La Generalitat rebutja la primera proposta per canviar el model de finançament

MadridFreda reacció de la Generalitat a la proposta inicial de població ajustada del ministeri d’Hisenda en el llarg camí cap a una reforma del model de finançament autonòmic. El Govern no només considera que el criteri de població ajustada “no s’ajusta a la realitat de Catalunya”, sinó també que el plantejament d’Hisenda no inclou elements que des de la Generalitat defensen que són imprescindibles, com ara el cost de vida. Gairebé dos mesos després, la Generalitat li ha fet saber al govern central què en pensa, si bé parteix de la premissa que cap model “pot arreglar l'infrafinançament i el dèficit cap a Catalunya”.

Les comunitats tenen fins a aquest dilluns per enviar la seva opinió sobre la proposta del govern espanyol enviada a principis de desembre. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest diumenge ja hi havia damunt la taula les respostes de Madrid, l'Aragó i Catalunya. En el cas català, es tracta d'un text de deu pàgines al qual ha tingut accés aquest diari i en què el Govern comença assegurant que engegar la reforma tocant el concepte de població ajustada és com començar la casa per la teulada. “Hauria de plantejar-se en última instància”, recull el text. 

A parer de la conselleria d'Economia, que especifica que no es troba en una fase de negociació, primer caldria solucionar el “desequilibri vertical” que assegura que s’ha produït en el model de finançament actual (en vigor des del 2009 i pendent de renovar-se des del 2014) i veure si amb els anys han minvat els diners que acaben rebent les comunitats. Després, abordar la cistella dels impostos autonòmics (el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA i el 58% dels impostos especials) que, juntament amb recursos que aporta l’Estat, nodreixen part del sistema de finançament autonòmic i “decidir si caldria modificar-los”. També apunta a la necessitat d'“incrementar la capacitat normativa de les comunitats sobre les figures tributàries”, és a dir, que les comunitats tinguin més autonomia fiscal. I, ja com a últim pas, parla del concepte de població ajustada. 

Per què és important el concepte de població ajustada? Aquest element és una de les potes primordials del model de finançament autonòmic. És el sistema amb el qual s'anivellen els recursos del finançament per criteris com la població, la despesa en sanitat o en ensenyament, per exemple. El càlcul mai ha estat exempt de polèmica per si beneficia més o menys unes comunitats o unes altres. La ponderació de cada criteri és decisiva per saber quant rep cada autonomia i perquè així totes puguin prestar els serveis públics en les mateixes condicions. 

Catalunya, però, aposta per la variable del "pes demogràfic real”, és a dir, la població, perquè considera que és “la variable més simple i senzilla”, segons recull el text, per veure les necessitats de finançament. Ara bé, davant la possibilitat que calgui introduir alguna correcció, la Generalitat matisa que “podia corregir-se pel diferencial de preus que hi ha entre les comunitats”, com a mesura complementària.

Sobre els canvis en els criteris que conformen el concepte de població ajustada (sanitat, educació, serveis socials, altres serveis i “variables correctives”) plantejats pel ministeri, la Generalitat destaca algunes de les següents coses:

Sanitat, educació i serveis socials

Pel que fa al criteri de sanitat, la Generalitat veu "complicat” dividir la població en 20 grups d’edat, com proposa el ministeri, i no en set com fins ara per conèixer el cost en sanitat. També creu que hi ha una “falta de transparència” a l’hora d’obtenir les dades de població protegida per saber si les comunitats necessiten més recursos o no. 

En educació, el Govern veu amb bons ulls la possibilitat d'ampliar la població en edat escolar fins als 17 anys, per bé que apostaria per aplicar un tram d’edat en la població universitària per tenir-la més definida. A més, aposta per tenir en compte els “usuaris potencials” (el nombre d'alumnes que estan en edat majoritàriament potencial universitària) i no els alumnes matriculats per evitar “incentivar una rebaixa de les taxes universitàries”. 

Pel que fa als serveis socials, la Generalitat apostaria per introduir-hi la població dependent menor de 65 anys, i no només la major. El Govern també veu coixa la proposta del ministeri a l'hora de tenir en compte l’exclusió social (parteix de les persones aturades sense prestació per desocupació). En aquest sentit, la Generalitat creu que el fet de tenir en compte només les persones registrades a l'atur “infravalora el pes de la població en risc d'exclusió social” i proposa tenir altres elements en compte com ara les llars sense cap empleat.

Deixar la despoblació a banda

Entre les variables correctives hi ha per primer cop la despoblació, com havien demanat les comunitats més despoblades (Galícia, Astúries, les dues Castelles, Extremadura i l'Aragó). La Generalitat creu que és un problema social que s’hauria d’abordar amb altres mecanismes “fora del model de finançament”. Tampoc veu amb bons ulls introduir els “costos fixos”. A més, critica que no s’hi introdueixin dues de les propostes que el Govern sempre ha demanat dins de les variables correctives: el nivell de renda i l'índex de preus al consum. 

Pel que fa al pes de cada criteri, que Hisenda ha deixat en forquilles molt obertes per poder negociar, el Govern veu “sobrevalorat” del pes de les variables correctives.

La proposta del ministeri i les respostes de les comunitats obren el llarg camí cap a la reforma del model de finançament, sobre la qual planen molts dubtes. Per una banda, perquè la majoria d'acadèmics coincideixen que s’ha arribat a un sistema difícil de desxifrar per la seva complexitat. Per l'altra, pel clima polític i el calendari electoral. “Demano altura de mires [al PP] per aprovar la reforma”, reclamava la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest divendres, conscient que els seus vots seran claus, perquè el canvi de sistema requereix la majoria absoluta del Congrés i els partits bascos acostumen a inhibir-se del debat.