La fusió del glamur acaba als tribunals
LVMH va dir que comprava Tiffany’s per 14.500 M€ però nou mesos després ha fet marxa enrere
BarcelonaL’estadística diu que a la Unió Europea hi ha quatre casaments i dos divorcis per cada 1.000 ciutadans. La dada és del 2017, l’última disponible al servei d’Eurostat, però funciona per entendre que de moment guanya l’amor (o la persistència). De la llargada d’aquests matrimonis no se’n diu res, però si la tònica la marca el que ha durat la relació entre dos gegants icònics del luxe, al 2020 li espera una mitjana ben baixa. Tiffany’s i LVMH han estat junts nou mesos i, sense acabar de consumar el matrimoni, es divorciaran als jutjats.
Aquesta setmana un tribunal de Delaware (Estats Units) ha fixat per al gener del 2021 la data del judici que ha de determinar si el grup Moët Hennessy Louis Vuitton (LVMH) tenia motius per trencar el contracte de fusió amb Tiffany’s.
La famosa cadena joiera de Nova York portava temps buscant la manera de donar un impuls a la marca després que l’efecte del fenomen Esmorzar amb diamants hagués anat perdent força. Per aconseguir-ho van decidir deixar-se comprar pel conglomerat de luxe que ja gestionava marques com Louis Vuitton, Dior o Moët & Chandon. LVMH, capitanejat per Bernard Arnault, veia en l’adquisició de les més de 300 botigues de la marca “una incorporació excepcional” a la seva “cartera única de marques de luxe”. Així ho va expressar el mateix Arnault mesos després de fer pública la intenció de compra. En un comunicat, el directiu afirmava que “Tiffany’s és una empresa emblemàtica amb un ric patrimoni i un posicionament únic al mercat mundial de la joieria de luxe”.
L’operació, una pilota política
Amb aquest moviment, el que ja era l’home més ric d’Europa aconseguia un lloc al podi de les principals fortunes del món. De fet, al final del 2019, Forbes l’assenyalava com el gran guanyador de l’any: la seva fortuna havia crescut en 40.000 milions de dòlars (uns 34.300 milions d’euros) i superava els 107.000 milions de dòlars (prop de 92.000 milions en euros). En aquests moments és, amb una fortuna equivalent als 96.200 milions d’euros, la tercera persona més rica del món, per darrere de Jeff Bezos (Amazon) i Bill Gates (ex-Microsoft), però per davant de Mark Zuckerberg (Facebook) i Elon Musk (Tesla).
La compra es va acordar per 14.500 milions d’euros a finals de l’any passat i va arribar a superar el filtre del vot dels accionistes de Tiffany’s al febrer. Tot estava previst perquè a mitjans d’aquest any la fusió fos cosa feta. Amb tot, d’aquell febrer al setembre les coses s’han complicat. Primer per la crisi del covid-19, que ha ferit significativament aquest segment de mercat, però segon per Donald Trump: LVMH va explicar a principis de setembre que havia rebut una carta del ministeri francès d’Assumptes Exteriors en què demanava a l’empresa retardar l’operació fins al 6 de gener del 2021 davant l’amenaça del president nord-americà d’incrementar els aranzels a les exportacions franceses. Això, sumat al fet que Tiffany’s hauria demanat estendre fins al 31 de desembre la formalització de la compra (el límit ja s’havia ajornat i estava establert per a finals de novembre) va portar el grup francès a fer marxa enrere.
La joieria novaiorquesa va respondre amb una demanda, que buscava obligar LVMH “a complir la seva obligació contractual”. “Segons els termes de l’acord, LVMH assumia tot el risc de liquidació antimonopoli i tot el risc financer relacionat amb tendències adverses del sector”, justificava Tiffany’s en un comunicat. A més, defensava que la petició de retardar l’oficialització de l’acord responia al fet que el grup francès encara no havia fet les gestions pertinents perquè diversos òrgans antimonopoli del món donessin el seu vistiplau. L’imperi de Bernard Arnault va acusar Tiffany’s, doncs, de tenir una estratègia preparada des de feia temps.
La “mala gestió” del covid-19
L’estira-i-arronsa s’ha allargat tot el mes i ara, com qualsevol matrimoni que arriba a aquest punt, només pensen en convèncer el jutge que són ells els que tenen la raó. “Demostraré -ha dit el conseller delegat de Tiffany’s, Roger Farah- que LVMH s’ha saltat les seves obligacions i que els arguments per cancel·lar la fusió no tenen justificació”. La companyia interpel·lada ha assegurat, al mateix temps, que “confia plenament” en ser capaç de demostrar que “la mala gestió de Tiffany’s durant la crisi del covid-19 constitueix un efecte material advers”.
Així que ara la responsabilitat és del sistema judicial nord-americà, que tindrà l’any vinent quatre dies de judici per decidir si LVMH tenia dret a divorciar-se o no.
