Garamendi, el funambulista

MADRID"A tot arreu hi ha fang quan plou", diu la dita. Un exemple recent el trobem al col·lectiu d'empresaris que conformen la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i la seva posició respecte a la reforma laboral del govern de coalició, publicada al BOE aquest dijous després del vistiplau dels sindicats majoritaris –CCOO i UGT–, així com dels empresaris. Ara bé, no de tots.

La CEOE va ser l'únic agent social que no va poder presumir "d'unanimitat" interna a l'hora d'avalar el nou marc normatiu en matèria laboral, a diferència de CCOO i UGT, que sí que ho van poder fer. Quatre de les organitzacions que conformen la confederació es van abstenir durant la votació dins la cúpula empresarial el dia de l'acord, tal com va explicar l'ARA. Un fet que no va passar desapercebut. Dues de les abstencions provenien d'organitzacions sectorials: Anfac (automòbil) i Asaja (agrària), dos dels sectors productius més importants per al PIB a Espanya. De fet, el sector agrari va centrar gran part de les hores de les darreres reunions, segons expliquen diferents fonts properes al diàleg social, fins al punt que alguns dies la negociació entrava en un punt mort.

Mentrestant, les altres dues abstencions sorgien de patronals territorials: la catalana Foment del Treball i la madrilenya Ceim, que representen els empresaris de dues de les comunitats que més aporten al creixement econòmic de l'Estat. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, no va poder convèncer-ne cap de les dues, malgrat que ho va intentar. L'últim argument per atraure aquests empresaris era votar favorablement el mal menor. "Un acord de mínims és molt més important que arribar, només, a allò que un vol", ha expressat públicament Garamendi sobre les diferents postures. "No vull pensar què tindríem damunt la taula si no haguéssim negociat", ha defensat. Tampoc va ser convincent el govern espanyol, ni dins ni fora de la negociació. La ministra d'Economia, Nadia Calviño, va participar en menys d'un mes a dos actes a Barcelona amb la presència de tota la plana major d'empresaris de Catalunya. "Ens hi juguem molt amb la reforma laboral", deia a finals de novembre a la seu de Foment del Treball. Però la patronal catalana ha arrufat sempre el nas davant la idea de retocar la reforma del PP de l'any 2012.

A grans trets, les quatre abstencions han estat justificades pel fet que deixar enrere la normativa fins ara actual era "contraproduent" i un "perill per a la competitivitat". Els elements que generaven més recel eren la recuperació de la ultraactivitat, la prevalença del conveni sectorial a l'hora de fixar el salari i les noves modalitats contractuals temporals, que no convencien al camp. Ara bé, a aquests motius s'hi afegeix un clima de recel conegut i que de tant en tant aflora entre les diferents parts empresarials, en concret entre la CEOE i Foment del Treball.

De la fissura a l'abisme?

La patronal espanyola i la catalana han mostrat en altres ocasions desavinences, que en alguns casos traspassen les qüestions econòmiques. Algunes provenen fins i tot d'abans de l'arribada de Garamendi a la CEOE. Quan aquest es va convertir en president de la patronal es va posar un sou de més de 300.000 euros (que ell va qualificar d'"humil en un àmbit d'alt nivell") i Joaquim Gay de Montellà –president de Foment del Treball–, s'hi va oposar argumentant que aquest no ha de ser un càrrec remunerat. Però la batalla també es va traslladar al terreny polític. Mentre que el primer apostava per l'anomenada "tercera via", el segon sempre ha abanderat la unitat d'Espanya i havia arribat a denunciar la “catalanització” i l'"holocaust catalanista" de la patronal en temps de Joan Rosell, el seu antecessor.

Les friccions es van reproduir en plena pandèmia per la primera pròrroga dels ERTO. Garamendi va tancar un acord amb el govern i els agents socials que Foment del Treball va criticar. “Potser a un català no li agrada, però un basc va dir no, i aquest basc soc jo, i això ha permès que puguem millorar molt un decret que pràcticament feia impossible que les empreses sobrevisquessin”, va asseverar el biscaí.

Abans de l'estiu hi va haver un apropament entre les dues organitzacions, quan la CEOE, davant Foment del Treball, va beneir els indults per "normalitzar" la relació Catalunya-Espanya, desacreditant així l'ofensiva del PP, amb qui la confederació sempre ha mantingut un vincle estret pels sovintejats fitxatges que ha fet la patronal entre els dirigents populars. Ara bé, aquell pas va portar el PP a trencar ponts amb Garamendi, mentre aquest ràpidament els recosia matisant que la CEOE se centrava en la defensa de "les empreses, els empresaris i els autònoms, amb sentit d'estat", i que això vol dir "estimar el nostre país" i "defensar la Constitució, l'estat de dret, la llei, l'imperi de la llei i la monarquia parlamentària".

Ara, a aquestes fissures s'hi afegeix la de la reforma laboral. El primer a treure ferro a les abstencions ha estat el mateix Garamendi. "En un col·lectiu on hi ha més de 4.000 organitzacions és normal que hi hagi debats de tota mena i que, lògicament, cadascú intenti arribar el més lluny possible segons els seus interessos. Però tothom ha sigut molt generós. Hi ha unitat", reiterava el president de la CEOE en una entrevista al digital OkDiario aquesta setmana.També fonts properes als empresaris catalans hi resten importància: "No és un vot en contra, és una abstenció", i destaquen que, en plena crisi econòmica marcada pel covid, això no acabarà en un "espectacle".

A tot això s'hi suma un fet clau. Tant la CEOE com Foment del Treball celebraran eleccions el 2022. Fonts properes a les dues patronals apunten a l'ARA que, ara com ara, els seus líders estan consolidats. Però el cas de la CEOE és delicat. Convocarà les eleccions al novembre, a priori. I Garamendi, enfrontat amb el PP i amb part dels seus barons regionals, sap que se'l qüestiona. "Han estat dos anys complicats i intensos. Cada dia és com una setmana", va reconèixer fa uns dies.