Gairebé la meitat del deute de la Generalitat ja està en mans de l’Estat

BarcelonaA finals del 2010, amb els ingressos disminuïts per la crisi i els mercats financers cada cop més tancats, el llavors conseller d’Economia, Antoni Castells, va emetre la primera emissió de bons patriòtics de la Generalitat. Era una solució imaginativa per salvar les dificultats recaptatòries del Govern i que el seu successor en el departament, Andreu Mas-Colell, va repetir tres vegades. En total, van permetre ingressar uns 12.000 milions. Tot i això, el 2012 la situació era més complicada encara, els mercats estaven gairebé tancats del tot per a la Generalitat i les necessitats financeres eren urgents, en part per retornar els bons. Mas-Colell va reclamar llavors al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, la creació d’uns hispanobons, però el govern espanyol va preferir crear mecanismes de liquiditat per a les comunitats autònomes. En els últims tres anys ha estat pràcticament l’única via d’endeutament per a Catalunya, fins al punt que el 47% del deute català ja està en mans de l’Estat.

La primera fórmula de Montoro va ser crear una línia de crèdits ICO per a venciments financers dotada amb 5.400 milions, dels quals 1.304 van anar a la Generalitat. Aquell mateix 2012, l’Estat va crear la primera línia de crèdits ICO per a proveïdors i el primer fons de liquiditat autonòmic (FLA), la fórmula que ha aportat més recursos. En total, 90.143 milions a disposició de les comunitats, dels quals més d’un terç han servit a la Generalitat per finançar-se, uns 31.688 milions.

El 2014 pot superar el 50%

Per això, el percentatge de deute català en mans de l’Estat probablement superarà el 50% aquest any. En el tancament del 2013 era del 38%, tot i que el primer trimestre del 2014 ha continuat rebent crèdits del govern espanyol i va acabar el març ja al 47%. En canvi, la Generalitat només espera rebre finançament per valor de 2.177 milions dels bancs espanyols. Aquest 29 d’abril, de fet, el Govern acabarà de retornar els bons patriòtics, ja que abonarà els últims 781,5 milions pendents.

L’Estat presenta aquestes fórmules com una ajuda a les autonomies amb dificultats financeres, però el cert és que tots aquests recursos s’han de tornar, i ja s’ha començat a fer. Aquest mateix any, dels 5.726 milions que la Generalitat ha de pagar a causa dels venciments de deute, 822 aniran al govern central per aquest motiu, segons preveu el departament d’Economia. I això que el Govern fins al 2015 no ha de començar a retornar el FLA, ja que tenia dos anys de carència.

El que sí que s’està pagant ja són els seus interessos. La Generalitat va abonar 302 milions a l’Estat a l’octubre per aquest concepte. Al llarg d’aquest any se li pagaran en total 643 milions. Gairebé 1.000 milions, per tant, que demostren que el FLA no és, en cap cas, un regal del govern espanyol a la Generalitat, sinó un crèdit. Així, el FLA del 2012 es va cedir amb un interès del 5,2% i el del 2013 al 4,04%. Inferior, en tot cas, al que hauria pogut aconseguir Catalunya en els mercats financers.

Sigui com sigui, a partir de l’any que ve les transferències seran, cada cop més, en sentit contrari, per retornar els crèdits a l’executiu central. Del 2016 al 2023, de fet, la majoria de venciments de deute seran dels mecanismes de liquiditat estatals. En funció de com evolucionin els mercats -ara ja més oberts-, la Generalitat es pot plantejar el 2015 si continua recorrent al FLA per finançar-se o intenta deixar de dependre’n, sobretot a mesura que el clima polític es pugui enrarir passat el 9-N. Una de les conseqüències del mecanisme de liquiditat és el control mensual de les finances de la Generalitat, que serà més estricte aquest 2014 després de superar l’any passat el límit de dèficit.