La Generalitat crearà una agència independent contra l’‘efecte AVE’

BarcelonaLa Generalitat prepara una “agència independent” per avaluar els projectes d’inversió que es duguin a terme amb les ajudes procedents del pla de recuperació europeu. Segons ha pogut saber l’ARA, aquesta proposta es farà pública “aviat”. La naturalesa de l’ens i, sobretot, quins actors n’han de formar part, encara estan en l’aire. “La proposta no és tancada”, assegura el secretari d’Economia del Govern, Albert Castellanos, que afirma que el projecte també serà “una invitació” a altres administracions.

La idea del Govern, que té el beneplàcit del vicepresident Pere Aragonès, és crear una agència que faci “seguiment i avaluació independent” dels projectes d’infraestructures, formació i digitalització que es tirin endavant a Catalunya amb fons europeus en els pròxims anys. Aquest nou organisme hauria de ser una “estructura capaç de coordinar” les diferents administracions que prenguin part en les inversions i que creï uns criteris de “priorització” de projectes per saber quins són més urgents i quins requereixen més diners. A més, Castellanos opina que seria positiu que també hi juguessin “un paper els agents econòmics i socials”, com per exemple sindicats o patronals, sobretot en el marc de l’“assessorament”, deixant la presa de decisions a les administracions públiques. “Hem de ser capaços de posar límits a la discrecionalitat de la decisió política”, indica Castellanos.

En aquest sentit, el secretari d’Economia creu que si hi hagués més implicació del món local en les inversions es racionalitzarien millor les inversions públiques per evitar l’error de destinar una part majoritària de diners a grans projectes, com ha passat tantes vegades.

A més, Castellanos assegura que ja hi ha institucions, com ara la Banca Europea d’Inversions (BEI), que “obliguen a fer una anàlisi cost-benefici” a tots els projectes, per la qual cosa la creació d’una agència independent permetria “consolidar aquesta pràctica” i “minimitzar el risc” que els fons es destinin a projectes amb poc retorn econòmic i social. L’exemple paradigmàtic d’això és l’hipertròfic desenvolupament de l’AVE a Espanya.

Segons el programa de reactivació presentat al juliol, la Generalitat espera rebre 31.765 milions d’euros de les ajudes que rebi Espanya de la UE. D’aquests, 2.760 milions serien per al 2020. En concret, el Govern vol destinar 16.678 milions a transició ecològica, 5.786 milions a inversions en societat del coneixement, 5.011 a projectes d’“economia de la vida” (inclusió social, bioeconomia, cultura) i 980 milions a digitalització, a més de 3.310 milions a programes transversals i finançament.

Una proposta del Cercle

El primer que va parlar d’aquesta agència va ser el Cercle d’Economia, que ho va fer en la seva nota del 23 de juliol. L’entitat expressava la urgència que un ens independent avaluï “els projectes, que haurien de ser presentats per les parts interessades -incloent-hi el sector públic- de manera competitiva”. La nota afegia que cal assegurar-se que “els projectes que es finançaran contribueixin a augmentar la productivitat de l’economia espanyola”.

Aquest tipus d’organismes ja existeixen en el pla internacional. “S’ha fet a França, als Estats Units i a Itàlia, on hi ha la comissió que presideix Vittorio Colao”, recorda un destacat dirigent del Cercle. L’objectiu és determinar “quines inversions tindran veritablement un efecte multiplicador”.

Aquesta veu apunta que ara les necessitats són unes altres que en l’època de les grans infraestructures: “Cal invertir en capital humà, no en obres; cal invertir en l’adaptabilitat de la força laboral de cara al que ve i al que ja tenim avui”.

El gran repte, afegeix el Cercle, és que “tot això topa frontalment amb el curt termini. La gent ho està passant malament avui i no vol coses mirant a deu anys vista, però si pensem així, no farem mai el salt”. La conclusió és clara: “Hem de mirar el que el nord d’Europa fa 50 anys que practica, perquè del canvi de model productiu d’Espanya fa 40 anys que se’n parla i no s’ha fet”.

Davant la realitat que pensar en futur “va en contra del moment i de les necessitats electorals, algú amb lideratge ho ha de fer”. Aquesta font recorda que hi ha “mil interessos legítims” a l’hora d’optar als fons europeus, però “cal meritocràcia transformacional i que aquest organisme independent, al marge de cicles electorals, pugui triar projectes que poden transformar el país”.

El Cercle afegeix que en última instància el repte és poder augmentar el PIB sense augmentar la població: “Darrere d’això hi ha una paraula clau, poc sexi, que és productivitat. Es tracta de produir més sense ser més gent. Als països del nord tenen molt estudiat que quan creix el PIB per càpita és quan pugen la igualtat i la cohesió”.