Germans, herències i testaments: consells i idees per evitar el conflicte

BarcelonaUna dona es va divorciar del seu marit, amb qui tenia un fill, per maltractador. Ella va conèixer un altre home, molt ric, amb qui es va casar de nou i van fer testament, sense substituts. De la nit al dia, la inesperada mort d'ell va convertir la dona en milionària. En pocs mesos, es va consumar la desgràcia: un accident de trànsit va posar fi a la vida d'ella. L'herència requeia finalment al fill, que també anava al cotxe, i moria al cap de poques setmanes.

"És un cas real de com l'herència d'un home forrat va anar a parar a mans d'un maltractador", explica a l'ARA l'advocada especialitzada en dret de família i successori del despatx Verner Abogados Vanessa Iglesias Valiño, que recomana planificar l'herència per tres motius: pagar menys impostos, decidir què rep cada fill i evitar eventuals conflictes. D'entrada, també suposa un estalvi directe: fer un testament estàndard val entre 30 i 40 euros, mentre que si no n'hi ha, la declaració d'hereus pot arribar als 800 euros.

Fer prellegats per evitar disputes

Amb la llei a la mà, si no hi ha testament, els hereus d'un patrimoni sempre seran els fills i en defecte d'ells, ho seran els seus nets. A partir d'aquí, si no hi ha nets per assumir el patrimoni, l'escala torna cap amunt: d'aquí la història del maltractador. "D'entrada, nosaltres sempre recomanem anar a un advocat, que estigui al corrent del nombre d'hereus i sàpiga si hi ha problemàtiques familiars", diu Iglesias Valiño.

Hi ha molts casos en què hi ha tres germans o més, i els pares els han nomenat hereus a tots. "Si no es porten bé i no accepten, només poden vendre-ho tot per repartir-ho a parts iguals, i això de vegades acaba en un procés judicial", adverteix. Un altre cas es dona quan l'herència és una empresa familiar o un negoci: "El germà de la ferreteria volia continuar amb el negoci i l'altre la volia vendre. El que va passar és que el germà que treballava a la ferreteria va haver de pagar-li a l'altre la meitat a un preu molt per sobre de mercat", explica l'advocat especialitzat en dret de successions del bufet Equipolex Abogados, Carles Ezquerro.

La solució a tot això és definir els prellegats i després nomenar un marmessor perquè executi l'atribució de l'herència. Si els hereus no es poden d'acord, ja entraria la figura del comptador partidor, que s'encarrega de valorar els béns i el seu repartiment.

Hi ha testament, però no acord

Quan hi ha testament, el problema ve de dues bandes: no preveure que l'escrit generi un eventual conflicte entre germans, o directament que per una disposició errònia en el testament hi hagi disputes no previstes. "Un exemple és una empresa familiar que el testador lidera amb els seus dos fills, però un d'ells és més conservador i l'altre més arriscat. El pare va fer testament a parts iguals i, un cop va morir, un germà apostava per una estratègia i l'altre, per una de contrària", detalla Ezquerro, que considera que el pare podria haver deixat una participació més gran al fill que considerava més vàlid per al negoci.

Un altre exemple: dos germans que s'han de repartir un patrimoni assignat fa 10 anys. A un li toca una casa a Lleida, a l'altre un pis a Barcelona, i tots dos immobles estan valorats en uns 400.000 euros. "Els dos germans ja sabien què tenien cada un i van tardar dos anys a fer l'acceptació de l'herència, però el valor que computava era el del dia de la defunció", explica l'advocada, i com que aquest havia canviat, va saltar el conflicte.

Això no té solució, tret que la part de l'herència d'un dels germans s'hagi devaluat tant que sigui inferior a la legítima, que és el mínim obligatori que s'ha de deixar als fills, i equival a un 25% de l'herència, a dividir entre els germans.

Pagar menys per la casa heretada

Existeixen trucs per pagar menys diners: quan una acceptació d'herència comporta rebre dos o tres pisos, la gent tendeix a valorar el pis a la baixa, pensant que així pagarà menys en l'impost de successions. Però l'estratègia potser ha de ser la contrària: "Primer s'ha de decidir si es vol vendre aquest pis. Imagina't que heretes el pis dels teus pares i li poses el valor mínim possible, uns 100.000 euros, i l'any següent el vens per 200.000 euros: hauràs tingut un guany de 100.000 euros que tindrà impacte en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)", explica Iglesias, que recomana fer el contrari: donar-li un valor més elevat, posem de 250.000 euros, per aleshores pagar més per l'impost de successions, que té una tributació més baixa que la de l'IRPF, on figuraria com a guany patrimonial.

Comptes bancaris: bloqueig i cotitulars

Un altre problema comú davant la defunció d'un testador és la gestió dels comptes bancaris. Iglesias i Ezquerro recomanen comunicar ràpidament al banc la defunció per evitar retirades de diners indesitjades, i adverteixen que treure diners en aquest context pot suposar un delicte d'apropiació indeguda.

Un fet igual de comú es produeix quan un fill figura com a cotitular del compte, però els diners són del pare. Tot i això, aquest fill no pot argumentar davant dels altres que el fet de ser cotitular el fa propietari del 50% dels diners del compte. Per evitar aquesta situació, es recomana convertir els fills en autoritzats, en comptes de cotitulars.