La Generalitat tomba el 2020 un terç dels projectes de renovables

BarcelonaMalestar en el sector de les renovables amb el Govern. Des de principi d’any, la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat ha denegat 9 dels 25 projectes de parcs eòlics i 8 dels 19 projectes de parcs fotovoltaics presentats. En total, doncs, el 38% no supera el tràmit.

Les actes de les reunions apunten que és el departament d’Agricultura el que està denegant més projectes. Concretament, el departament ha votat en contra d’avalar 10 dels 15 projectes de fotovoltaica estudiats pel Govern fins al 20 de juliol passat. En el cas dels parcs eòlics, en la majoria de casos Agricultura es limita a presentar un informe amb consideracions que els promotors han de tenir en compte.

La Ponència es va tornar a reunir aquest dilluns i va autoritzar els quatre parcs fotovoltaics i set dels 12 eòlics que tenia damunt de la taula, segons ha pogut saber l’ARA. El sentit de vot de cada departament encara no és públic perquè el tràmit de publicar les actes triga uns dies a completar-se.

“És el Govern qui ho tomba”, indiquen fonts del departament d’Agricultura, una afirmació amb la qual coincideix Daniel Pérez, codirector d’Unefcat, l’associació d’empreses fotovoltaiques de Catalunya. “No es pot culpar només Agricultura, la responsabilitat és de tot el Govern”, assegura Pérez, ja que cap conselleria té dret a paralitzar unilateralment un projecte. De fet, Agricultura té només un dels 14 seients de la Ponència, ja que nou corresponen al departament de Territori -inclosa la presidència i la secretaria-, tres a Empresa i un a Cultura.

A més, la Ponència és un organisme que funciona de manera col·legiada segons criteris tècnics i no té caràcter vinculant; és a dir, l’objectiu de l’ens no és donar una autorització legal, sinó servir de guia per a les empreses per saber quines possibilitats té un projecte de renovables de ser acceptat per l’administració i en quins punts no compleix la normativa. Això fa que, a vegades, un departament concret pugui mostrar-se en contra d’un projecte en particular, però malgrat tot acabi rebent l’aval de la Ponència. Les decisions que pren, doncs, no són definitives.

L’organisme es va crear en el marc del decret llei de mesures urgents per l’emergència climàtica i impuls a les renovables del novembre passat, i té un termini de tres mesos des que rep una sol·licitud per validar o no un projecte de parc eòlic o solar.

Les queixes del sector

Com que un dels projectes fotovoltaics denegats és el més gran amb diferència -el de Baldomar, a Balaguer, amb 90 megawatts de potència-, els parcs tombats representen 115 dels 170 megawatts d’energia solar presentats. En el cas de l’eòlica, el total de megawatts rebutjats és inferior, 32, davant de 60 aprovats.

Els projectes tombats, tant solars com de molins, són majoritàriament de filials de grans companyies energètiques, com ara Naturgy o la portuguesa EDP, tot i que també n’hi ha d’inversos petits o de pimes del sector.

El departament liderat per la consellera Teresa Jordà va presentar el mes passat a la Ponència un informe tècnic en el qual detalla els criteris per donar llum verda a un projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques. El departament recorda que té l’obligació de “vetllar pels espais agraris”, que, segons l’informe, a Catalunya són notablement més escassos que a la resta d’Espanya i d’Europa, d’acord amb una altra llei, la d’espais agraris, que el Parlament va aprovar per unanimitat també el 2019. En aquest sentit, l’informe apunta que l’ús no agrícola d’un terreny apte per al conreu provoca un “segellat del sol” que n’afecta les propietats.

La patronal, però, ho veu diferent. L’informe d’Agricultura, diu Pérez, “no té cap validesa perquè se salta la llei”. Segons el codirector d’Unefcat, el decret que regula la instal·lació de parcs de renovables té preferència davant de la d’espais agraris perquè es va aprovar més tard. Tot i així, creu que el sector també ha topat amb la “falta de voluntat política des de la mateixa presidència” de la Generalitat.