La Generalitat veu "decebedora" la llei estatal d'habitatge

Les reaccions a l'avantprojecte de llei per al dret a l'habitatge aprovat aquest dimarts pel consell de ministres no s'han fet esperar. Entre les primeres hi ha la de la Generalitat, que, pendent del que decideixi el Tribunal Constitucional sobre la mateixa llei catalana, titlla l'estatal de "decebedora". La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha apuntat que el text estatal és "recentralitzador" i ha anticipat que, si hi ha possibles "friccions" amb les competències sobre habitatge que són autonòmiques, és a dir, una "invasió de competències", estudiaran presentar un recurs d'inconstitucionalitat. De fet, Cervera ha reclamat als grups parlamentaris que "millorin el redactat" de la llei d'habitatge al Congrés.

El fet és que la llei estatal d'habitatge deixa incògnites sobre com incidirà en diverses normes que s'apliquen a Catalunya, com són la regulació de lloguers desenvolupada per la Generalitat –que afecta petits i grans propietaris– o la reserva del 30% per a pisos socials en noves promocions de l'Ajuntament de Barcelona. Fonts del ministeri de Transports han evitat aclarir l'impacte que podrà tenir l'estatal sobre la catalana, i es limiten a dir que estan a l'espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï. Tanmateix, remarquen que el text de la Generalitat envaeix competències perquè, si bé és cert que les autonomies poden declarar zones "tensades" al marge de les que fixa la llei estatal, no poden regular sobre aspectes de competència estatal, com són els arrendaments, expliquen les mateixes fonts.

Per ara la llei estatal encara no està aprovada, i tot just comença el tràmit al Congrés de Diputats, que s'allargarà fins al segon semestre del 2022. La Taula del Tercer Sector de Catalunya ha expressat en un comunicat la seva "preocupació" per a les famílies amb lloguers que ara estan regulats a través de la llei catalana. A més, malgrat que celebra el "pas endavant", avisa que "caldrà analitzar amb deteniment l’articulat".

Al seu torn, l’Associació de Promotors de Catalunya ha apuntat que l’avantprojecte de llei de l’habitatge aprovat aquest dimarts pot “accentuar” el desplaçament de la inversió de Catalunya a Madrid, després que el PP hagi avançat que no aplicarà la normativa en les autonomies en què governa. “Aquí portem un ritme de canvis legislatius enorme, i el que requereix qualsevol activitat econòmica és estabilitat”, ha lamentat el president de l’entitat, Xavier Vilajoana, en declaracions a l’ACN. La patronal insisteix que la regulació dels lloguers pot generar un efecte contrari al desitjat i ha alertat de la pèrdua d’inversió per l’obligació de destinar un 30% de les noves promocions a habitatge protegit.

Tanmateix, a Catalunya ja són una seixantena els municipis que tenen previst prorrogar la regulació catalana aprovada fa un any, i 24 més volen adherir-s’hi. Segons les xifres preliminars de l’Agència de l’Habitatge, hi ha hagut una baixada significativa dels preus del lloguer, especialment a Barcelona. Al conjunt de Catalunya les famílies que estan en lloguer estalviaven ja al juny (última dada disponible) 44 euros mensuals, és a dir, més de 500 euros a l’any en habitatge.

Implicacions sobre Barcelona

D'altra banda, la llei estatal també preveu que, "per assolir la reserva de sòl" del 30% per a habitatge protegit de les noves promocions, "les administracions competents en matèria d'urbanisme arbitraran els mecanismes de compensació pertinents". Aquest és un punt que no inclou la regulació de l'Ajuntament de Barcelona, tot i que obliga a reservar el 30% de l'habitatge assequible a noves promocions. Des del ministeri de Transports eviten valorar aquesta contradicció i expliquen que la norma estatal s'adapta al que apunta el Tribunal Constitucional, que és compensar els promotors als quals s'exigeix destinar part de la nova construcció a habitatge protegit. "Tampoc es pot dir que sempre caldrà compensar", apunten fonts del ministeri de Transports.