Gir històric a Europa: els 'frugals' reclamen ara més deute comú

Brussel·lesLa Unió Europea es va partir en dos grans blocs en matèria de polítiques econòmiques arran de la crisi del 2008: entre els països més dogmàtics de l'austeritat i els partidaris de mesures més expansives. Per un costat, els coneguts com el club dels frugals —els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca— i els seus principals simpatitzants, com Alemanya o Finlàndia, s'han oposat tradicionalment a qualsevol pla de mutualització del deute a la UE i són els grans abanderats de la disciplina fiscal, sobretot comparant-se amb els estats membres del sud del continent. I, per l'altre, destaquen països com França, Itàlia, Espanya, Grècia o Portugal, que en general han registrat un deute i un dèficit més elevats, i sempre han defensat una major flexibilització fiscal per tenir marge per impulsar l'activitat econòmica, especialment en moments de recessió.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca

Inscriu-t’hi

Aquesta divisió entre els socis europeus es va mantenir en la resposta a les restriccions de la pandèmia, si bé Alemanya —el país més gran i influent de la UE— va acabar acceptant l'aprovació dels fons de recuperació covid i va fer decantar la balança a favor d'un endeutament comú. Després del sí alemany, l'equip dels frugals també es va veure mig obligat a cedir, però va avisar que era una iniciativa excepcional i que en cap cas podria establir un precedent. Tanmateix, la guerra d'Ucraïna i l'amenaça que suposa l'expansionisme del règim de Vladímir Putin ha esquerdat la unitat d'aquest bloc ja ha patit dues baixes sensibles: Dinamarca i Finlàndia.

Cada vegada són més els líders europeus que aposten obertament per aprovar uns nous eurobons que, entre d'altres, impulsin la capacitat militar europea i de la seva indústria armamentística. I, sorprenentment, una de les defensores més fermes d'aquest pla és la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen. "Són temps nous. El govern de Dinamarca està analitzant amb una nova mirada les ajudes estatals, el deute comú i el pressupost de la UE", va dir a finals de l'any passat, quan va consumar el canvi radical de la posició danesa en aquest tema.

La pregunta de Rajoy sobre l'informe Draghi que divideix la UE: i, tot això, qui ho paga?

Frederiksen també va demanar, en una entrevista a l'agència pública de notícies de Dinamarca, que "tots els països que normalment estan en el bàndol de l'austeritat" deixessin enrere "les reaccions automàtiques" i tinguessin en compte "les necessitats d'Europa" pel bé dels seus propis estats. I, aquesta setmana, el seu homòleg finlandès li ha recollit el guant i s'ha sumat a la causa de la dirigent danesa. "No descarto l'opció d'utilitzar fons europeus comuns per proveir de diners la defensa europea", va apuntar el primer ministre de Finlàndia, el conservador Petteri Orpo.

Aquests canvis de posicionament han sigut molt benvinguts per la Comissió Europea i especialment pels països de l'Europa de l'Est i els bàltics, que juntament amb els nòrdics són els que, per motius geogràfics i històrics, se senten més amenaçats per l'expansionisme rus. Ara bé, les paraules que han sorprès més han sigut les de l'actual secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. Durant els anys que va dirigir els Països Baixos, es va erigir en el principal flagell de les polítiques econòmiques dels països del sud d'Europa, als quals acusava de tenir les butxaques foradades, i en un dels defensors més ferms de l'austeritat.

Rutte deixa de ser el flagell de l'austeritat

Tanmateix, el dirigent de l'Aliança Atlàntica no es va oposar, en la Comissió d'Afers Estrangers del Parlament Europeu d'aquest dilluns passat, a la creació d'uns nous eurobons per incrementar la capacitat militar del bloc europeu. Més aviat al contrari: l'ex primer ministre neerlandès es va mostrar favorable a totes les iniciatives que permetin al bloc europeu augmentar la despesa en defensa de manera substancial. De fet, totalment alineat amb Donald Trump, Rutte va demanar que els socis atlàntics es gastin més del 3% del seu producte interior brut (PIB) en defensa, tenint en compte que ara aquesta taxa sigui del 2%, un nivell que Espanya, per exemple, encara no ha assolit.

Rutte ja lidera l'OTAN: manté Ucraïna com una "prioritat" i elogia Trump

Amb tot, Alemanya és l'estat membre que pot tenir la clau perquè fructifiqui la creació d'uns nous eurobons i, de moment, hi és reticent. Tot i això, el país germànic cada vegada rep més pressió i el mateix president francès, Emmanuel Macron, ha lamentat que el govern alemany no vulgui repetir la creació d'uns fons comunitaris similars als de recuperació covid. Així doncs, caldrà veure quina és la posició del potencial pròxim canceller d'Alemanya, el conservador Friedrich Merz, i fins a quin punt està disposat a remar a contracorrent contra la voluntat dels països de l'est, dels bàltics, dels del sud i, fins i tot, de la gran part de la Comissió Europea i, de moment, dos membres del club dels frugals.

Draghi presenta un pla multimilionari per salvar el model europeu