Els fugitius del turisme: "Vaig estar un any treballant sis dies a la setmana"
El sector alerta de la falta de talent en plena recuperació de les xifres prepandèmia
BarcelonaEl gran retorn del turisme, que diposita esperances en la temporada d'enguany per acostar-se a les xifres rècord del 2019, ha topat amb una pedra al camí: la fuga de treballadors a altres sectors. Patronals i sindicats ho veuen amb diferents ulls: per als primers falta personal qualificat; per als segons, manquen bones condicions laborals i salaris dignes. L'ARA parla amb cinc extreballadors que han decidit deixar hotels, apartaments turístics i restaurants.
"Vaig decidir que mai més em dedicaria a l'hostaleria"
La Clàudia, de 27 anys, va entrar a treballar en un hotel de cinc estrelles al centre de Barcelona quan just feia primer de carrera. S'hi va estar dos anys i va passar per recepció, reserves i servei al client. "El que passava és que em deien que havia d'ajudar en altres departaments perquè sempre faltava personal, i acabava fent més hores amb el mateix sou", explica en declaracions a l'ARA. "Vaig arribar a treballar 11 dies seguits, i un company 21", relata, sobre la seva experiència en un famós hotel barceloní.
Amb la pandèmia es va quedar sense feina i quan va començar a reobrir-se el sector en va tornar a demanar: "Em van agafar i va ser jo que vaig dir que no en veure les condicions: fer tots els caps de setmana i torns de nit per cobrar 1.100 euros al mes. Aquí vaig decidir que mai més em dedicaria a l'hostaleria". És a partir d'aleshores quan decideix entrar al món dels esdeveniments: va passar per un festival de cinema, va treballar un any al MWC i ara està a l'ISE. "El pitjor de tot no era fer dies seguits, sinó els torns: costava molt tenir una vida normal amb aquells horaris: adeu vida social, adeu a estudiar una cosa en paral·lel", conclou.
"La majoria dels que conec pensen a marxar o saben que és una cosa temporal"
Quan el Pol, de 26 anys, recorda la seva sortida del sector turístic, on va treballar durant quatre anys, ho fa parlant de salut: "Hores extres que no es paguen, horaris variables... Això afecta molt la salut: ho noten la teva família i els teus amics", explica en declaracions a aquest diari. El Pol va treballar en una empresa d'apartaments turístics durant tres anys: primer com a recepcionista i després va escalar fins a director d'operacions.
Fart de les condicions i d'una càrrega mental excessiva, amb el covid va fer el salt al sector immobiliari, que tot i que tenia millors condicions, només va estar-hi un any i va tornar al turisme. De nou, es va trobar amb trucades a hores intempestives, gent desmotivada per una feina excessiva i una "qualitat de vida duríssima". Aleshores va decidir, després de rebre una oferta, tornar al sector immobiliari, a París, on treballa des de fa nou mesos i on sap que ningú li trucarà fora d'hores. "La majoria dels que conec al sector pensen a marxar o saben que és una cosa temporal. És insostenible", conclou.
"A Eivissa, vaig treballar cada dia durant un mes"
La Natàlia, de 27 anys, fa dos anys que es dedica a la moda: distribueix roba de la marca pròpia Miss Pepins, a través d'un e-commerce. És el seu canvi de rumb professional després d'haver estudiat turisme. Havia fet el batxillerat artístic i, després d'un any a Cambridge, va decidir tornar per fer una carrera que, a casa, es veia amb "més sortides professionals".
"Al final, el que veia és que havia començat una carrera de turisme i direcció hotelera pensant un futur econòmic, i t'adones que hi ha molta oferta laboral, però és molt pobra en salaris i molt esclava", lamenta en declaracions a l'ARA. La seva pitjor experiència va ser a dos restaurants d'Eivissa: "Se suposava que si hi anaves tornaves forradíssim. Va ser la pitjor experiència de la meva vida. A Eivissa, vaig treballar cada dia durant un mes", relata.
Creu que és un sector que exigeix molta qualificació i experiència, però no l'oportunitat de tenir-ne. De fet, només coneix dues companyes d'universitat que han acabat en llocs de responsabilitat: "Tinc una amiga que és directora d'un hotel, i l'altra té un equip sota les seves ordres, però és una feina una mica esclava: fan horaris sense cap ni peus i el sou em segueix semblant poc pel que fan".
"No tenia horaris fixos que em permetessin conciliar feina i vida personal"
"M'escrivien per WhatsApp el dia abans, en qualsevol moment, per modificar-me l'horari de l'endemà, i això podia ser entrar a les 7 del matí", explica el Rodrigo, de 28 anys, que va treballar de cuiner a Barcelona en una coneguda cadena hotelera nacional des del 2019 fins fa pocs mesos, quan va decidir deixar el sector. "Cobrava al voltant de 1.300 euros nets al mes, i pagar el cost de la vida a Barcelona no era possible. Me'n vaig anar a una ciutat de Castella i Lleó a cobrar 1.100 euros, però amb un cost de la vida molt més baix", afegeix.
"Durant el temps que vaig estar a Barcelona, per on treballava potser hi van passar més de cent persones: el nivell de rotació era molt alt a causa de les condicions i els salaris. No tenia horaris fixos que em permetessin conciliar la feina amb la vida personal, a més d'haver de treballar molts caps de setmana", explica el Rodrigo, que admet que li encanta l'hostaleria, però no el tracte que es dona al treballador.
"Vaig estar un any treballant sis dies a la setmana"
El David, de 42 anys, va arribar a Catalunya l'any 2007, provinent de Xile, i al cap d'un any va començar a treballar a l'hostaleria. "No sabia res, no havia treballat mai en un bar", explica en declaracions a aquest diari. Va estar al sector fins al 2018, quan va decidir sortir-ne, després d'haver passat per una desena de restaurants, des de negocis familiars fins a grans cadenes. "Tots tenien una cosa en comú: coneixies l'horari d'entrada, però el de sortida sempre era relatiu", explica, i afegeix que això, el salari i "la tranquil·litat física i mental" van ser el que el va empènyer a canviar la restauració pels productes de bricolatge i la construcció a Leroy Merlin.
"Els festius a l'hostaleria és una cosa inimaginable, no existeix. Fins i tot l'1 de Maig, el Dia del Treballador, treballàvem. Aquests petits detalls marquen la diferència. Ara sé que els dissabtes a la nit puc veure els meus amics", explica el David.
El gran repte
"Ens trobem amb un gran repte que està afectant de manera especial al turisme: l'atracció de talent". Són paraules del conseller delegat de la cadena hotelera Meliá, Gabriel Escarrer, en una publicació a LinkedIn la setmana passada. El cert és que el sector va patir un tancament pràcticament total durant la pandèmia, que Escarrer explica que va comportar un "nefast efecte indirecte": la desconnexió amb molts dels seus treballadors, així com la seva decepció davant la vulnerabilitat del sector i la "fugida" d'una part del jove talent qualificat a altres sectors.