La Generalitat aprova la segona part del pla de contingència sense concretar com afecta cada departament

BarcelonaEl Govern ha aprovat aquest dimarts la segona part del pla de contingència pressupostària per a aquest 2019, que cobreix les necessitats de despesa de la Generalitat que no estan relacionades amb el personal, segons ha informat en roda de premsa de la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó.

El 4 d'abril passat, la Generalitat ja va aprovar per decret una ampliació de crèdit de 814 milions d'euros per fer front a l'augment de la despesa en salaris de treballadors públics i al retorn de part de la paga extra pendent d'abonar. El decret va ser convalidat posteriorment pel Parlament de Catalunya. A aquesta xifra de 814 milions, l'executiu presidit per Quim Torra hi afegirà 225 milions més que es trauran dels excessos d'ingressos d'altres departaments.

El pla de contingència, segons Budó, és una mesura "extraordinària" per l'absència de pressupost per al 2019, que el Govern va declinar aprovar per la manca de suports parlamentaris, de manera que va prorrogar els comptes del 2017 (el 2018 tampoc hi va haver pressupost). És per això que l'executiu té la voluntat de reprendre les negociacions amb els partits de l'oposició un cop passi el cicle electoral –amb les eleccions municipals i europees del 26 de maig–, amb l'objectiu de tancar uns comptes abans d'acabar l'any.

En total, la Generalitat calcula que pot gastar fins a 2.000 milions d'euros addicionals en comparació amb el pressupost del 2017 en vigor, ja que en dos anys les administracions públiques han recaptat més diners gràcies a la millora de l'economia. Aquest augment de despesa es deu a la necessitat de proporcionar més serveis públics (per exemple, a contractar més metges o mestres, o gastar més en dependència). D'aquests 2.000 milions, 1.039 són els dedicats a l'increment de despesa en personal i eren "els més urgents", segons fonts del departament d'Economia, perquè la llei de pressupostos i els compromisos del Govern amb els sindicats obligaven a abonar els pagaments.

La resta es dedicaran a la resta de departaments, i seran finançats per diverses vies: amb fons de contingència–els diners reservats a imprevistos que sempre es dediquen en un pressupost–, amb els anomenats 'romanents de crèdit' –els diners previstos per a un programa que finalment no es gasten– i amb transferències entre departaments. La Generalitat compta que podrà moure diners entre conselleries, ja que hi haurà fons previstos en el pressupost del 2017 que aquest any no caldrà fer servir perquè anaven destinats a programes que ja es van dur a terme en el seu dia (per exemple, els diners per a una obra que ja es va executar fa dos anys ara es poden redirigir a altres partides).

Budó ha assegurat que la manca de pressupostos "impedeix" al Govern "portar a terme nous projectes", per la qual cosa s'ha tirat endavant aquest pla, que permetrà al departament de Vicepresidència i Economia "fer front i identificar" noves necessitats de despesa i "garantir" que es destinin els diners suficients a "actuacions prioritàries".

Salut i dependència, prioritaris

Tot i això, Budó no ha concretat quina xifra tocarà a cada conselleria i quines quantitats variaran dintre dels pressupostos de cada departament, dades que es concretaran en les pròximes setmanes. L'executiu sí que ha identificat, però, les accions prioritàries del Govern.

Entre aquestes actuacions hi ha el desplegament del tercer tram de la renda garantida, el pla d'inversió en centres escolars i la cobertura dels serveis als beneficiaris dels serveis de dependència, que han augmentat en nombre. El pla també cobreix, segons l'executiu, els acords amb els sindicats per millorar les condicions laborals dels treballadors de l'Institut Català de la Salut i del Sistema Sanitari de Catalunya. També servirà per cobrir "les insuficiències" de finançament de les universitats públiques i la millora dels serveis de prevenció i extinció d'incendis.

Finalment, el Govern ha confirmat que el pla servirà per mantenir l'expansió de la xarxa de fibra òptica pel territori català, per dur a terme el Pacte Nacional d'Indústria i per fer una nova convocatòria del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2019-2023, en el qual la Generalitat recuperarà l'aportació al món local.