El pacte PP-PNB abarateix la llum de la indústria basca, però no de la de Catalunya

BarcelonaA Catalunya hi ha 3.277 empreses que paguen les tarifes més cares del sistema elèctric espanyol. Ni una sola d’elles es beneficiarà de la rebaixa pactada pel PP i el PNB al maig en el marc de l’acord per aprovar els pressupostos generals de l’Estat d’aquest any.

Catalunya no és l’única comunitat que té empreses que paguen les tarifes més cares i que ni oloraran la reforma assolida pels negociadors bascos:l’Aragó, Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa estan en la mateixa situació. Segons un informe del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat, aquest fet amaga un cas d’ajudes d’estat.

Així ho van explicar ahir el secretari d’Economia, Pere Aragonès, i el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, Albert Castellanos, en una trobada amb periodistes. Segons van afirmar, les 790 empreses basques que pagaven la tarifa 6.1B (la que ha desaparegut en virtut d’aquest acord) s’estalviaran un 43%, pagant 14,97 euros pel que abans els costava 24,42 euros. Castellanos va recordar que les empreses no poden triar quina tarifa paguen, sinó que estan en mans del lloc on són i de la xarxa que hi havia instal·lada. A Espanya, en total, hi ha 4.550 empreses que no se’n podran beneficiar, el 72% de les quals a Catalunya.

Doble greuge

Així doncs, l’estalvi del 43% de les empreses basques no arribarà a Catalunya. Fins a cinc patronals catalanes ja han denunciat aquesta discriminació: si se’n puguessin beneficiar s’estalviarien una xifra que fixen en 200 milions d’euros. El greuge és doble pel fet que, segons va anunciar el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, el govern espanyol compensarà les elèctriques pel que deixen de cobrar amb 50 milions d’euros que aniran a càrrec dels pressupostos del 2018. Tampoc es descarta que la compensació es pogués produir per la via d’una pujada de tarifes.

“La igualtat de competència no ha de ser fruit de cap negociació política: si això passa, l’Estat és un lloc on la llibertat de mercat està pervertida”, lamentava ahir Aragonès. “Que això surti d’una negociació entre partits ens sembla, com a mínim, frívol”, afegia Castellanos.

La Generalitat ha redactat l’expedient a petició del Síndic de Greuges i el posarà a la seva disposició. En principi, i per una qüestió “formal”, l’administració catalana no presentarà cap denúncia a Brussel·les. Això sí, posa les seves conclusions en mans de les patronals afectades perquè estudiïn la conveniència de fer-ho amb l’argument que aquesta reforma del sistema elèctric, vigent a partir del proper 1 de gener, és un cas d’ajudes públiques il·legals.

Precedent favorable

L’informe de la direcció general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació considera que aquest canvi tarifari compleix els cinc requisits necessaris per ser considerats així: està concedit amb diners públics, és selectiu, proporciona un avantatge econòmic, distorsiona la competència i té efectes sobre el comerç entre els diferents estats membres. A més, es dona la circumstància que la Comissió Europea va considerar recentment com una ajuda d’estat un cas similar de rebaixes en el preu de la llum a tres empreses de Sardenya.

Malgrat aquest optimisme, la resposta no seria immediata. Si la denúncia es presentés ara, hi hauria requeriments d’informació al setembre o a l’octubre i la resolució no arribaria abans de dos anys, és a dir, al voltant de l’estiu del 2019. En cas que no prosperi a Europa, el procés acabaria més ràpidament.