Giró critica l'afany recentralitzador de l'Estat amb el fons Next Generation
El Govern veu la feblesa financera de les empreses i l'atur estructural com els grans riscos econòmics postpandèmia
BarcelonaEl deteriorament de la situació financera de les empreses i l'atur estructural són dues de les conseqüències de la pandèmia del covid-19 per a l'economia catalana, segons es desprèn de la Nota d'Economia presentada aquest dijous pel conseller d'Economia, Jaume Giró. Un ampli repàs a l'evolució de l'economia de l'any 2020, marcat per la pandèmia, del qual també es poden treure lliçons positives.
Entre els aprenentatges d'aquesta pandèmia, Giró ha destacat la necessitat de la lluita contra les desigualtats, ja que l'ampli estudi remarca com els més afectats han sigut els joves, les dones i les persones més vulnerables, ja que s'ha ampliat la bretxa de gènere, la bretxa digital i la dualitat en el mercat laboral. Giró també ha destacat que a Catalunya s'ha anteposat la salut sobre l'economia i la necessitat d'aprofundir en les polítiques de recerca, malgrat que ha posat en valor el sistema de salut català i els mecanismes d'ajudes a les persones i les empreses que ha posat en marxa la Generalitat.
El conseller d'Economia també ha destacat el paper de la Unió Europea en la lluita contra la crisi. "La idea d'Europa surt reforçada", ha indicat, malgrat que ha reclamat de nou la gestió dels fons europeus Next Generation per part de la Generalitat. "L'únic però [a aquest mecanisme europeu] és la falta de sensibilitat de l'Estat a l'hora de permetre'ns prendre decisions com a persones adultes i poder assignar nosaltres els fons que corresponen a Catalunya", ha indicat Giró, que també ha criticat que l'Estat "anteposi la seva vocació recentralitzadora als interessos dels catalans".
La directora general d'Anàlisi Econòmica i Prospectiva, Marta Curto, ha sigut l'encarregada de presentar el número 106 de la Nota d'Economia, que conté l'aportació de diversos aspectes per analitzar l'impacte de la pandèmia en l'economia i les perspectives de futur.
Curto ha destacat el fet que la Generalitat ha sigut l'administració que més recursos —en nombres absoluts i en proporció— ha destinat a ajudes directes. Malgrat tot, l'impacte de la pandèmia ha sigut molt més fort a Catalunya que a la mitjana de l'eurozona. Catalunya va perdre un 11,5% del PIB el segon trimestre de l'any passat, mentre que la mitjana dels països de la zona euro va ser del 6,6%. Això s'atribueix, entre altres coses, a l'estructura de l'economia catalana, especialment per la dependència dels serveis i el turisme, i el pes més baix de sectors estabilitzadors com l'agricultura o les administracions públiques.
Valor dels ERTO i inversió
Entre les principals conclusions que es treuen d'aquest estudi hi ha el paper dels ERTO com a mesura per evitar que l'atur es desboqués. Segons una de les autores de l'estudi, la professora d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona i investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona, Gemma Garcia Brosa, sense els ERTO l'atur s'hauria disparat al 30%. Els ERTO, ha indicat, "han vingut per quedar-se". En el mateix sentit, la secretària d'Economia i Fons Europeus de la Generalitat, Matilde Villaroya, ha indicat que cal acabar amb la dualitat del mercat de treball i potenciar la flexibilitat interna a les empreses, un aspecte que pot facilitar els ERTO.
Villaroya també ha apuntat la necessitat de potenciar les polítiques industrials en sectors on Catalunya pot tenir oportunitats, com l'aeronàutic o la biotecnologia. Un altre dels autors de l'estudi, Joan Maria Mussons Olivella, responsable de conjuntura econòmica de la Generalitat, ha incidit en la necessitat de potenciar la inversió, tant en les empreses com en les administracions públiques. Mussons ha recordat que des de la crisi financera la inversió va patir una important davallada i en l'última dècada s'ha situat 3,5 punts per sota de la mitjana de l'eurozona.