De gimnasos a pàrquings: el difícil puzle de les concessions

BarcelonaEls serveis públics que presta una empresa privada en règim de concessió inclouen un amplíssim ventall de negocis: el més conegut és el de les autopistes, però també serveis com les residències de la tercera edat (que a causa del covid-19 estan sotmeses a una pressió molt elevada), aparcaments (on la catalana Saba és un dels actors destacats), guarderies, gimnasos, àrees de servei (Áreas és una de les més importants del sector), benzineres o, fins i tot, les botigues i restaurants dels aeroports. Hi ha grans empreses, però també pimes i cooperatives.

Els problemes són diversos. Per exemple, alguns consideren que el fet de ser servei essencial els ha penalitzat en excés, ja que s’han vist obligats a obrir del tot malgrat que potser no feia falta que ho fessin tots els seus establiments. D’altres, per exemple, creuen que el problema pot venir més endavant. És el cas dels gimnasos o dels centres esportius.

Els decrets aprovats fins ara estableixen que les concessions que s’han hagut d’aturar tindran dret a allargar els contractes des que van tancar fins que puguin reobrir. Però fonts d’aquests sectors es pregunten quines seran les condicions del negoci una vegada puguin reobrir. “Hi ha molts negocis que tindran problemes per tenir clients quan puguin reobrir -expliquen-. Si volem mantenir el distanciament social al transport, a les escoles o als centres esportius, és evident que les condicions del negoci hauran canviat de manera molt important”.

Entre els sectors afectats també hi haurà les residències de gent gran, on s’han produït moltes de les defuncions pel coronavirus i on els costos s’han disparat degut als augments de despesa en personal o serveis mèdics, entre d’altres.

Judicialització a la vista

Posar ordre en tots aquests negocis és difícil perquè les seves naturaleses són molt diferents i perquè, a més, les concessions les poden haver adjudicat tota mena d’administracions: des de l’Estat o la Generalitat fins a qualsevol dels milers d’ajuntaments que hi ha a Espanya.

“Ens centrem en les concessions importants i d’àmbit estatal, però ens oblidem que n’hi ha milers que són d’àmbit municipal”, explica una veu del sector. Això dificulta la possibilitat d’interlocutar amb cada una de les administracions on les empreses estan presents. Per això les companyies demanen que el govern espanyol emeti un reial decret que aclareixi la situació per a totes les administracions i que no depengui d’una negociació amb cada una d’elles.

Les fonts consultades no descarten anar als tribunals si el govern no atén les seves demandes, ja que consideren que tenen raó i que la batalla judicial la guanyarien, però creuen que arribar a aquest extrem no convé a ningú, ni al govern ni a les mateixes empreses afectades. “Jo vull arribar a acords, no anar als tribunals”, diu una veu.

I als altres països?

Per al sector, el model a seguir és el de Portugal, que va fer un decret que estableix que totes les concessionàries -fossin del sector que fossin- serien indemnitzades amb l’allargament dels contractes i en cap cas amb una compensació econòmica. Altres països on el coronavirus ha tingut una incidència important, com França o Itàlia, encara no han aclarit què faran. “Aquests països estan parlant amb el sector i, quan l’hagin escoltat, decidiran. Però a Espanya no: sense parlar amb ningú han tirat pel dret”, lamenten.