Per què la Generalitat tornarà al FLA el 2015

Cap d’EconomiaRescat, homes de negre i intervenció eren conceptes que sonaven a abisme quan Catalunya va demanar assistència financera a l’Estat ara fa gairebé dos anys. En aquell moment, es va intentar suavitzar el tràngol dient que allò no era un rescat, però ho era: Catalunya havia perdut la capacitat per finançar-se i havia quedat desconnectada dels mercats. Era una època en què Espanya estava a un pas del rescat total: un rescat que no va arribar, segurament, perquè a Europa no hi havia prou diners per pagar-lo, però aquesta ja és una altra història.

El fet és que Catalunya va demanar el rescat al govern espanyol i era una incògnita què passaria a partir de llavors. “Els homes de negre no vindran”, va proclamar el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. I és cert, no van venir. Durant aquest temps, l’Estat ha tutelat amb duresa els comptes autonòmics i en algun moment ha sotmès la tresoreria de la Generalitat a grans tensions, però cap emissari de Madrid ha entrat al departament d’Economia a revisar els comptes, com sí que ho han fet les constants expedicions de la troica que han visitat els països rescatats de la perifèria europea.

Canvi radical

Des de llavors, el panorama dels mercats ha canviat radicalment. L’estiu que Catalunya va demanar el rescat, la prima de risc espanyola estava per sobre de 600 punts i va caldre una actuació d’urgència del president del BCE, Mario Draghi (que va difondre als quatre vents que faria “el que calgués” per salvar l’euro), per calmar els ànims dels inversors de tot el món. Tot just llavors va començar una davallada que s’ha consolidat en els últims dies -també gràcies al BCE- quan la prima de risc ha recuperat el nivell que tenia al 2010, just abans del rescat de Grècia i de l’inici de la crisi de l’euro. Gràcies a això, Espanya està venent deute molt barat: mai havia pagat uns interessos tan baixos des que va entrar a l’euro.

Com que la tensió sobre el deute s’ha relaxat tant, la lògica sembla indicar que Catalunya es podria plantejar retornar als mercats (ara ho té vetat per l’Estat), treure’s de sobre la cotilla del fons de liquiditat autonòmic (que és el mecanisme de l’Estat que finança les comunitats amb problemes) i recuperar l’autonomia financera perduda.

Ben al contrari, la Generalitat té previst recórrer al FLA un altre cop el 2015, segons han confirmat a l’ARA fonts del departament d’Economia que lidera Mas-Colell.

Hi ha dos motius que expliquen aquesta reticència per abandonar el FLA. El primer és merament econòmic: malgrat tot, finançar-se a través de l’Estat segueix sent més barat que fer-ho directament com a comunitat autònoma. Durant el primer trimestre, per exemple, la Comunitat de Madrid (que no ha estat rescatada) va emetre deute amb certa comoditat, però va pagar un sobrepreu pel simple fet de ser una administració regional. Per exemple, va vendre 1.400 milions d’euros en bons a 5 anys a un interès del 2,9%, mig punt més del que estava pagant en aquell moment el Tresor espanyol.

Finançar-se a través de l’Estat, per tant, pot suposar un estalvi, tot i que dependrà de les condicions que hi hagi al FLA del 2015. El 2012 els interessos que va cobrar l’Estat de la Generalitat per l’accés al FLA van ser del 5,25%, mentre que el 2013 el tipus es va reduir fins al 4%.

Els motius polítics

Ara bé, mantenir-se al FLA també té una derivada política que ni l’Estat ni la majoria de gent havien previst, però que la Generalitat té en compte i que pot ser molt important en funció de com evolucioni el moviment sobiranista que viu Catalunya. Com que la Generalitat no té accés als mercats, el Tresor espanyol fa dos anys que va assumint els venciments del deute de l’administració autonòmica catalana. Això ha provocat que un 47% del deute de la Generalitat ja estigui en mans de l’Estat, segons dades del tancament de març. Dit d’una altra manera, el Tresor espanyol ja és el principal creditor del Govern català i, si la progressió es manté, algun dia l’Estat podria arribar a ser l’únic creditor que tingui la Generalitat.

I quina influència té això davant d’una eventual independència de Catalunya? En dues paraules: força negociadora.

Si algun dia té la necessitat de negociar amb l’Estat, la Generalitat a priori parteix d’una posició de debilitat financera. Però té un as a la màniga: pot amenaçar de no pagar la part que li correspondria del deute espanyol (avui, uns 200.000 milions d’euros). Així ho va fer Escòcia quan el Regne Unit va amenaçar d’excloure-la de la lliura esterlina si el sí a la independència guanya el referèndum del setembre. El Regne Unit es va veure obligat a garantir que pagarà de la seva butxaca tot el deute, si bé exigirà a Escòcia que pagui la part que li toca.

Però el Govern encara pot anar més enllà i amenaçar de no pagar tampoc el deute de la Generalitat que estigui en mans de l’Estat, que actualment són uns 25.000 milions d’euros però que poden acabar superant els 50.000 milions si el Tresor espanyol es queda tot el deute català. En definitiva, si Catalunya es plantés la factura podria arribar a ser de 250.000 milions d’euros. La Generalitat entén que, en aquesta disjuntiva, l’Estat es veuria obligat a negociar i que, per tant, a Catalunya seguir al FLA li surt a compte.