Pere Aragonès : “A Catalunya ja es paguen els impostos que s’han de pagar, el problema és qui els recapta”

BarcelonaPere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) és el secretari d’Economia de la Generalitat i la seva primera funció és una de les més difícils: ha de quadrar uns pressupostos sense diners a la caixa.

Fa anys que a la Generalitat li falten entre 2.000 i 2.500 milions per quadrar els pressupostos. Com s’ho farà per tapar aquest forat?

El 2016 els ingressos milloraran, en bona part perquè fa dos anys Hisenda va calcular malament els diners que ens pertocaven com a bestreta del model de finançament i ara ens haurà de compensar. Això seran uns 1.250 milions. La recaptació d’impostos també augmentarà, però el problema és que la despesa de la Generalitat també pujarà. Després d’anys de contenció, cal començar a alliberar algunes restriccions que s’havien fet... Si no, les conseqüències serien molt greus. Es tornen a pagar les 14 pagues als treballadors públics, hi haurà el pla de xoc social i creixerà la despesa en salut, en part per una qüestió demogràfica. Per tant, una cosa compensarà l’altra i tornaran a faltar 2.000 milions per quadrar el pressupost.

I d’on traurà els 2.000 milions?

Aquesta diferència no reflecteix l’evolució de l’economia catalana. És una qüestió política. Hi ha altres governs amb qui compartim llengua i dèficit fiscal, les Balears i el País Valencià, que han inclòs la revisió del model de finançament en els seus pressupostos [com a partida de nous ingressos]. Tots dos ho han fet perquè el model s’hauria d’haver revisat el 2014. Mentre se’ns tracti com una comunitat autònoma, reclamarem que el tracte sigui correcte com a comunitat autònoma.

La Generalitat va dir que no lideraria la batalla per un nou finançament autonòmic.

El que no farem és bescanviar el procés d’independència per una negociació del model de finançament. Ara bé, si planteja aquesta revisió, que és necessària, nosaltres hi participarem per responsabilitat. El que no té lògica és que l’Estat no hagi actualitzat els ingressos del model de finançament, que són ingressos que ens corresponen, i en canvi et vagi donant préstecs, que s’han de tornar amb interessos.

Per tant, els pressupostos es basaran en una ficció, ja que no se sap si hi haurà nou sistema ni quants ingressos addicionals generarà.

Hi ha altres comunitats autònomes que han incorporat aquestes partides en el seu escenari d’ingressos i el govern espanyol ho ha validat. Per tant, en relació amb això nosaltres podem fer una estimació.

¿Hi ha sobre la taula la possibilitat de refinançar els interessos que paga la Generalitat?

Una de les qüestions que abordarem amb Hisenda és que els interessos del FLA aquest any han de tornar a ser com el 2015, és a dir del 0% en comptes del 0,834%. Quan van abaixar l’interès al 0% van donar dues raons: que Espanya s’estava finançant a cost baix gràcies a les polítiques del BCE i que no s’havia revisat el sistema de finançament. Aquestes dues condicions es mantenen. Per tant, cal tornar a situar l’interès al 0%, i això ens permetria un estalvi important.

Quants interessos es pagaran al FLA aquest any si no es rebaixen?

Aquest any aproximadament 400 milions.

Pel que diu, per tant, no preveuen apujar impostos per assolir els 2.000 milions que falten.

Podem incorporar mesures fiscals, però tindran un efecte bastant limitat perquè en l’última legislatura ja ho vam provar tot. Alguns retocs es poden fer, i si es posen sobre la taula els discutirem.

Quins impostos es poden retocar? La CUP reclama apujar l’impost de successions.

En aquest impost hem trobat el punt d’equilibri entre un instrument de redistribució de rendes, que ho és, i la necessitat de no gravar excessivament les herències de patrimonis petits i mitjans. Ara hi ha un equilibri adequat. Gravar més per aquí trencaria aquest punt d’equilibri. A més, si apliquem un diferencial molt gran respecte a altres territoris, podríem tenir pèrdues perquè hi ha gent que podria canviar de domicili fiscal. ¿Podem estudiar les bonificacions i fer-les més progressives? Podem, però un canvi en l’esquema actual de l’impost de successions no el veiem viable. El problema és que a Catalunya ja es paguen els impostos que s’han de pagar, però que els recapta qui no els ha de recaptar. I l’Estat s’endú una part molt important del pastís per finançar el seu pressupost.

Un altre punt que s’havia inclòs tant en l’acord de JxSi com en l’acord amb la CUP és la baixada de l’IRPF a les rendes més baixes. Això està sobre la taula?

Encara no. No es preveu que en aquests pressupostos s’inclogui.

Revisareu la taxa turística?

S’ha de posar al dia. Ara se’n destinen els ingressos a la promoció del turisme i hem de debatre si també es poden destinar a la caixa de la Generalitat o a altres mesures per compensar l’impacte d’una concentració molt alta de turistes. En això el Govern encara no té una posició definitiva. S’haurà d’abordar més endavant, no en aquests pressupostos. Però, sobretot, en aquest impost cal millorar el grau de compliment, i l’Agència Tributària de Catalunya hi està treballant. És un dels àmbits de la lluita contra el frau fiscal on ens haurem de centrar més perquè és evident... Haurem de fer més inspeccions.

La Generalitat tenia diners per aguantar fins al març sense problema. Però som al febrer i el govern central encara no ha aprovat el FLA del 2016. Quan s’aprovarà?

La informació que tenim és que es començarà a aplicar les pròximes setmanes. Les xifres del FLA estan determinades i acceptades pel ministeri d’Hisenda. Saben quines són les nostres necessitats. Falta que ells arbitrin com pensen fer efectiu el FLA 2016, que ha de cobrir diferents conceptes. D’una banda, el FLA cobreix tots els venciments de deute de la Generalitat i una part de les seves empreses públiques. Això són uns 7.500 milions d’euros, i no ens preocupa. De l’altra, hi ha el dèficit autoritzat, que són 650 milions. Finalment, el FLA també cobreix l’excés de dèficit -per sobre del límit no autoritzat- dels anys anteriors. Aquesta part [denominada FLA extraordinari] és la més gran, però Hisenda no dóna data.

¿I els diners pendents de la liquidació del 2014 quan els rebreu?

Podria arribar tota de cop al juliol, però hem demanat a Hisenda que n’avanci una part.

¿Hi ha algun risc que els diners no arribin abans que els comenceu a necessitar?

Al març tenim unes necessitats de tresoreria, però encara tenim marge per poder-ho gestionar.

Acabem: ¿què passarà amb els edificis de la Generalitat que estaven en procés de venda?

Els que estan en tràmit de ser venuts, si se’n pot completar el procés es completarà. Però no preveiem en el pressupost del 2016 ingressos per la venda de patrimoni.