La Generalitat agreuja els pronòstics per a l'economia catalana aquest 2020

BarcelonaCatalunya tancarà el 2020 amb la recessió més severa des de, com a mínim, la Guerra Civil, segons els càlculs de la Generalitat. El departament d'Economia ha actualitzat les previsions de creixement de l'economia catalana i ha situat la caiguda del producte interior brut aquest any entre el 10% i els 12%, una xifra rècord, fruit de l'impacte de la pandèmia del covid-19. Així mateix, augura una recuperació de cara al 2021, quan espera un increment del PIB d'entre el 4,5% i el 7,7%.

La revisió no és, en cap cas, sorprenent. La majoria d'institucions públiques que emeten prediccions macroeconòmiques ja havien revisat a la baixa els seus pronòstics, tant per a Espanya com per a Catalunya. Les noves estimacions de la Generalitat, doncs, van en la línia del que augura la Comissió Europea, que situa l'ensorrada del PIB espanyol en el 10,9% (la segona davallada més forta dels Vint-i-set, només superada per Itàlia) aquest any.

Així mateix, el govern espanyol calcula que al conjunt de l'Estat el daltabaix serà del 9,8%, mentre que el Banc d'Espanya parla d'un 10,5%, també a nivell espanyol. La Cambra de Comerç, que sí que publica estimacions per a Catalunya, les va revisar a la baixa al juliol i espera una caiguda del 10,3% de l'economia catalana amb una recuperació del 6,4% l'any que ve.

Abans de l'esclat de la pandèmia, l'administració catalana preveia increments de l'1,5% per enguany i de l'1,7% per al 2021, però l'esclat de l'epidèmia va deixar antiquades aquestes previsions ja al març.

L'estudi del departament d'Economia troba diverses raons per revisar a la baixa els pronòstics, totes relacionades amb l'impacte de la pandèmia. La primera raó és que a Catalunya "es van aplicar mesures relativament restrictives i durant un període de temps dilatat", sobretot si es compara amb altres països d'Europa. En segon lloc, el Govern parla d'"una caiguda el primer semestre més intensa del previst" que ha afectat la demanda de famílies i empreses. A més, el document apunta que aquesta conjuntura negativa ha afectat encara més la confiança d'empresaris i consumidors, que han decidit invertir i gastar menys. Per últim, un deteriorament dels mercats internacionals ha reduït les exportacions, un dels motors de l'economia catalana.

Davant d'aquest panorama, la Generalitat planteja dos possibles escenaris. Un primer amb confinaments relativament lleugers i un segon, més negatiu per a l'economia, amb mesures més estrictes sobre la mobilitat i l'activitat econòmica en cas que el nivell de contagis es disparés. Ara bé, en qualsevol dels dos casos no es tractaria del mateix nivell d'aturada que el passat març i abril amb la declaració d'estat d'alarma, una situació que Economia descarta.

Així doncs, en l'escenari més benigne, la recessió de l'economia catalana seria del 10%, mentre que en el segon, més pessimista, la patacada seria del 12%. Per al 2021, els dos escenaris pronostiquen recuperacions menors a la caiguda d'enguany: del 7,7% en el millor escenari, i només del 4,5% en el segon, la qual cosa suposa que la sortida de l'actual crisi serà qüestió de diversos anys i no es recuperaria el nivell precrisi fins al 2025.

Els principals causants de la recessió es troben al sector privat: la demanda familiar, és a dir, el que gasten en el seu dia a dia les llars catalanes, caurà, segons la Generalitat, un 11,3% en l'escenari més positiu i un 13,1% en el pitjor dels casos contemplats. La formació bruta de capital, és a dir, la inversió de les empreses, també s'ensorraria, en aquest cas encara més, entre un 17,8% i un 20,1%. La caiguda de la demanda privada es veuria compensada parcialment per l'augment de la despesa pública, que la Generalitat estima que creixerà un 5,9% o un 6,2%.

Les exportacions no suposaran un motor i el dèficit comercial probablement s'eixamplarà el 2020 i el 2021, ja que les vendes a l'estranger disminuiran entre un 20,1% i un 23,7%, mentre que les importacions cauran entre un 18,9% i un 21,6%. Només el comerç amb la resta d'Espanya suposarà una aportació positiva al creixement econòmic equivalent a 0,1 o 0,2 punts del PIB.

Impacte en l'ocupació

Abans del coronavirus, la Generalitat comptava amb la creació de més de 55.000 llocs de feina aquest any. Amb la nova perspectiva macroeconòmica, el Govern espera que se'n destrueixin entre 281.000 i 328.000 el 2020, que només es recuperaran en part l'any següent. En l'escenari més positiu, l'estudi estima l'aparició de 147.000 nous llocs de treball el 2021, i en el més negatiu, de 81.000.

Cal tenir en compte, però, que aquestes xifres són l'equivalent a feines a temps complet, per la qual cosa inclouen també la pèrdua d'hores de feina de tots els treballadors amb reduccions de jornada fruit d'ERTOs a temps parcials. És a dir, inclou la destrucció parcial de feines de treballadors que continuen en actiu, però que ara fan menys hores que abans de l'expansió del covid-19.

Calculat segons el nombre de persones que hi ha al mercat laboral, la Generalitat calcula que el total de treballadors en actiu caurà entre un 5,6% i un 6,4% aquest 2020 i creixerà molt lleugerament –entre un 0,1% i un 0,6%– el 2021. La taxa d'atur estarà entre el 15% i el 16% en tots dos anys.