Garamendi titlla de "comunista" la idea de Junts de multar les empreses que no tornin a Catalunya, que el PSOE rebutja

MADRID"Es diu regulació en vena o es diu comunisme". Així ha definit el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, la idea de Junts de multar les empreses que no tornin a Catalunya després d'haver-ne sortit l'octubre del 2017, que tampoc ha rebut el vistiplau dels socialistes. "Aquesta és la millor fórmula perquè no se'n creï cap ni una", ha dit Garamendi en una entrevista a RNE aquest dimarts al matí. El president de l'organització empresarial ha qüestionat fins i tot que la proposta càpiga a la Constitució i ha apuntat, en línia amb el que Foment del Treball fa temps que defensa, que el que s'ha de fer és generar un clima de confiança: "Això no es fa dient que si no vens et multo. Jo desitjaria que tornessin, però s'ha de generar el clima", ha afirmat.

En el marc de l'acord polític entre Junts i el PSOE per investir Pedro Sánchez, totes dues formacions van acordar "abordar els elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que en van canviar la ubicació a altres territoris els últims anys". Un plantejament que per a Junts cal que es tradueixi impulsant "que les empreses que tornin [a Catalunya] tinguin incentius i aquelles que no, siguin sancionades", com ha afirmat el portaveu de Junts, Josep Rius, en una entrevista aquest dimarts al matí a la SER. Alhora, des de Junts reclamen derogar el decret del PP –denominat també decret Guindos– que va permetre les sortides.

Si bé des del PSOE es mostren disposat a abordar-ho, rebutgen imposar sancions. Fonts dels socialistes han assegurat que pretenen "facilitar que les empreses tornin a Catalunya", però garantint la seguretat jurídica i complint la llei de societats de capital. Les mateixes fonts citen l'article 9.1 de la llei de societats de capital, que recull que les empreses "fixaran el seu domicili dins del territori espanyol en el lloc en què es trobi el centre de la seva efectiva administració i direcció, o en el qual radiqui el seu principal establiment o explotació". Els socialistes remarquen que estan parlant amb Junts per aclarir els termes perquè les companyies tornin, però descarten la possibilitat de sancionar perquè argumenten que Europa podria sancionar Espanya si opten per aquesta via.

La Moncloa apel·la a la "seguretat jurídica"

En la mateixa línia s'ha expressat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Alegría ha afirmat que "si una cosa dona el govern, és seguretat jurídica a les empreses". "És fonamental preservar un element clau com l'estabilitat i seguretat jurídica", ha reiterat. De la mateixa manera, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha defensat que el "compromís del ministeri és seguir garantint el marc jurídic de confiança que doni seguretat a les mateixes empreses".

La portaveu espanyola, però, ha mesurat molt bé les seves paraules. Junts ha reobert el meló del retorn de les empreses a les portes de la votació aquest dimecres d'un gran decret al Congrés dels Diputats que, entre altres qüestions, inclou la pròrroga d'una part del paquet de mesures per afrontar la crisi energètica i de preus: des de la rebaixa fiscal de l'IVA d'alguns aliments fins a la pujada gradual dels impostos del rebut de la llum. A hores d'ara els de Carles Puigdemont mantenen el seu no a tres normes: el decret de mesures anticrisi, el de la reforma del subsidi d'atur i el de justícia. Amb l'exigència damunt la taula d'avançar en el retorn de les empreses a Catalunya, els juntaires busquen pressionar al PSOE perquè mogui fitxa en relació amb els decrets, fins al punt que confien negociar-los des de zero. Els socialistes, per ara, s'han obert a tramitar-los com a projectes de llei perquè s'hi puguin introduir esmenes. De fet, el soci minoritari dins el govern espanyol, Sumar, creu que l'exigència de Junts és una "excusa" per no aprovar les mesures, en paraules de la portaveu al Congrés dels Diputats, Aina Vidal.

El denominat decret Guindos va facilitar que les empreses, amb CaixaBank al capdavant, poguessin traslladar la seu de Catalunya d'urgència sense passar pel tràngol de la junta d'accionistes. Tot i aquesta exigència de Junts, l'ARA va publicar a mitjans d'octubre que fonts del partit explicaven que canviar el decret no estava damunt la taula perquè de la mateixa manera que va propiciar una estampida podria facilitar retorns ràpids i sense passar pels accionistes.

La Generalitat se'n desmarca

En canvi, des de la Generalitat s'allunyen obertament de la proposta. Aquest dimarts al migdia, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha rebutjat donar incentius a les empreses que van traslladar la seva seu fora de Catalunya el 2017 perquè tornin: "Seria una penalització per a les empreses que van mantenir la seu". Plaja ha defensat que la seu ha de ser on hi ha els "directius" i ha rebutjat també sancions a empreses.

La portaveu, de fet, ha avalat els decrets que s'han de convalidar aquest dimecres al Congrés –ERC ja va anunciar ahir que els avalaria– i ha assegurat que "no hi ha invasió competencial", negant així una de les crítiques de fa Junts. A més, Plaja ha recordat que en el decret de mesures anticrisi s'hi inclou el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital que la Generalitat va pactar amb la Moncloa.

Pendents del salari mínim

Garamendi, però, no només ha carregat contra el plantejament de Junts. També ho ha fet contra el govern espanyol i les seves "amenaces" al voltant de l'increment del salari mínim interprofessional. Després que dilluns el ministeri de Treball advertís la patronal que si no firma l'increment serà superior al 4%, Garamendi ha dit que "això no és diàleg social, és xantatge". Sindicats, empresaris i govern espanyol es volen tornar a reunir a finals d'aquesta setmana per assolir un acord per a una nova pujada del sou mínim.