El futur del cànnabis

Empresari del sector ramader i agrícolaL’any 2003 va ser l’Uruguai i el 2018 ho han fet el Canadà i vuit estats dels EUA. En aquests indrets s’ha legalitzat la producció, la comercialització i el consum recreatiu i medicinal del cànnabis. A Europa tots coneixem el cas d’Holanda i els seus coffee shops, i a Espanya -on no està permès ni l’ús medicinal-, tant Ciutadans com Podem s’han mostrat a favor de legalitzar-lo. En tots aquests països on s’ha legalitzat, el sector està altament regulat, més fins i tot que el farmacèutic, el del tabac i el de l’alcohol.

La relació entre les autoritats i les drogues té un moment decisiu el 1969, quan el president dels EUA Richard Nixon va començar la guerra contra les drogues. Des de llavors es gasten milers de milions de dòlars anualment en perseguir-les i s’han detingut milers de persones. Però no s’ha aconseguit reduir el percentatge de població que consumeix drogues.

Des d’un principi, la prohibició va provocar l’encariment del cànnabis i l’enriquiment dels pocs que s’atreveixen a saltar-se la llei. Podem concloure que, si es legalitzés, apareixerien nous productors i distribuïdors propers que n’abaixarien el preu i, de retruc, els marges de les oligopolístiques màfies actuals. Segons les dades que es tenen dels estats nord-americans on se n’ha aprovat la comercialització, ni hi ha augmentat la violència, ni els accidents de trànsit ni tampoc el consum entre menors. Ara es ven un producte de més qualitat que el que es venia al mercat negre, s’ha reduït el consum d’altres drogues més perilloses i també cauen els assassinats relacionats amb la droga. A més, ha creat uns ingressos nous per a les autoritats, que es poden destinar a realitzar campanyes de conscienciació -com s’està fent a Portugal- i es poden destinar més recursos a detenir persones per delictes més perillosos. Als Estats Units, de moment, els impostos a les empreses que en venen van del 20% fins al 50% de la facturació dels negocis. Aquesta indústria ha aconseguit facturar aquest any més de 10.000 milions de dòlars als Estats Units, tot i que la llei federal ho continua considerant una activitat prohibida, i els bancs no donen finançament a les empreses per por d’acusacions de narcotràfic.

Tinguem en compte que les botigues que en venen no només ofereixen la planta en si, sinó també tota mena de dolços, infusions, olis...

Per això no és estrany que a la borsa del Canadà, durant l’any 2017, les 80 companyies relacionades amb el cànnabis pugessin més d’un 250%.

I cal recordar, finalment, que el consum no medicinal no és saludable, però no es pot negar que és un consum que existeix en la nostra societat.