La geopolítica del blat
El 20% de les calories que consumim els humans provenen del blat, el cereal més important, tan sols superat per l’arròs. En proteïnes és el primer i també és el més cultivat, amb una superfície equivalent a 235 milions de camps de futbol cada any. Fa 8.000 anys una mutació en un blat silvestre va generar una planta amb llavors més grans. Això va passar a l’antiga Mesopotàmia, on es va començar a cultivar, i va donar lloc a tota una revolució agrícola. Més tard es van domesticar les ovelles i les cabres, i tot això va permetre crear comunitats més complexes. Aquest cultiu ha sigut tan important que fins i tot hi ha antropòlegs com Clifford Geertz que defensen que, segons el que es cultivi en un país, aquest serà capitalista o comunista: si cultiva arròs, en què es necessita la col·laboració del veí per regar, serà comunista; i si opta pel blat, en què el que cal és que plogui, i per tant un mateix s’encarrega de tot, serà capitalista.
Hi ha blat dur i tou, i el nom ja indica quina varietat és més fàcil de moldre, però no és l’única diferència entre l’un i l’altre. El dur conté més fibra i més proteïna (gluten) que el tou, però menys energia i hidrats de carboni. Quan es mol, del blat tou s’obté la farina que s’utilitza per panificar, i del dur s’obté la sèmola, de la qual principalment se’n fa pasta. A Espanya el més cultivat és el tou i l’ús majoritari és per a l’alimentació animal.
Els principals productors de blat al món són la Xina i l’Índia, seguits de Rússia. Aquest últim país principalment l’exporta a través dels ports d’aigua calenta del mar Negre, sobretot el de Novorossiïsk, però cada dia s’opta més pel de la capital de Crimea, Sebastopol. És des d’aquest últim port que Vladímir Putin ha enviat tot el blat que ha mantingut viu el règim sirià d’Al-Assad.
Com a segon màxim exportador hi ha els EUA, país que també controla l’exportació del blat rus gràcies a la presència de Turquia a l’OTAN. En cas que passi alguna cosa, Turquia podria frenar els vaixells russos a l’estret del Bòsfor, també anomenat d’Istanbul, que en el seu punt més estret fa tan sols 750 metres d’amplada.
A prop de casa també tenim un gran exportador com França. En principi tot el blat que cultiva és dur i destinat a consum humà, però depenent de la qualitat de la collita n’arriba bastant a Espanya, on es destina a l’alimentació animal.
I pel que fa als països importadors, el principal és Indonèsia, amb 260 milions d’habitants. El segon i el tercer són Egipte i Algèria, que subvencionen el preu del pa. No és cap bajanada afirmar que aquests països tenen tranquil·la la població gràcies al pa barat.