Garamendi marca perfil a menys d'un mes de les eleccions a la patronal

MADRID“Això no pot ser un circ”. Així s’expressava el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, fa una setmana en un dinar col·loqui organitzat pel selecte club madrileny Siglo XXI. Garamendi es referia a la cursa per les eleccions que en menys d’un mes es viuran a l’organització empresarial que lidera des de l’any 2018.

Sense voler, o no, aquell va ser un missatge que va calar entre l’únic contrincant que fins ara havia aixecat el dit: Gerardo Pérez, president de Faconauto, la patronal que integra els concessionaris. Dos dies després de les paraules de Garamendi, Pérez anunciava que es retirava com a candidat a presidir la CEOE els quatre anys vinents. El cert és que partia d’una posició molt dèbil després que alguns suports, com l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), es fessin enrere. Així, si l’empresari basc ja estava tranquil de cara la convocatòria electoral –està convençut que té un “aclaparador” suport intern–, ara ho té tot de cara per guanyar el 23 de novembre.

Però davant l’amenaça que sortís algun competidor d'última hora, Garamendi no ha dubtat en marcar perfil. “El dia que jo vaig arribar [a la CEOE] no hi havia les grans empreses, ni els autònoms. Hi havia el Consell Empresarial de la Competitivitat [un òrgan creat pels grans grups de l’Íbex sota la batuta de l’expresident de Foment del Treball Joan Rosell]”, ha presumit recentment Garamendi sobre la seva gestió. El missatge es dirigia sobretot als crítics amb el seu paper com a líder dels empresaris.

De fet, ell mateix ha reconegut que té “el suport de totes les associacions territorials, excepte d’una”, va assenyalar aquesta setmana passada. Es referia, precisament, a Catalunya. El nom de Josep Sánchez Llibre, actual president de Foment del Treball, ha sonat en més d’una ocasió com un possible candidat alternatiu. El cert és que la patronal espanyola i la catalana han mostrat desavinences en diverses ocasions, que en alguns casos traspassen les qüestions econòmiques: Garamendi sempre ha fet una aposta fèrria de la unitat d’Espanya denunciant, fins i tot, la “catalanització”. 

Però els dubtes sobre la seva figura no només han vingut per la part catalana, sinó que alguns grans acords amb l’actual govern espanyol, amb qui Garamendi ha arribat a pactar més d’una desena de decrets –com el de la reforma laboral–, també han col·locat el basc a la diana. 

Les paus amb el PP

De fet, la decisió de donar suport a la reforma laboral no va agradar al Partit Popular, que, encara sota la batuta de Pablo Casado, volien portar la norma al Tribunal Constitucional. Garamendi va tornar a defensar la reforma pactada com a “adequada”. “La reforma laboral el que més aporta és pau social i el pròxim govern [espanyol], sigui el que sigui, ho aprofitarà. Es trobarà amb un tema acordat i els temes acordats arriben molt més lluny”, va insistir Garamendi en el mateix dinar de dilluns passat. 

“Fins i tot la FAES la va veure molt bé”, va dir, i va afegir: “No crec que l’expresident [José María Aznar] sigui considerat un tou”. Amb tot, el president de la patronal no es va mullar sobre qui creu que liderarà el pròxim executiu, si bé considera l’actual president del PP, Alberto Núñez Feijóo, “un home molt responsable, molt seriós i molt capaç”.

De fet, amb els populars també s’havia tensat la relació arran de la benedicció de Garamendi als indults als polítics independentistes per “normalitzar” la relació Catalunya-Espanya. La patronal sempre ha mantingut un vincle estret amb els populars pels sovintejats fitxatges que ha fet de dirigents del PP.

En canvi, per a qui no va tenir tan bones paraules va ser per al govern actual. “No entenc com es pot dividir la societat des de la classe política, assenyalant amb el dit [la presidenta del Santander] Ana Botín, Nacho Galán [president d’Iberdrola] o a mi mateix. Això és molt perillós i em recorda economies d’altres països creuant l’oceà Atlàntic”, va dir, i tot seguit va matissar que per “classe política” es referia a “classe dirigent”.

A més, Garamendi va ser especialment dur amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que, de fet, ha sigut la seva màxima interlocutora a l’executiu: “Va en comandita” amb els sindicats a les mobilitzacions per apujar els salaris. "Potser un dia convoco jo una manifestació i potser l'omplo, eh?", va dir.

Amb tot, els dubtes s'acabaran d'esvair el 23 de novembre, dia en què s'escollirà el president de la CEOE per al pròxim mandat.