El gir de l’Estat en l’opa a Abertis

BarcelonaL’any 2006 el govern italià va aconseguir aturar l’opa que Abertis va llançar per comprar l’empresa líder d’autopistes a Itàlia, Autostrade, ara convertida en Atlantia. Onze anys després, és la companyia italiana la que ara vol comprar Abertis. Inicialment, el govern espanyol va mostrar una escrupulosa neutralitat en l’afer, però últimament ha fet un gir i ja insinua que podria tornar la jugada a Itàlia i vetar l’operació. Ho ha deixat anar el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. El titular de Foment ha insistit els últims dies que el govern espanyol posarà per damunt de qualsevol operació “la defensa de l’interès general”, sense acabar d’aclarir quin és aquest interès. De la Serna deixava oberta la porta al veto, però només insinuant-ho. “El govern donarà o no les autoritzacions pertinents en funció de les característiques que es produeixin”, ha dit el ministre amb un calculat llenguatge críptic.

El seu col·lega al gabinet, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha insistit en la defensa de l’interès general, malgrat matisar que l’executiu no entrarà en altres aspectes, com el preu de venda, perquè és una operació entre privats. La posició del govern, però, ha anat mutant. L’executiu espanyol ha passat de recalcar que no renovarà els peatges d’Abertis que han de vèncer en els pròxims anys -bàsicament l’AP-7 i l’AP-2- a proclamar que cal la seva autorització per traspassar les concessions d’autopistes i, també, per a la venda de la companyia de satèl·lits Hispasat, considerada estratègica.

En canvi, Abertis considera que l’operació depèn més del que diguin els inversors -i està bastant segura que el mercat l’acceptarà-. Amb tot, també ha analitzat les possibilitats que té el govern espanyol per vetar l’operació.

La realitat és que l’executiu espanyol i la companyia tenen punts de vista molt diferents. Mentre que el govern considera que, segons la llei, pot vetar una operació que afecta unes autopistes de la seva titularitat que té en concessió, els serveis jurídics de la companyia que presideix Salvador Alemany opinen que la llei no impedeix canviar d’accionista de referència.

L’Estat considera que té la paella pel mànec gràcies a la llei d’autopistes del 1972 i el seu desenvolupament reglamentari de l’any següent. L’article 31 de la llei estableix que la cessió de la concessió “requerirà el previ consentiment del govern”.

Fonts jurídiques indiquen que, malgrat aquesta exigència legal, no pot frenar l’autorització del govern en l’opa d’Atlantia sobre Abertis. El motiu és que les societats concessionàries de les vies no traspassarien les seves accions. Atlantia ja va deixar molt clar que, si l’operació tira endavant, mantindria Abertis com a societat, amb la seu a Barcelona, i que continuaria cotitzant a la borsa espanyola.

Segons aquestes fonts jurídiques, cada via té la seva pròpia societat concessionària (Acesa, Aucat, Invicat, Túnel del Cadí, Aumar i altres) i Abertis és l’accionista, únic o no, de cadascuna d’aquestes societats. Per tant, tècnicament, si la compra d’Abertis va endavant, l’accionista de cada empresa concessionària no canviaria, seria igualment Abertis. La diferència seria el canvi d’accionistes de referència d’Abertis, la societat hòlding de la qual pengen les societats concessionàries. En definitiva, seria com qualsevol dels canvis accionarials que Abertis ha viscut en els últims anys, amb entrades i sortides d’ACS, OHL o el fons CVC.

Per evitar problemes, Atlantia -que té fins al 15 de juny per presentar el full informatiu de l’opa- ha parlat en tot moment d’operació amistosa. La companyia que dirigeix Giovanni Castellucci s’ha mostrat disposada a explicar al govern quins són els seus plans, i per aplanar el camí ha dit que Abertis seria la capçalera del grup a l’Amèrica Llatina i que seguiria cotitzant a la borsa espanyola.

La carta d’Hispasat

Però les autopistes de titularitat estatal no són l’única opció del govern espanyol per impedir l’operació, si així ho vol. Té una altra carta, que és la participació que té Abertis en l’operador de satèl·lits Hispasat, que és estratègic sobretot perquè té una filial de la qual depenen les comunicacions de la defensa espanyola. A l’espera que Atlantia publiqui el full informatiu de l’opa i aclareixi quin serà el futur de la companyia de satèl·lits, Abertis ha reforçat la seva posició a Hispasat després de comprar el 33% del capital que tenia Eutelsat. Després d’aquest acord, signat quan Atlantia ja havia anunciat que presentarà una opa, Abertis passarà a tenir un 90,3% d’Hispasat.

El president d’Abertis, Salvador Alemany, deia aquesta setmana a Expansión que creu que el mercat acceptarà l’oferta d’Atlantia per Abertis (en total ofereix 16.300 milions d’euros, a 16,5 euros l’acció), però caldrà que es pronunciïn els accionistes de la companyia catalana d’autopistes (especialment Criteria, el hòlding de participades de la Fundació Bancària La Caixa, que controla un 22%) i, també, que el govern de Mariano Rajoy hi doni el vistiplau.