La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha avançat que Espanya no finançarà noves centrals nuclears ni noves infraestructures de gas encara que les dues energies es considerin verdes en la regulació europea, després de la decisió de la Comissió. Ribera ha qualificat d'error barrejar sota una mateixa etiqueta energies que poden contribuir a la descarbonització —com la nuclear i el gas— amb les que són "netament afavoridores de la descarbonització sense riscos". Ribera ha sostingut que la intenció del govern és mantenir "un estàndard més elevat" i ha anunciat que estudia si cal presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra la decisió de la Comissió, adoptada en contra del criteri del Consell. "Requereix una anàlisi jurídica. Políticament ho tenim perfectament clar, i des del punt de vista de l'entesa, dels senyals que es donen, creiem que és un error", ha afegit.
La Generalitat no s'oposarà al parc eòlic marí de Roses
La ministra per a la Transició Ecològica assegura que el Principat porta una dècada d'endarreriment en energies netes
BarcelonaLa consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha admès aquest divendres que el parc eòlic marí Tramuntana, de 500 MW, davant la costa de Roses, pot jugar "un paper important" en la descarbonització de Catalunya, malgrat que ha recordat que la instal·lació no depèn de la Generalitat, sinó del govern espanyol, perquè té més de 50 MW i és en aigües exteriors. Jordà ha insistit que el Govern vetllarà perquè les coses "es facin amb rigor i bé", protegint el calador pesquer i les aus de la zona, i amb una línia d'evacuació de l'energia soterrada.
La consellera ha assegurat que els promotors del parc Tramuntana estan "modulant" el projecte segons les propostes que ha fet la Generalitat. "Moltes de les demandes, per no dir totes, les estan complint", ha afirmat en una roda de premsa.
Jordà ha presentat la prospectiva energètica de Catalunya 2050 (Proencat), que aposta per l'electrificació i l'eficiència energètica. Segons el Proencat, el procés d'electrificació de l'economia elevarà el pes de l'electricitat sobre el consum energètic a Catalunya a un 34% el 2030 i a un 76% el 2050. Per complir els objectius de descarbonització, un eix prioritari serà l'eficiència, ha indicat la directora de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), Marta Morera, que hauria de permetre reduir el consum elèctric un 2,9% el 2030, un 18,9% el 2040 i un 30,3% el 2050. La reducció de la intensitat energètica hauria de permetre que el 2050 fes falta la meitat d'energia que ara per produir un mateix producte o donar un mateix servei, ha apuntat Morera.
Malgrat tot, caldria un important impuls de les renovables, sobretot a partir del 2040, quan ja hauran tancat els tres grups nuclears que ara funcionen a Catalunya (Ascó 1, Ascó 2 i Vandellòs 2). Així, el Proencat preveu tenir 12 gigawatts (GW) de potència instal·lada en renovables el 2030 (5 GW d'eòlica i 7 de fotovoltaica), per arribar als 62 GW el 2050 (poc més de 26 d'eòlics i una mica més de 33 de fotovoltaica).
Més enllà de la instal·lació de potència renovable, el Proencat posa de manifest la importància d'implantar un sistema d'emmagatzematge d'electricitat a quatre nivells –consumidor individual, comunitats locals, usuaris associats a xarxes de distribució i transport i grans sistemes singulars– i treballar en el desenvolupament de bateries i altres energies com l'hidrogen verd, els biocombustibles i els biomaterials avançats.
Les instal·lacions de renovables el 2050, segons les dades de la conselleria, ocuparien un 2,5% del territori català, sense comptar les que es facin en teulades. Una afectació molt inferior al 17% del territori que calculava la Cambra de Comerç de Barcelona en un informe recent. Però, perquè això sigui possible, a més de fomentar l'autoconsum amb plaques fotovoltaiques a les teulades dels edificis, també caldran 1.000 MW d'eòlica marina. El projecte Tramuntana de Roses, per tant, cobriria la meitat de les necessitats d'aquestes instal·lacions offshore.
Si els objectius del pla es compleixen, la dependència energètica de l'exterior passarà del 94,2% al 6,7% l'any 2050. "Així es mitigaran els efectes dels conflictes geoestratègics relacionats amb l'energia, cada vegada més freqüents i més intensos", assenyala el Govern.
Crítiques de l'Estat
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha dit que Catalunya va "molt tard" en el desplegament d'energies renovables i ha celebrat la proposta de construir un parc eòlic marí a la Costa Brava. En declaracions a Ràdio 4, Ribera ha assegurat que la presència mitjana de renovables a tot Espanya és gairebé del 40%, mentre que a Catalunya es mou en el 13%: "Ha perdut una dècada. Crec que pot perdre un tren molt significatiu des del punt de vista de la innovació i l'ocupació".
Sobre el parc Tramuntana, ha dit que el govern espanyol desenvoluparà una ordenació urbanística de l'espai marí, que després traurà a concurs per seleccionar els projectes amb "propostes més solvents", i que mantenen converses amb França per arribar a consensos sobre les zones limítrofes. No obstant això, ha detallat que hi ha qüestions tècniques complexes que cal resoldre sobre aquest parc —com les línies d'evacuació—, per la qual cosa no estarà enllestit fins d'aquí "uns anys". Mentrestant cal apostar, creu, per instal·lacions de renovables en terra ferma.