El gerent del PP de Madrid dimiteix per l’ús d’una targeta opaca
Hisenda investigarà els 86 beneficiats per un pagament encobert que no és delicte
MadridEls diners que van gastar amb les targetes opaques de Caja Madrid, una part petita en proporció amb les seves retribucions legals, va camí de convertir-se en el taló d’Aquil·les de tots els exconsellers i antics directius que fins ara havien sortit indemnes de la fallida de l’entitat i del drama personal que va suposar per a milers d’estalviadors.
Del dòmino de 86 directius i consellers que apareixen com a agraciats amb la targeta ja n’han caigut deu fitxes. I, mentrestant, al voltant d’aquesta serpentina creix el soroll dels partits tirant pilotes fora, llançant-les al contrari i multiplicant els gestos de tolerància zero amb el desfalc de diner públic.
D’una banda, hi ha el govern i el PP, que amb 28 receptors de la targeta està al capdavant del repartiment. Primer el ministeri d’Hisenda va prometre rastrejar les empreses de l’Íbex-35 i altres grans companyies a la recerca de pràctiques similars. Es tractava, en realitat, de pagaments en negre, perquè ni els beneficiaris ni l’entitat els declaraven com a sou o despeses de representació. Ahir fonts del departament de Cristóbal Montoro van dir que els 86 consellers seran investigats. La importància d’aquesta mesura radica en el fet que les despeses no superen els 120.000 euros per persona i any, amb la qual cosa no arriben a la categoria de delicte, i per tant serà l’Agència Tributària la que se n’encarregarà.
L’últim a caure entre les files conservadores és Beltrán Gutiérrez, gerent del PP a Madrid. L’alcaldessa, Ana Botella, ja va prescindir d’ell com a assessor del grup municipal la setmana passada. Esperanza Aguirre, no obstant, ha esperat que la mateixa direcció del partit confirmés que n’havia demanat el cessament. Gutiérrez ha optat per marxar.
Cayo Lara i els “pocavergonyes”
Per part de l’oposició, el secretari d’organització del PSOE, César Luena, havia comparegut minuts abans per informar de la denúncia tributària presentada amb l’objectiu que s’investiguin “totes i cada una de les persones que van utilitzar les targetes de la vergonya”. El PSOE té 15 militants que van disposar “d’una targeta black a efectes fiscals”, com s’hi referia un directiu de l’entitat en els correus de Blesa. Per la seva banda, el coordinador general d’Esquerra Unida, Cayo Lara, es va mostrar partidari que la seva formació assumeixi “responsabilitats polítiques”. Lara va titllar de “pocavergonyes” els quatre membres d’IU que se’n van beneficiar, i va dir que no pertanyen al partit des de fa dos anys.
L’entitat 15MpaRato exerceix l’acusació en el cas Bankia, al qual ha anat a parar, de moment, l’escàndol. El seu advocat és Juan Ignacio Moreno Yagüe, que no amaga la sorpresa per l’impacte causat per aquesta despesa de 15,5 milions de manera presumptament irregular. I no perquè consideri que l’assumpte no és greu, sinó perquè en el cas Bankia s’investiga des de fa dos anys una estafa “gegantina” de 8.000 milions repartits entre preferents, accions i participacions subordinades.
Ahir, l’exigència de responsabilitats va saltar a l’àmbit privat. Burson-Marsteller, una companyia de l’àmbit de la comunicació, va prescindir del seu vicepresident, Juan Astorqui, que tot i guanyar 1,37 milions d’euros com a conseller de Caja Madrid a proposta del PP es va gastar 293.000 euros més amb la targeta fantasma. I el president de la patronal madrilenya CEIM, Arturo Fernández, juntament amb els directius de l’entitat Miguel Corsini i Javier López van dir que han tornat els 118.500 euros que s’havien gastat amb les targetes quan eren consellers de Caja Madrid.