Garamendi, el gran detractor de la pujada del salari mínim, cobrarà 400.000 euros l'any
La patronal CEOE decideix donar d'alta com a assalariat el seu president, que fins ara facturava com a autònom, qüestió que aixecava dubtes interns
MADRIDEl sou d'Antonio Garamendi, el president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), torna a estar en el punt de mira. Els diners que cobra el líder de la patronal ja van aixecar polseguera l'any 2018 quan, després de ser escollit per primer cop president de la CEOE –el novembre passat va ser reelegit–, es va posar un sou de més de 300.000 euros que va qualificar "d'humil en un àmbit d'alt nivell". Ara, la història es repeteix. Però no només pel que fa a la quantitat, sinó també per la manera com la cobra. La polèmica sorgeix pocs dies després que s'hagi aprovat la millora del salari mínim que va tenir en Garamendi el seu gran opositor.
En l'última junta directiva de la CEOE, celebrada el 25 de gener, els gairebé 300 representants de les diferents organitzacions empresarials que conformen la patronal van decidir donar d'alta com a assalariat Antonio Garamendi. És a dir, canviar la relació contractual del president amb l'organització, tal com ha avançat Economia Digital i han confirmat a l'ARA fons de la patronal, ja que fins ara Garamendi facturava els seus serveis com a autònom, expliquen des de la CEOE. A partir d'ara rebrà una quantitat mensual, com un treballador més, amb la diferència –no menor– que serà una nòmina d'alt directiu: el sou oscil·la entre els 380.000 i els 400.000 euros l'any, apunten diferents veus vinculades a la patronal.
"Era tot molt estrany", apunta una font propera a la CEOE sobre la relació laboral que ha tingut Garamendi durant els seus primers quatre anys de mandat. La mateixa font afegeix que entre els membres de la CEOE era "un dels temes" que des de feia temps estava damunt la taula. Una altra font interna de la patronal detalla que durant la junta es va comentar el canvi de manera "natural".
"És un tema incòmode per a ell [Garamendi] perquè es torna a debatre sobre el salari. Imagino que al final algú, els serveis jurídics, va dir «Compte, que [la CEOE] no és una societat» i això ha portat el canvi", afegeix la mateixa font. Des de la patronal rebutgen parlar de "regularització" perquè insisteixen que la situació d'abans "no era il·legal". "No he vist mai que un president [que cobra] d'una associació sigui autònom", apunta un expert dedicat a la gestoria. Cal recordar que la CEOE no és una societat mercantil i que Garamendi hi tenia dedicació exclusiva.
Díaz li demana "coherència"
El canvi en la relació contractual de Garamendi, però, també ha anat acompanyat d'un increment del seu sou d'un 2% aquest any. Una pujada que també s'ha aplicat a la resta de plantilla, expliquen fonts de la CEOE. Des que va arribar a la presidència de la patronal, el salari que rep Garamendi ha crescut un 9%.
Davant la notícia feta pública aquest dijous, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha demanat a Garamendi que sigui "coherent" amb l'increment dels sous dels treballadors després de saber el salari que té. "Amb un salari de 400.000 euros, Garamendi hauria de fer entendre que cal apujar els sous dels treballadors".
En declaracions als mitjans de comunicació als passadissos del Congrés de Diputats aquest dijous, Díaz ha reiterat a la patronal la petició que "s'assegui a negociar un augment dels salaris", és a dir, que reprengui la negociació per desbloquejar l'AENC, el marc que serveix de guia per a la negociació dels convenis col·lectius. "Com que hem sabut que la direcció de la CEOE s'ha apujat el salari un 9% [en quatre anys] li demano que sigui coherent", ha dit. Garamendi, de fet, també es va despenjar de l'increment del salari mínim interprofessional de 80 euros aquest 2023, fins als 1.080 euros, i ni tan sols va assistir a la reunió decisiva. Així, el nou sou de l'executiu serà 26 vegades el salari mínim: uns 28.000 euros bruts mensuals en 14 pagues.