Si poses Glovo a Google no surt ell. Apareix un noi en la vintena, ros i amb un somriure tímid. A la pestanya d’imatges, trobar-lo és encara més difícil: tot són caixes quadrades de color groc lluent i joves en bicicleta. Però sense Sacha Michaud l’aplicació catalana per excel·lència del delivery potser no seria el que és avui en dia. El cofundador de Glovo -sempre en un pla menys exposat a l’escrutini públic que el del seu conseller delegat, Oscar Pierre- va rebre fa pocs dies la desaprovació de les xarxes després que una entrevista del 2018 tornés a circular. “El nostre model té tot el sentit perquè [els riders ] busquen flexibilitat. A més, pagar per comanda és tendència”, deia l’emprenedor al podcast de l’acceleradora d’empreses Itnig. Tot seguit, exposava la possibilitat que un repartidor pogués treballar per a la plataforma a diferents ciutats, en una mena d’Erasmus distòpic versionat per al món laboral.
Els seus cabells pèl-rojos i la pell poc amiga dels rajos de sol no serien suficients per confirmar que Michaud va néixer a Anglaterra. La seva infància va ser un cúmul d’anades i vingudes entre diferents països del món a causa de la feina del seu pare, canadenc. L’adolescència, però, el va casar amb l’afició que ell pensava que es convertiria en la seva carrera professional. Als 16 anys, Michaud va començar a fer de jockey. Sí, els genets que competeixen a les carreres de cavalls i per als quals la baixa estatura i el pes ploma és un punt a favor. Quan el somni es va esgotar, es va traslladar a Barcelona, on vivia la seva mare, per treballar de programador. Era a finals dels noranta, en ple boomde les dotcom. El frenesí empenyia a crear negocis per explotar totes les opcions de la xarxa i Michaud va fer la seva aportació amb LatinRed, un portal d’internet en castellà que va vendre a la cotitzada americana Starmedia.
L’èxit d’aquesta venda el va animar a provar sort en el joc online, un sector que en els últims anys ha pressionat les institucions per evitar un setge legislatiu a Espanya. Michaud va ser durant nou anys el director general a la península Ibèrica (i més tard a l’Amèrica Llatina) de Betfair, una casa d’apostes esportives anglesa.
L’home lobi de Glovo
La seva arribada a Glovo segueix aquesta cadena de negocis enfrontats amb la llei. A Betfair el seu cap havia sigut Niall Wass, després director d’expansió internacional d’Uber, amb qui va començar a meditar la idea de crear una apli d’encàrrecs. Poc després li van presentar un noi “que acabava d’arribar dels EUA” amb la mateixa idea, i el matrimoni empresarial amb Pierre va quedar segellat. El català gestionava les converses amb inversors i Michaud concentrava la feina de picar pedra als despatxos per fer que el seu discutit model laboral convencés. Els que el coneixen bé en destaquen el caràcter humil i tranquil, tan discret que no ha volgut aportar més detalls personals per enriquir aquest perfil.
