La Generalitat accepta negociar un nou model de finançament si s'aixeca la intervenció financera

SitgesLa Generalitat accepta tornar a la taula negociadora per a un model de finançament, però posa una condició: que s’aixequi la intervenció financera iniciada el novembre del 2015. Així ho va explicar el vicepresident econòmic, Pere Aragonès, durant la seva participació en la trobada anual del Cercle d’Economia a Sitges.

En una conferència-col·loqui clarament mesurada i dirigida a agradar a un perfil, el del gran empresariat, que sovint ha vist Esquerra Republicana com un agent estrany, Aragonès va fer una intervenció en la qual va combinar les reclamacions (es va queixar de la baixa inversió de l’Estat a Catalunya) amb les peticions de diàleg. I tot això intercalant, sense que ningú l’hi demanés, el català amb el castellà, un fet gens habitual en els membres de la Generalitat que participen en aquest fòrum.

Quan un dels socis li va preguntar si la Generalitat participaria en una eventual negociació per a un nou model de finançament autonòmic (per al qual no hi ha data), Aragonès va assegurar que el Govern assistirà “allà on hi hagi un euro per garantir millors serveis”. En cap moment va condicionar-ho al fet que la negociació sigui bilateral. El finançament autonòmic en teoria s’hauria d’haver modificat el 2014, però el govern del PP sempre es va negar a retocar-lo. No va ser fins al tram final de la seva presidència que Mariano Rajoy va iniciar una tímida negociació amb les comunitats. La Generalitat, però, va declinar participar-hi al considerar-ho una pèrdua de temps. Ara sembla que la situació ha canviat, però la Generalitat només hi assistirà si es deixa d’intervenir les seves finances.

Ja fa quatre anys que l’Estat sotmet Catalunya a un control financer més estricte del que tenen la resta de comunitats. Des del 2015 la Generalitat està obligada a informar mensualment de totes les despeses que fa. Pocs dies abans de l’1-O aquesta intervenció es va incrementar i, en comptes de ser mensual, va passar a ser setmanal. Quan es va aixecar l’article 155, aquesta última supervisió va desaparèixer, però es va mantenir el control mensual a la Generalitat, i Aragonès creu que ha arribat el moment que això s’acabi. Si no s’aixeca la intervenció actual, va dir Aragonès, “no sabríem si es podria aplicar” el nou model de finançament que es pactés.

Segons el responsable econòmic del Govern, la intervenció financera ja només es justifica “per un prejudici ideològic”, ja que la Generalitat va complir l’any passat tant els objectius de dèficit com els de deute i els de despesa, a diferència de l’administració central, que va saltar-se els límits de dèficit.

Tornar a Pedralbes

Addicionalment, Aragonès també va demanar a l’Estat que, ara que ja s’ha complert tot el cicle electoral, torni a la taula negociadora que es va iniciar amb la Declaració de Pedralbes, “l’únic acord que hi ha hagut entre la Generalitat i l’Estat des de l’Estatut”. Aquesta declaració va acabar provocant la reacció furibunda del PP, Ciutadans i Vox, que van convocar la famosa manifestació a la Plaza Colón de Madrid. Aquella declaració, va recordar Aragonès, reconeixia l’existència d’un conflicte que s’ha de resoldre democràticament i pot ser un punt de partida per seguir negociant sense que cap de les dues parts renunciï a priori a les seves postures de sortida.

Segons el vicepresident, el PSOE “està paralitzat per la por a la dreta nacionalista conservadora”, però tot seguit va afegir que “sortir de l’immobilisme és una obligació” i que “la Declaració de Pedralbes ofereix un camí”. “Nosaltres, i jo mateix, estem disposats a sortir de l’immobilisme”, va concloure. Una mà estesa que difícilment incomodarà els assistents a la trobada del Cercle, que porten anys demanant una negociació entre les dues parts.

Retorn de les seus socials

Finalment, en un altre missatge que de ben segur va satisfer l’audiència, Pere Aragonès també va defensar la necessitat que tornin les seus socials de les empreses que van marxar de Catalunya després de l’1 d’Octubre. Tot i afirmar que “el trasllat de seus no ha tingut un impacte immediat”, el vicepresident creu que el seu retorn seria desitjable per a la imatge de Catalunya: “Si volem recuperar el prestigi de la nostra economia, hem de fer que tornin les seus: no és una exigència, és una proposta, i el Govern hi pot ajudar”, va exposar.

Jaume Guardiola, moderador del col·loqui i conseller delegat del Sabadell, una de les empreses que va traslladar la seu, l’escoltava atentament.