La Generalitat tanca l’any de la pandèmia amb el dèficit més baix en 14 anys
Nou comunitats tanquen l'exercici amb superàvit degut als fons extraordinaris rebuts de l'Estat
BarcelonaSorpresa als comptes públics catalans: la Generalitat va aconseguir tancar el 2020 amb una reducció del dèficit fins a situar-lo en la xifra més baixa des del 2006 malgrat la pandèmia i que l’economia va viure la pitjor caiguda des de la Guerra Civil. De fet, nou comunitats van tancar l'any amb superàvit degut als fons extraordinaris que l'Estat va transferir a les autonomies per combatre el covid.
En concret, la Generalitat va tancar l’exercici amb un dèficit del 0,35%, gairebé tres dècimes menys que el 2019 (quan va ser del 0,62%) i una dada gairebé idèntica a la del 2018, quan va tenir el dèficit més baix en més d'una dècada. En xifres absolutes, això significa que el govern català va gastar 768 milions més del que va ingressar.
Tot i això, el departament d’Economia va explicar que aquesta reducció del dèficit en realitat té un punt "fictici" perquè respon a dos apunts comptables per exigència de la Intervenció General de l’Estat (IGAE). Sense aquests ajustos, el dèficit hauria estat del 0,9%, segons ha explicat Albert Castellanos, secretari d’Economia del Govern.
Els apunts comptables que va exigir la IGAE, en concret, van implicar que la Generalitat imputés al 2020 tota una partida de fons europeus que, en realitat, no es van rebre íntegrament l’any passat, sinó que s’acabaran de rebre aquest 2021. En segon lloc, també va obligar el Govern a comptar com a despesa seva 225 milions d’euros en inversions i rebaixes de peatges a les autopistes.
Malgrat aquestes xifres, Castellanos ha explicat que la despesa de la Generalitat ha augmentat en 5.000 milions durant el 2020 fins a situar-se en 32.151 milions, la xifra més alta de la història si s’exclou la despesa financera (la partida destinada al pagament d’interessos pel deute).
D’aquests 5.000 milions, la immensa majoria (3.638 milions) van anar destinats a fer front al covid-19. I dins d’aquesta partida la despesa sanitària (2.000 milions) i els ajuts directes als sectors afectats (880 milions) va ser on més es va augmentar la despesa.
Al mateix temps, el covid-19 va fer caure la recaptació d’impostos de la Generalitat en 621 milions i va fer baixar en 502 milions diversos cànons i pagaments que fan múltiples entitats.
Així doncs, entre l’augment de la despesa i la reducció dels ingressos, la pandèmia va tenir un impacte de 4.761 milions d’euros en els comptes de la Generalitat.
Segons Economia, el departament de Salut va gastar un 27% més durant l’any passat (fins a fregar els 13.400 milions) però proporcionalment va créixer més la despesa a àrees com Cultura (+46%) o Territori i Sostenibilitat (+33%). En tots dos exemples s’explica pels ajuts que s’ha donat al sector per fer front a la crisi (en el cas de Territori, per cobrir el dèficit del transport públic).
La despesa va augmentar en tots els departaments, tot i que en alguns (com passa a Interior, Acció Exterior o el mateix departament d’Economia) van gastar menys del que contemplaven els pressupostos del 2020.
Dèficit autonòmic
En total hi ha nou comunitats que van tancar l'any amb superàvit (entre elles, Balears) i vuit que van fer-ho amb dèficit. La que més números vermells va tenir va ser el País Valencià (-1,16%), seguida del País Basc (-1,12%) i Múrcia (-0,95%).
En el cas de Madrid, la comunitat governada per Isabel Díaz Ayuso va tancar amb dèficit gairebé imperceptible del -0,05%, l'equivalent a 117 milions.