Els mercats anticipen una baixada dels preus de les primeres matèries

BarcelonaEls mercats de futurs apunten a una normalització dels preus de les primeres matèries a partir, sobretot, del segon trimestre de l’any que ve. Els futurs són contractes amb un preu tancat que els inversors pacten en el present, però la transacció es fa més endavant, en el moment que s'hagi acordat. D’aquesta manera, aquest tipus de derivats financers permeten anticipar l'evolució futura dels preus. I la conclusió que se'n pot extreure ara mateix és que els costos per a la indústria aniran caient a mesura que avancin els pròxims mesos, com a mínim fins al juliol del 2022.

Això serà molt benvingut per a la indústria, que ha vist com la factura per comprar moltes primeres matèries s'ha disparat en els últims mesos. “És una molt bona notícia”, corrobora Xavier Freixas, catedràtic d’economia financera de la UPF. 

Segons les dades del Chicago Mercantile Exchange, l’empresa que agrupa algunes de les principals borses de primeres matèries del món, cal esperar, per exemple, que tot i pujar encara fins a finals de gener, al juliol el preu del gas natural serà aproximadament un 21% inferior al del novembre (vegeu el gràfic adjunt). El ferro i el petroli West Texas –el de referència als Estats Units– s'abaratiran un 11% i un 12%, respectivament, mentre que metalls com el coure i l’acer cauran un 2,4% i més d’un 36%.

Això sí, en el cas del gas natural, els futurs també mostren que l'hivern serà dur: a partir de la primavera començarà a caure el preu, però fins al març estarà en nivells superiors a l'actual.

Els futurs són una bona eina de predicció de preus de les primeres matèries. Un contracte de futur tanca per avançat la compravenda d’un producte –per exemple, petroli– a un preu determinat. Aleshores, sabent què es paga per un futur d’un producte coneixem també què esperen els inversors que costarà aquest producte en la data de venciment, és a dir, en el moment en què el futur determina l’entrega.

Ara bé, cal tenir en compte, com apunta Freixas, que algunes primeres matèries es veuran afectades per altres factors. Per exemple, recorda que “la Xina ha deixat de construir”, la qual cosa ha disminuït la demanda i, per extensió, el preu de béns com el coure, el ciment o l’acer, molt utilitzats en la construcció. En qualsevol cas, però, són bons auguris per a les empreses industrials i, de retruc, per als consumidors, que evitaran que els recents augments dels costos repercuteixin encara més en el preu dels productes de consum. 

Colls d’ampolla i desabastiment

Després d’un 2020 amb caigudes de preus, les principals economies del món estan patint forts increments de la inflació. L’exemple paradigmàtic i que preocupa més alguns economistes és el dels Estats Units, la principal economia del planeta, on l’IPC –l’indicador que mesura l’evolució dels preus– va créixer a un ritme del 5% interanual o superior entre els mesos de maig i agost, unes xifres que superen de llarg el 2% que es marquen els bancs centrals com a objectiu. 

També Europa ha patit pujades fortes de preus: Alemanya, el motor industrial del Vell Continent i un país amb especial aversió a la inflació, va tancar el setembre amb l’IPC per sobre del 4%.

La pujada dels preus té una relació directa amb l’encariment de les primeres matèries. Els costos més elevats que paga la indústria pels materials és fruit de la crisi d’oferta causada per la reobertura quasi total de l’activitat econòmica a totes les economies avançades després de mesos a mig gas per la pandèmia. 

La situació ha sigut la següent: els preus es van enfonsar el 2020, quan la majoria de governs van decretar confinaments durs, que van congelar el consum i van obligar les empreses a tancar temporalment. A mesura que les restriccions s’han anat aixecant, la demanda s’ha recuperat més ràpid que la capacitat dels productors de certes primeres matèries o de components industrials per fabricar els seus productes. Això ha provocat una certa escassetat de materials que, per tant, s’han encarit notablement. És el que els bancs centrals anomenen colls d’ampolla.

A aquesta escassetat s’hi sumen, d'una banda, els problemes logístics a escala internacional, que han provocat retards en les entregues, i, de l’altra, tensions geopolítiques que també han pressionat a l’alça el preu de l’energia, com per exemple amb el gas que arriba a Europa procedent tant de Rússia com d’Algèria.

Caiguda prevista

Les reduccions de preus que apunten els preus dels futurs no són, però, sorprenents. De fet, concorden perfectament amb el missatge que han enviat els principals bancs centrals del món, que han insistit que els increments de preus actuals són “transitoris” mentre duri la recuperació postpandèmia, en paraules de Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu.

La institució que més ha insistit en aquest aspecte és la Reserva Federal. El banc central dels EUA ja va avançar a principis d’aquest any que es produirien colls d’ampolla a les cadenes de producció, i que això comportaria un increment dels preus i problemes d’abastiment a molts sectors, la qual cosa es traduiria en una inflació elevada que es perllongaria fins al febrer o març del 2022, quan es normalitzaria definitivament la logística i la producció.