El futur és un món ple d'autònoms i amb renda bàsica universal

BarcelonaEn el futur postpandèmic hi ha molt teletreball, més autònoms, un subsidi d'atur diferent i ingressos mínims garantits. Les empreses no tindran seus tan grans i les ciutats, per créixer, ho hauran de fer assumint que la gent necessitarà espais més grans per viure i treballar al mateix lloc. Això és, si més no, el que divisen en el futur Andreu Mas-Colell i Philippe Van Parijs. L'un, economista català, i l'altre, filòsof belga, han reflexionat sobre la qüestió en el tercer diàleg del cicle EN TRÀNSIT: Debats per a un canvi d'època organitzat per l'ARA per intentar entendre com serà l'època posterior a l'actual.

El que fa de pont, entre una època i l'altra, és la pandèmia. I la pandèmia, portada al món laboral, vol dir teletreball. Per a Mas-Colell, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i exconseller d'economia de la Generalitat de Catalunya, el canvi comença precisament per aquí. “El teletreball tindrà un impacte molt substancial en l'estructura de les empreses, en la mena de contractes que veurem”, introdueix. Parla de treballadors majoritàriament autònoms i de la transformació a què es veurà abocada la Seguretat Social.

Perquè si, com diu, el model laboral del futur és més aviat una xarxa d'autònoms, això ha d'anar de bracet d'un sistema de Seguretat Social “més potent, que garenteixi uns ingressos mínims i amb unes estructures noves d'assegurances d'atur”, explica Mas-Colell. 

Philippe Van Parijs, doctor en filosofia i ciències socials per la Universitat de Lovaina i president del comitè assessor de la xarxa europea de renda bàsica, hi coincideix. I afegeix que tot això només passarà si el teletreball s'aplica amb la llibertat que porta implícita, sense la implantació de formes de control que l'equiparin a la feina presencial. Però, més enllà d'això, per a Van Parijs el punt clau és la renda bàsica. Una qüestió tan complexa que fins i tot entre ells hi ha disparitat d'opinions.

¿Rendes per a tothom o llocs de treball per a tothom?

El filòsof defensa un model en què absolutament tothom tingui un ingrés bàsic. “Hem d'aportar ingressos a la gent que els permetin accedir a llocs de treball que els resultin importants”, proposa. L'aposta per la formació és essencial en el seu discurs: és el que previndria que hi hagués persones que es conformessin amb aquests diners per viure. Creu, a més, que és una política que hauria de venir de la Unió Europea: només així s'evitaria obrir nous problemes en termes de fiscalitat.

Mas-Colell creu que per portar aquest plantejament a Espanya caldria “desmuntar l'estat del benestar" tal com el coneixem: la despesa seria tan gran que deixaria curtes les inversions en educació o sanitat. La seva proposta és prioritzar l'ocupació, i establir un sistema d'ingrés mínim per a aquelles persones amb sous inferiors al que s'entengui com salari digne. Respecte a les rendes més altes, també és clar: “A mi no em molesta gaire si una persona que té molts diners en rep una mica més, perquè si fem les coses bé, acabarem aconseguint que aquesta persona retorni diners a l'Estat a través dels seus impostos”, planteja. 

Una utopia realista

On les opinions de l'un i de l'altre es tornen a trobar és en el fet que, sigui amb la forma que sigui, aconseguir aquest ingrés bàsic és una utopia, però una utopia realista. Van Parijs defineix el terme com a “coses que ara no són políticament factibles però que, si hi reflexiones, les encares d'una manera crítica i les confrontes amb crítiques econòmiques, sociològiques i jurídiques, doncs acabes lluitant per elles”. “Quan un es dedica a la pràctica real és molt bo poder apuntar cap a una utopia realista que, tot i que estigui lluny, marca la direcció a seguir”, conclou Mas-Colell. 

El diàleg entre aquests dos experts és la tercera part d'un cicle de reflexió sobre el futur que van inaugurar la sociòloga i economista Saskia Sassen i el periodista David Wallace-Wells discutint com habitar un món en transformació. També hi han participat l'escriptora Siri Hustvedt i l'historiador Carlo Ginzburg, que van parlar sobre els relats que construeixen aquest futur. Tots tres diàlegs estan disponibles a l'ARA.cat.