcia tindrem, si els ciutadans agafem por de participar en la vida pública?", ha preguntat al públic assistent. El conseller ha citat el llibre El passadís estret, del professor de Harvard Daron Acemoglu –que aquest divendres farà una conferència al Cercle–, en el qual es mostra "com és de fàcil que els Estats llisquin cap a formes de fer despòtiques i opressives i es converteixin en un Leviatan enfrontat a la societat a la qual haurien de protegir i fer florir".

"Una cosa semblant està passant a Catalunya amb l'assetjament per part de l'Estat" a l'independentisme, ha afegit. Segons Giró, "la situació contrària al passadís de la llibertat és la carretera cap a la ruïna política, moral i econòmica".

stats