Funcas adverteix del risc de pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans

BarcelonaDeute públic i mercat laboral. Aquests són els dos "principals desafiaments" als quals s'haurà d'enfrontar l'economia espanyola en els pròxims dos anys, amb la desacceleració del PIB accelerada i els vents de cua que han empès la sortida de la crisi desactivats. L'últim informe de Funcas no és gens optimista: adverteix que la incertesa internacional repunta i que l'absència de solucions als perennes problemes interns amenaça el poder adquisitiu de les llars: "El resultat serà una detracció de poder adquisitiu per a les famílies, cosa que frenarà la seva despesa".

Entre els elements a tenir en compte per arribar a aquesta conclusió hi ha la imminent pujada dels tipus d'interès, iniciada ja als Estats Units, la normalització de la política monetària del BCE i l'encariment del petroli. Però també que la taxa d'estalvi de les famílies espanyoles està en mínims i que els màxims rèdits que s'han tret a la indústria turística ja estan arribant a ser insuperables. Fins i tot estan amenaçades les bones dades d'exportacions: l'eurozona –principal destinació– tampoc creix, el Brexit tindrà repercussions i en l'ambient es respira el temor a la guerra comercial iniciada pels Estats Units contra la resta de les principals economies del món.

És per això que Funcas, com han fet altres organismes i institucions, pronostica que el creixement en els pròxims dos anys confirmarà que els augments del PIB se situaran per sota del 3%. Un 2,8% aquest any i un 2,4% el 2019. L'exercici passat el PIB va créixer un 3,1%.

Aquest fre encara no repercutirà en la creació de l'ocupació, tot i que els economistes han sostingut durant molt de temps que els nous llocs de treball es creen quan l'economia creix a partir del 2% d'alça del PIB. Els economistes de CaixaBank Research ara sostenen que aquestes barreres s'han trencat, que la destrucció d'ocupació va ser tan forta durant la crisi que la recuperació es pot aconseguir amb nivells de millora del PIB del 0,5%.

Sigui quina sigui la teoria, Raymond Torres i María Jesús Fernández, autors de l'últim informe de Funcas, sostenen que l'ocupació creixerà un 2,5% i un 2,1% els dos pròxims anys, respectivament. La taxa d'atur se situarà llavors en el 12,5%. Però el seu impacte serà limitat per la limitació que imposen els baixos salaris i la temporalitat. Els dos economistes arriben a una altra conclusió: Espanya mai genera tanta ocupació en els cicles bons com la que arriba a destruir en els cicles de recessió.

Deute públic crític

Especial esment fan al deute públic a Espanya. L'informe contraposa els esforços fets per les famílies i les empreses privades. Les famílies acumulaven el 2009 un deute equiparable al 84% del PIB, i ara és del 61%. En el cas de les empreses no financeres l'evolució és del 132% al 97%. Res a veure amb el camí seguit per les administracions públiques: un 35,6% el 2007 i un 98,3% el 2017. En total, 760.000 milions d'euros que s'han fet servir per cobrir els dèficits acumulats en l'última dècada. És el balanç menys sanejat per afrontar un context de tipus d'interès creixents.

"Un nivell tan elevat d'endeutament públic suposa una font de vulnerabilitat per a l'economia espanyola", sosté l'informe, que adverteix que el Tresor espanyol haurà d'emetre 230.000 milions d'euros en deute brut. "Un deteriorament de la confiança de les inversions, motivada per qualsevol circumstància que desencadeni tensions en els mercats financers, podria dificultar o encarir la col·locació", avisa, i demanen una estratègia d'eliminació del dèficit estructural i del deute.