La Generalitat tanca el 2017 amb un dèficit del 0,58% i compleix l'objectiu marcat per Montoro
Passa del 0,92% del 2016 al 0,58% el 2017, 677 milions menys
BarcelonaEl dèficit de la Generalitat de Catalunya es va situar l’any 2017 en el 0,58% del producte interior brut (PIB) PIB, i es va situar en 1.297 milions d'euros, segons les dades provisionals de la Intervenció General de la Generalitat, segons ha informat el departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda.
Catalunya compleix així l’objectiu del 0,6% assignat pel ministeri d’Hisenda a les comunitats per al 2017. No obstant, les dades definitives del tancament de l'exercici les donarà a conèixer la Intervenció General de l'Estat (IGAE) a finals d'aquest mes de març. Aquest és el primer exercici que la Generalitat compleix l'objectiu de dèficit des que està en vigor la llei d'estabilitat pressupostària i el protocol europeu de dèficit excessiu.
En relació amb el 2016, la Generalitat ha reduït el dèficit en 0,34 punts (677 milions), passant del 0,92% del PIB (1.974 milions) de l’any 2016 al 0,58% del 2017 (1.297 M€). Si s’agafa com a referència l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim històric del 4,48% del PIB (9.100 milions d'euros), l’ajust supera el 85%, amb una reducció de 7.803 milions en termes absoluts.
Els comptes de la Generalitat
A més, tal com va avançar l'ARA, el 2017 les finances de la Generalitat presenten una situació de superàvit estructural primari, és a dir, que descomptant l’efecte del cicle econòmic sobre les finances de la Generalitat i el pagament d’interessos, els comptes catalans es troben en superàvit.
Tancar amb superàvit és molt rellevant, ja que, d’acord amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE, la variable estructural dels comptes públics constitueix un element essencial per a l’estabilitat pressupostària dels estats, segons ha explicat el Govern.
Els ingressos pugen un 7,8%
El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat d’analitzar tres variables: els ingressos no financers, les despeses no financeres i els ajustos SEC (Sistema Europeu de Comptes) per traslladar la comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional, que és la utilitzada per mesurar el dèficit, ha indicat el departament d'Economia.
El perímetre institucional de referència per calcular els ingressos i les despeses és el Sector Públic Administratiu (SPA), és a dir, la Generalitat, les entitats autònomes administratives, el CatSalut i l’ICS.
La clau en la reducció del dèficit ha vingut per la via dels ingressos i no per la despesa. Els ingressos han crescut més que la despesa total. Els ingressos no financers del SPA s'han incrementat 1.753 milions d'euros respecte a l’any 2016 (un 7,8% més), gràcies sobretot als majors recursos del model de finançament com a conseqüència de la millora de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. La recaptació d’aquests ingressos suposa el 77% (1.349 milions d'euros) de l’augment total.
Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Agència Tributària de Catalunya, destaca també el bon comportament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, la recaptació del qual puja un 17,9% (296 milions més que el 2016), cosa que reflecteix la millora del cicle econòmic i especialment immobiliari. Destaca també l’aportació del nou impost sobre begudes ensucrades, que va entrar en vigor el mes de maig i que ha permès ingressar 23 milions.
La despesa creix un 4,9%
L’increment dels ingressos ha permès compensar el creixement de la despesa del SPA, que puja en 1.182 milions respecte del 2016, gairebé un 5% més. Els conceptes que més han contribuït a elevar la despesa el 2017 són les despeses de personal, que creixen un 4,3% (304 milions) per l’augment d’efectius en els col·lectius de docents, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i dels Mossos d’Esquadra; i també s’hi inclou l’increment retributiu de l’1% i el retorn d’un percentatge de la paga extra no abonada el 2012.
També contribueix a l'augment la despesa corrent, que puja un 4,1% (328 milions), bàsicament per l’augment de la despesa en concerts sanitaris i la major compra de serveis i medicació hospitalària de dispensació ambulatòria; així com les transferències corrents, amb un increment del 5,6% (409 milions) respecte del 2016. El principal augment es troba en la partida de farmàcia (40,6 milions més), però també creixen les partides destinades a concerts educatius i les transferències a les universitats com a conseqüència dels increments retributius i el retorn de la paga extra del 2012.
Impacte de la intervenció dels comptes
L'ordre del ministeri d’Hisenda de no-disponibilitat de crèdits pressupostaris a Catalunya a partir del setembre, és a dir, la intervenció dels comptes per part de l'Estat, va comportar la retenció inicial de 470 milions, incloent-hi 304 milions del fons de contingència.
Però durant l'octubre, novembre i desembre el ministeri d’Hisenda va aprovar revocacions parcials de l’acord per raons d’urgència i necessitat, i també es va preveure que es pogués transferir crèdit del fons de contingència en el cas dels supòsits previstos legalment. Tot això ha fet que, a 31 de desembre del 2017, l’impacte definitiu de l’acord de no-disponibilitat sobre la despesa total dels departaments hagi estat de 91 M€ (el 0,3% de la despesa no financera), tal com va avançar l'ARA.