La Generalitat marca la frontera entre Airbnb i Uber

BarcelonaLa regulació comença pel diccionari. Fa tres mesos que el Parlament de Catalunya té oberta una comissió per intentar ordenar el desgavell que principalment un parell d’empreses amb l’etiqueta d’ economia col·laborativa han provocat en el sector turístic i el dels transports. Dimarts, en l’última sessió d’aquesta comissió, el Govern va començar per definir el terme per després poder justificar la seva posició: ni Uber ni part del negoci d’Airbnb haurien de portar penjada l’etiqueta d’economia col·laborativa.

Tant la Generalitat com els representants del sector posen èmfasi en la distinció entre l’activitat i la plataforma. “L’economia col·laborativa es dóna quan hi ha una relació entre iguals que ofereixen serveis o productes existents i infrautilitzats a través d’un mecanisme d’intercanvi, que pot implicar o no una transacció econòmica”. Aquesta és la definició que Pere Torres, el secretari d’Empresa i Ocupació, va oferir com a punt de partida per determinar com s’ha d’adaptar l’actual marc legal per fer-hi encabir certes iniciatives i, de passada, evitar que hi hagi activitats econòmiques que evitin el pagament d’impostos.

El concepte en ell mateix és el que ja va començar a fer eBay, la plataforma de subhastes online de productes de segona mà nascuda el 1995. L’única diferència amb una botiga de compravenda d’articles de segona mà és l’ús d’internet, que va servir per regular el comerç electrònic.

La font del conflicte

L’origen del conflicte, per tant, no és la plataforma sinó l’objecte o servei que s’hi ofereix. Tal com explica Pere Torres, en el cas d’Airbnb -que posa en contacte particulars que lloguen habitacions o apartaments sencers-, no hi ha conflicte quan són habitacions de cases privades, “infrautilitzades”, perquè no és una activitat regulada ni que formi part de cap sector professional. Però en el cas del lloguer d’apartaments sencers Torres diu que ja està regulat, així que Airbnb s’hi ha d’adaptar.

“És el reconeixement que per fi s’entén que estem parlant d’una activitat generada per particulars que volen obtenir uns ingressos a partir del lloguer del seu habitatge habitual”, va explicar el director general d’Airbnb a Espanya i Portugal, Arnaldo Muñoz, després de conèixer la posició de la Generalitat.

El cas d’Uber és diferent, ja que tot el seu negoci queda fora de la definició d’economia col·laborativa que proposa la Generalitat. “Altres empreses com Blablacar i Social Car operen en el sector del lloguer o compartició de cotxes de particulars i sí que entren en aquest marc”, va dir a la comissió el secretari de Mobilitat, Ricard Font. Tot i això, Uber no es considera exclosa i “confia que la Generalitat prendrà les decisions oportunes perquè els seus ciutadans puguin utilitzar la seva plataforma per aprofitar el gran potencial econòmic i social associat a l’economia col·laborativa”, segons ha afirmat l’empresa a l’ARA.

Dins i fora de la llei

El Govern no crearà una nova llei d’economia col·laborativa, però farà reformes a la llei vigent per encaixar aquestes noves iniciatives “que són aquí per quedar-se i que són una oportunitat per dinamitzar l’economia tradicional”, segons va dir dimarts Pere Torres.

La seva voluntat és, per exemple, convertir Airbnb en un col·laborador de l’administració i que, per exemple, sigui la mateixa plataforma qui recapti la taxa turística, tal com ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona l’associació que engloba alguns dels usuaris que hi lloguen les seves habitacions. En canvi, pel que fa als anuncis d’apartaments sencers, haurien de comptar amb la llicència d’habitatge d’ús turístic, com passa amb qualsevol agència.

Uber ho té més complicat. Actua directament en un camp en què la regulació no permet operar vehicles sense llicència. A més, des del 2003 només hi ha 450 permisos de vehicle amb conductor a Catalunya, l’única llicència que els permetria fer-ho legalment. A més (i a diferència d’Airbnb), no és el xofer qui marca els preus sinó l’empresa, que també incentiva els conductors a ser més productius a canvi de menys comissió. Les traves legals en aquest sentit van més enllà de la determinació del terme. De fet, la inspecció de Treball del Govern considera que els xofers d’Uber s’han de considerar treballadors de l’empresa, que els hauria de donar d’alta a la Seguretat Social.

Els problemes s’acumulen per a Uber, que aquesta setmana ha deixat d’operar a França després que la justícia n’imputés els màxims representants al país per “organitzar una activitat il·legal” que, per ara, insisteix a definir-se com a economia col·laborativa.