El full de ruta de Gas Natural pot quedar en paper mullat

Gas Natural Fenosa, un dels principals grups energètics d'Espanya i primer conglomerat empresarial amb seu a Catalunya (amb una facturació de 18.675 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any i un benefici net de 1.120 milions), ha presentat aquesta setmana el seu pla estratègic per al període 2013-2015, que també dibuixa els eixos fins al 2017. Un full de ruta realista, que, tenint en compte el nou marc regulatori aprovat pel govern espanyol entre l'any passat i aquest, allunya les possibilitats de creixement fins després del 2015.

Els grans pilars del nou pla passen per reduir l'impacte de la reforma espanyola (el grup xifra aquesta "llosa injusta" en 600 milions d'euros d'impacte anual a partir del 2014) gràcies a l'impuls de l'activitat internacional, especialment en el negoci del gas, i als plans d'eficiència (300 milions d'estalvi el 2015). Així, el benefici net del grup augmentaria només dels 1.400 milions del 2012 als 1.500 el 2015, i passaria a 1.900 milions el 2017 (i deixaria enrere així els creixements de dos dígits registrats en els últims exercicis). El deute del grup, això sí, es reduiria en 6.000 milions el 2017, fins a situar-se en 10.300 milions, i es mantindria el dividend. Les inversions a Espanya es veuran afectades i globalment el grup invertirà 5.200 milions fins al 2015.

Però tot aquest pla d'actuació de Gas Natural pot quedar en paper mullat en vista dels importants canvis que hi haurà a la companyia controlada per La Caixa (35% del capital) i Repsol (30%). La petroliera va avançar a l'estiu que està estudiant sortir de la gasista, una operació lògica després que Repsol hagi venut a Shell els seus actius de gas natural liquat per 5.000 milions d'euros per esmorteir així l'expropiació del 51% de l'argentina YPF. Minvades per tant les sinergies entre Repsol i Gas Natual, el 30% de la gasista catalana pot canviar de mans aviat, una operació que podria vorejar els 4.500 milions d'euros. La clau és si Repsol es manté al capital amb un paper més testimonial (potser del 5%) i si la resta de les accions van a parar a un únic comprador. Sembla que l'aspirant més ben posicionat és l'empresa estatal xinesa Sinopec, que ja es va associar amb Repsol el 2010 quan li va adquirir el 40% de la filial brasilera per 5.200 milions. També s'han acostat al procés grups com Temasek (Singapur), Sonatrach (Algèria), EDF i GDF Suez (França) i ENI (Itàlia). En qualsevol cas, hi ha dues coses clares: l'opinió de La Caixa és fonamental en tot el procés (a part de tenir una aliança accionarial de més de dues dècades amb Repsol a Gas Natural, és el primer accionista de la petroliera, amb el 12%) i, en segon lloc, el nou o nous accionistes de Gas Natural tindran alguna cosa a dir en l'estratègia del grup.

D'altra banda, tard o d'hora arribarà el relleu de Salvador Gabarró com a president de Gas Natural. Amb 78 anys i complert el seu principal objectiu (convertir la companyia en un gran grup energètic amb la integració de Fenosa el 2009, un cop frustrada l'opa a Endesa), li queden dos anys i mig de mandat assegurat, però el canvi pot arribar molt abans.