Un organisme de la Generalitat qüestiona la política del Govern amb Uber i Airbnb
El supervisor català de competència demana a l’administració que s’adapti al consum col·laboratiu
Barcelona“L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) és un organisme que té com a missió vetllar pel correcte funcionament competitiu dels mercats a tots els sectors productius de l’economia a Catalunya [...] L’activitat de l’ACCO té com a objectiu la garantia, millora i promoció de la competència a Catalunya, procurant que els beneficis del funcionament competitiu del mercat s’estenguin al conjunt de la societat”.
Amb aquestes paraules explica la pàgina web de la Generalitat l’activitat de l’ACCO, el regulador de la competència creat l’any 2009. En un dels seus últims informes, aquest organisme ha censurat la política del mateix govern català.
Setmanes després que la Generalitat hagi obert expedient a Uber -l’aplicació que competeix amb els taxis en posar en contacte conductors i passatgers- i hagi multat amb 30.000 euros la plataforma de lloguer d’apartaments Airbnb, l’ACCO considera que el Govern hauria d’actuar en la direcció contrària. “Aquesta situació planteja una dicotomia per als poders públics: treballar per fer possible que les iniciatives fruit d’aquesta innovació puguin operar en el mercat o obstaculitzar-les. L’ACCO advoca per la primera opció”, diu l’informe Transaccions entre iguals (P2P) i competència. Sobre la segona opció, la d’obstaculitzar-les, el balanç de l’ACCO és dur: “Suposaria elevats danys i la consegüent repercussió negativa en el benestar del consumidor”.
El “benestar del consumidor”
L’informe considera que l’economia col·laborativa d’empreses com Uber o Airbnb proporciona un nombre més gran d’agents que ofereixen un servei, cosa que genera “un esforç superior dels operadors que es tradueix habitualment en estratègies que poden afectar tant la variable de preus com aspectes relatius a les condicions de qualitat”. Segons la seva opinió, aquestes “transaccions entre iguals” generen “un increment del benestar del consumidor”.
Simultàniament, l’ACCO assumeix que aquestes noves fórmules d’economia col·laborativa no estan regulades en la llei actual. “En el millor dels casos, no preveurà aquestes iniciatives, de manera que se situaran en un entorn d’al·legalitat, i en la resta de supòsits, cauran directament en la il·legalitat”. Però l’ACCO insisteix que és “com a mínim dubtós” que hi hagi la possibilitat efectiva d’aturar aquests nous models econòmics. La recomanació d’aquest organisme és clara: cal treballar per “propiciar un entorn de mercat que possibiliti les activitats fruit d’aquesta innovació, de manera que aquest nou fenomen convisqui amb l’oferta tradicional”.
L’informe se suma al que va publicar fa dues setmanes la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, dependent de l’Estat, o la comissària europea de la competència, Neelie Kroes. De moment, les peticions han estat en va. Fonts del departament d’Empresa i d’Ocupació es van limitar ahir a comentar que l’ACCO “és un ens independent que fa les seves valoracions”.
Les valoracions de l’informe de l’ACCO
Perjudicis per al client
L’ACCO entén que una oferta més àmplia beneficia el consumidor i que la prohibició del consum col·laboratiu suposa “elevats danys i la consegüent repercussió negativa en el benestar del consumidor”.
Un marc legal complex
L’informe de l’organisme afirma que el marc legal actual deixa els nous negocis “en el millor dels casos en un marc d’al·legalitat” o directament en la “il·legalitat”. Solució
L’informe considera “com a mínim dubtós” que es pugui lluitar contra aquest fenomen i demana que es reguli per fer possible la convivència entre negocis.
