Galenicum, on els genèrics sí que guanyen

Barcelona“Ara mateix vas a un banc, dius que ets una farmacèutica i marxen corrents”, deia recentment un directiu del sector. La crisi de les farmacèutiques s’arrossega de fa uns anys i a Catalunya té efectes ben visibles: Esteve ha hagut de fer un ERO i Ferrer ha canviat tota la seva cúpula. Són les conseqüències de l’expiració de les grans patents, de l’augment dels costos de la investigació, de la ressaca per les retallades en despesa de les administracions i del sobreendeutament d’algunes empreses.

Esteve i Ferrer (primera i tercera farmacèutiques de Catalunya) viuen situacions diferents, però totes dues han coincidit en un aspecte: s’han venut el seu negoci destinat als genèrics o medicaments les patents dels quals ja han expirat. Ferrer anunciava la venda de Tarbis a inicis d’any, mentre que Esteve porta uns mesos buscant comprador per a Pensa. Aquestes decisions han arribat després que les dues empreses familiars (dels Esteve i dels Ferrer-Salat) haguessin pres decisions similars abans amb altres àmbits non core del seu negoci.

Les dues històriques companyies aposten pel seu negoci base, i en tots dos casos els genèrics en queden fora. Aquesta àrea de negoci sempre ha estat vista com a especialment difícil pel fet que el marge és molt baix i perquè calen grans volums. Exactament la fórmula que una altra farmacèutica catalana està aplicant amb un notable èxit.

Galenicum, fundada el 2003, ha passat en cinc anys de 67 a 480 treballadors: ha multiplicat per set la plantilla des del 2014. I tot i que ha entrat en altres negocis, el 70% de la seva facturació recau en els genèrics. “El nostre secret és l’eficiència, l’escala i el volum”, explica Joaquim Domingo, un dels tres directors generals i fundadors de l’empresa juntament amb Àlex Ollé i Erich W. Büchen.

L’empresa barcelonina té fàbrica pròpia a Madrid i produeix anualment 40 milions de packs dels seus productes; a més, té subcontractada part de la producció. “No som barats, però som eficients i àgils”, explica Domingo. Aquesta definició també encaixa a la perfecció amb els productes que Galenicum crea als seus laboratoris. Els seus processos per portar al mercat un actiu duren habitualment entre tres i quatre anys i solen tenir un cost d’entre 2 i 3 milions d’euros. Res a veure amb les quantitats multimilionàries que calen per patentar una molècula creada des de zero, que es calculen en uns 13 anys i més de 700 milions d’euros.

R+D accelerada

Domingo explica que aquesta R+D accelerada respon al fet que Galenicum sovint fa els seus actius a partir de molècules ja creades, a les quals afegeixen innovacions. Ho fan la cinquantena d’empleats que es dediquen a aquest àmbit als laboratoris que l’empresa té a Esplugues de Llobregat. A R+D hi dediquen el 10% de la facturació anual (va ser de 112 milions el 2018). “Les grans estructures empresarials, i parlo dels gegants multinacionals, no promouen la innovació, són massa rígides”, explica el directiu. Galenicum és cada any una de les empreses espanyoles que demana més patents.

L’empresa, que creix ara especialment en el negoci de medicaments propis no genèrics, aspira a duplicar les vendes fins als 240 milions d’euros el 2024 aprofitant la inversió en personal que ha fet en els últims temps. En aquest anys, a més, té assenyalat com a objectiu entrar als mercats del Japó i la Xina a finals del 2020.

Galenicum segueix sent propietat, íntegrament, dels seus tres fundadors. I el seu creixement no ha passat desapercebut entre els inversors. Domingo és concís quan se li demana si han rebut en alguna ocasió ofertes de compra per part de tercers: “Contínuament”.